dilluns, 28 de novembre de 2011

La freda fira de Sant Andreu o L'arribada de l'hivern a Falset

Una fira de Sant Andreu de fa molts anys
Per Sant Andreu (que és el patró d'Escòcia) a Falset se celebra fira. El dia exacte és el 30 de novembre però la fira se col.loca el cap de setmana més proper. O sigui que aquest any ha estat els dies 26 i 27. 
Com sempre, ha arribat l'hivern de cop. Per molt que faci bon temps, que hi hagi anticicló i tota la pesca, no falla. Per Sant Andreu fa fred.
Això ve al cas perquè en el proper recull de relats dels J&J s'inclou un cas que té com a rerefons la Fira de Sant Andreu. Comença així:
"S’apropava el final de Novembre i el temps no tenia cap intenció de voler mostrar el seu veritable rostre. La bonança feia que els falsetans es confiessin i oblidessin la roba d’abric i les samarretes de pelfa al fons de l’armari. Com si no sabessin que era l’enganyifa de sempre i que “per Sant Andreu o aigua o neu”. Però ningú semblava recordar-se’n. El Jota Efa avisava cada nit: “tapeu-vos, que demà farà fred”. Però l’endemà continuava la temperatura agradable tan pròpia de latituds més costaneres i la Lucia se’n fotia".

Porta per títol "Romeu i Julieta o La bruixa del Andes". De fet, hi ha una història d'amor pel mig i l'argument arriba un punt que es barreja amb el d'aquesta obra inmortal. Tot i que també hi ha una firataire andina amb poders sobrenaturals i l'escenari està ple de paradetes de joguets, autos de xoc, tòmboles, xurreries, botiguetes de peruans i, sobretot, un fred intens i molt falsetà.

Amb una mica de sort, abans que s'acabi l'any el podreu llegir. Això si el temps i l'autoritat (i la crisi) no ho impedeixen.

J&J, detectius

JF - I el Mariano
J - I la Merkel
JF - I el Sarkozy
J - I l'Obama
JF - I Benet XVI (ex-cardenal Ratzinger)
J - I el president de la República Galàctica
JF - No pronunciarè el nom de Déu en va
J - ¡Ché, pibe! ¡A mi no me ignorés!

dissabte, 19 de novembre de 2011

Objectiu Fuerteventura o El desterrament de la poesia

"Esta inafortunada isla de Fuerteventura, donde entre la apacible calma del cielo y del mar escribimos este comentario a la vida que pasa y a la que se queda, mide en lo más largo, de punta norte a punta sur, cien kilómetros, y en lo más ancho, veinticinco. En su extremo suroeste forma una península casi deshabitada, por donde vagan, entre soledades desnudas y desnudeces solitarias de la mísera tierra, algunos pastores. A esta península se la conoce por el nombre de Jandía o de la Pared. La pared, o mejor, muralla, que dio nombre a la península de Jandía, y de la que aún se conservan trechos, fue una muralla construida por los guanches para separar los dos reinos en los que la isla Majorata, la de los majoreros, o sea Fuerteventura, estaba dividida, y para impedir las incursiones de uno en otro reino. Y he aquí cómo este pedazo de África sahárica, lanzado en el Atlántico, se permitía tener una península y una muralla como la de China, en cuanto al sentido histórico". Miguel de Unamuno(1924)
Presentació de "Poesia a la frontera"
Aquesta va ser la proposta de la Lucia a l'encàrrec que ens van fer d'un informe detallat sobre la remota illa de Fuerteventura. I vam haver de reconèixer que no es podia millorar.
El nostre client sospitava que algun dels poetes participants a la presentació de "Poesia a la frontera" a Falset s'havia desterrat voluntàriament allí (bogeries de poetes!). L'endemà mateix, dissabte, ens contractava i el diumenge a la tarda ja érem allí. Es tractava d'evitar que eludis properes presentacions del llibre (ja se sap com son els editors!).
Però aquella illa és una illa misteriosa, i també una illa del tresor, i la illa del Dr. Moreau, illa Tortuga, la illa de Robinson, la illa del senyor del les mosques, la de Lost, la de "La invención de Morel", "La isla al mediodía", "La isla del día después", la que visita Gulliver, la ínsula Barataria o que em sé jo quina illa és.
Qui primer va quedar encisat per aquella illa no vam ser naltros però, sinó la Lucia ("¡Es que me recuerda a Los Monegros!").
Grup escultòric "Caminos"

Del poeta ni rastre.
A naltros ens fa l'impressió que no ha vingut aquí, tot i que potser està en camí. Al sud, a Morro Jable, una colla d'escultures de nens semblaven espererar-lo via aèria. 

També pot ser que s'hagi convertit en pols i visqui entre les dunes de Corralejo o en suspensió en l'aire formant part de la "calima" (l'arena del Sahara que el siroco arrossega des de l'Àfrica fins a les illes canàries més orientals).

O potser el seu esperit viu eternament a dins la montanya sagrada de Tindaya.

Hi ha qui diu que la inspiració arriba a l'exili. Deu ser que el poeta no ha trobat la frontera i encara està buscant. L'editor no s'ho empassa, però. 

Muntanya de Tindaya









Imatge per satèl.lit
de la "calima"














Informe sobre el poeta desaparegut.
Conclusió: Qualsevol troba algú en aquelles platges tan grans!
J&J, detectius

P.S.: Els topònims d'aquella illa són pura poesia

Erbania: Maxorata y Jandia.
Tetir, Tindaya, Tuineje,
Morro Jable, La Pared, Cofete,
Betancuria, Tefía,
La Ampuyenta, Toto, Antigua,
Triquivijate, Guisguey,
Tabaiba, Ugán, La Lajita,
Tarajalejo, Fayagua,
Pájara, Tamaretilla,
Teguital, Ajoy, Tiscamanita,
Tesejerague, Violante,
Tesjuates, Lajares, La Costilla.
Puerto del Rosario, La Asomada,
Casillas del Angel, La Entallada,
Puerto Lajas, La Oliva,
      Giniginámar,
           Gran Tarajal.



dijous, 3 de novembre de 2011

2 llibres 2

 
Divendres atapeït aquest cap de setmana a Falset.

Com en els rètols taurins podem dir allò de "2 toros 2", remarcant el nombre, per a que quedi clar que no es tracta d'un error, i ensenyant pit amb orgull.

En primer lloc tenim la presentació de "La casa cantonera" de Sílvia Alcàntara, organitzat pel Centre Quim Soler a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa. A un quart de vuit.

Una hora més tard es presenta el recull "Poesia a la frontera" de vora un centenar de poetes en llengua catalana, castellana i aragonesa, organitzat pel Centre d'Estudis Falsetans al teatre de l'Artesana. Aquest recull inclou un total de cinc poetes falsetans (no sabem si es dona el mateix cas en alguna altra població): Joan Giné, Raimond Aguiló, Maria José Sánchez, Agustí Masip i Fede Cortés (el nostre pare - és un dir). A més també hi han altres dos poetes de la comarca: Pilar Garriga i Jesús M. Tibau (que ha disculpat la seva absència).

En total sis poetes prioratins inclosos en un llibre que es presentà aquest estiu a la Trobada d'Autors al Matarranya i que ara està fent el tomb per tota la geografia de la frontera (real i imaginària) que la poesia intenta trencar. Més una prosista vigilant des de la cantonada.

Trencarem fronteres o quedarem empatxats?

J&J, detectius (a la recerca de llibres)

P.S.:
JF-La solució en el proper episodi
J- La resposta està en el vent