dimarts, 30 de novembre de 2010

Lo misteri de Nadal o Ara venen boniques festes



Comença el calendari festiu del cicle nadalenc. I es bo recordar una bonica tradició d'aquestes dates: els contes de Nadal. El nostre primer llibre, per tal de seguir aquesta bonica tradició, inclou uns bonics contes d'aquesta mena.
Els bonics títols amb que els vam batejar son "Apocalypse Nadal o Nadal versus Sant Antoni". Una cosa bonica de llegir.
Si no ho heu fet encara us posem un fragment del bonic pròleg que va fer la Lucia - una cosa bonica de mirar (ella, no el pròleg) -, per a què aneu fent boca:

"..., cuando me contaron su teoría del ciclo de las fiestas navideñas me dejaron un poco estupefacta. Según ellos el ciclo navideño empieza en el Puente de la Purísima Constitución (que es como ellos llaman al puente que se produce con las fiestas del día de la Constitución y de la Purísima Concepción), sigue con Navidad y San Esteban, el Fin de año, los Reyes Magos y termina (ciñéndonos a su revolucionaria teoría) con l’Encamisada. Según dicen, cuando todavía no has digerido las comidas de estos días y no te has recuperado de los gastos excesivos que se producen, te topas de pronto, y sin comerlo ni beberlo (nunca mejor dicho), con la obligación de alquilar un burro y un carro y lavar y planchar el traje de payés típico. Y encima, sin haber podido recoger el árbol, el pesebre y el Papa Noel disfrazado de detective que ellos cuelgan cada año en el cartel anunciador que tienen en el balcón". (Lucia Ocampo Sanfernando - Secretaria Judicial)


Bonic, oi que si? Com l'explicació que fan "los quicos" d'aquest misteri que es repeteix cada any:






P.D.: La seva agència de detectius els desitja un Bon(ic) Nadal.
JF - Aquest post és el nostre "guilando". Donatius al Banc d'EspaNYa, c/c 5-0
J - Que la tia Pepa es prepari, que el tall que li darem no serà de gall.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Sin poesia no hay paraiso(3)


Continuem amb una altre poema del Jota, enamorat d'una clienta en un dels casos que inclou "La poesia no fa ombra".



Per a il.lustrar-lo fem servir la mítica portada de l'àlbum "Electric Ladyland" del Jimi Hendrix(un home que escrivia poemes amb la guitarra). Per això al final incloc una peça seva ("Vodoo child") que us donarà una idea de com feia anar el llapis (ai!, vull dir les cordes).


Si no hagués escrit un poema per a cada dona que he estimat,
si no m’hagués estimat cada dona a qui he escrit un poema,
si cada poema que he escrit hagués estat un amor correspost,
si cada amor conegut no hagués esdevingut un poema;
potser ara no tindria la memòria plena de dones
ni tampoc el calaix ple de poemes.
I ara, a la meva edat, em comptes d’intentar reviure amors
a través de poemes pot ser faria versos que esdevinguessin amors
o potser estimaria dones per a què esdevinguessin poemes.
I no hauria de canviar-me de casa
per encabir tots el poemes que sobreïxen dels calaixos
i les dones que no caben a les habitacions.
Potser és que fa massa anys que escric poesia
o pot ser em deixo portar massa pels sentiments.
Avui, per cert, he vist que hi ha dones joves que fan de poetes
i això em fa témer que hi ha un perill més gran.
Pot ser hauré de canviar de poble a més de canviar de casa.
Pot ser és que ja sóc massa gran, i això no fa per a mi.


Jota Johnson