dilluns, 28 de gener de 2013

El Coc i la coca, matrimoni ben avingut?

El proper lllibre de les nostres aventures, el que farà el número cinc, ja fa temps que està a punt, a la recerca i captura d'un editor. Justament, un dels casos que inclou està ambientat en un 3 de febrer: "L'enigma del coc de Sant Blai o La saga/fuga de J.J."
Pels qui no ho sàpiguen aquest coc té molts metres de llargària i, una vegada beneït, es passeja pel poble fins arribar al lloc on antigament hi havia el portal de Sant Blai. Allí, mentre es ballen sardanes, es mengen bunyols amb vi ranci i, a continuació, es rifa el coc. Però que passa quan ningú vol que li toqui, quan corre el rumor que provoca efectes secundaris (que són molt primaris),...? Està en perill la tradició? 
I no només això. És veritat que el poble s'eleva pels aires aquest dia com passava a Castroforte del Baralla a la novel.la "La saga/fuga de JB" del Torrente Ballester?
La investigació va a càrrec del Jota Efa i la Lucia en solitari, perquè els demes són al Marroc, però el Jota envia la corresponent conferència per carta, on el mite de l'antiga Auseta embolica la troca una mica més.
Al final no només aconseguim que la festa no es perdi sinó que fins i tot donem consells per a reconvertir-la i treure-li més rendiment.
Ah! i per donar-li el toc literari convenient el coc no podia tocar a ningú més que a la bibliotecària.

Per anar fent boca, heus aquí el començament:
"De tots els llocs on havia quedat per trobar-se amb algú al llarg de tota la seva vida, aquest era sens dubte el més inversemblant de tots. El Jota Efa no es podia acabar de creure que un dia entre setmana s’estigués assegut en un banc de l’església al costat de la Lucia, que aguantava a la falda un cistellet ple de castellets, brioixos, pomes i caramels. Però era cert. Era Sant Blai i havia quedat amb el seu client a missa, a beneir. A la Lucia li havia fet tanta il·lusió que havia demanat d’acompanyar-lo i no s’hi va poder negar, és clar: quan es tractava de costums i tradicions no volia obstaculitzar la seva integració".


J&J, detectius
(no pas pastissers)

P.S.
-Tu t'estimes més coc o coca?
-Per quina via dius que va?
-No sóc missògin ni misàndric
-Si la coca és el femení de coc... quin serà el femení de coco?
-Sabíeu que a Falset hi ha qui utilitza Recoc! com a substitut de Recoi?
-D'això parlàvem...
-Coi de coc.
-Cony de coc
-Ai! Coc de cony.





dimecres, 16 de gener de 2013

Borbons 0 - Falset 1

"La Quartera era plena de gom a gom. La gent s’amuntegava a les vores de la pujada esperant per a poder presenciar el pas de la comitiva. La banda, que acabava d’entrar a la plaça, s’anava a instal·lar ordenadament a les escales del mig. Des d’allí amenitzaria el moment àlgid de la festa, quan tots els carros, un rera l’altre, intenten salvar amb dignitat la forta pujada sota la mirada crítica d’un públic que coneix fins l’últim detall del terreny. Després d’aquestos, les cavalleries, a les ordres dels seus elegants genets, exhibirien orgulloses la seva bellesa fent créixer l’enveja entre els presents. Era el moment clau per als participants, que s’ho jugaven tot a una tirada: si l’animal es feia enrere no importava tota la resta d’encamisada que ja s’havia fet; era com si no s’hi hagués anat."

Aquesta és una de les descripcions de l'ambient vibrant de la festa l'Encamisada. Forma part del text del cas titulat "El misteri de l'Encamisada o Donde estará mi carro?" que s'inclou dins el tercer llibre de la nostra sèrie ("El català és un misteri poètic?"). Diu la llegenda que, durant la guerra de successió, els falsetans, camuflats amb la boira, van enganyar els francesos i es van emportar la victòria. Aquest és justament el misteri que explica el Jota en una conferència, on apareixen personatges com el Carrasclet o el coronel Joan Nebot. "Casi nà!", que diria el sargento Málaga.
Però allò només era una batalla. Tothom sap que al final, aquella guerra va acabar amb el resultat (arrodonit) de de FelipV 1714 - Catalunya 0.

El final del relat potser anticipa com anirà el segon round d'aquesta guerra que fa tant de temps que dura:


"En última posició, davant del pendó de Sant Antoni, aparegué el Miqueló amb un cavall blanc com la neu i amb una noia muntada al darrera. Era esprimatxada, amb ulls blaus i lluïa una piga vora els llavis pintats de vermell
- Es diu Françoise! – els la presentà el Miqueló mirant cap a dalt. 

- Bonjour! – cridà ella -. Vive l’encamisade! 
- ¿Que te he dicho? – digué la Lucia mirant el Jota Efa
 - Que al final del seguici de l’encamisada hi vagi una francesa amb una piga vora els llavis disfressada de catalana només pot indicar que estan contraatacant".

J&J, detectius encamisats

P.S.
I la música? Doncs la guitarra del Toti Soler amb lletres del Palau i Fabre, del Leonard Cohen,... Aquí en teniu una mostra: