dimarts, 23 de desembre de 2014

Nadal sense Cocker o Joe Cocker que estàs en el cel


Hi ha un famós cas nostre que encara està inèdit. "El diluvi comarcal o Cadàvers atònits". El relat està situat en l'escenari del Cas Priorat i l'acció transcorre enmig d'una pluja persistent (metàfora del diluvi bíblic?) que s'acaba per Sant Joan (el foc!, que també purifica). Malfactors marcats per unt tret físic que els identifica, empreses fantasmes, polítics corruptes,... campen pel mig d'una història delirant si no fos perquè s'assembla molt a la realitat. 
Omnipresent, Joe Cocker, agafa una significació mítica dins d'aquella disbauxa que llavors era el Priorat.
Ara, vora Nadal, el Cocker se'ns n'ha anat.
Recordem-lo amb nostàlgia i intentem no oblidar-lo ni oblidar tot allò que va passar durant aquells estius al Priorat. 
I malgrat tot, Bon Nadal.


J&J, detectius us desitgen Bon Nadal





-Y esto que tiene que ver con la Navidad?
-Nadal serà tres dies després de la seva mort
-Tu crees que resucitará a los tres dias?
-Claro! Joe Cocker is god. Ah, no! que aquest era el Clapton.



diumenge, 14 de desembre de 2014

J&J a La Fatarella o El Montsant envaeix la Terra Alta




Amb la bona carta de presentació de la fatarellenca Ester Suñe, ahir dissabte vam desembarcar a La Fatarella. El lloc dels fets va ser la seu de la Fundació el Solà, que molt amablement es van prestar a ser partícips de la trama.
Sembla ser que els presents van xalar del viatge de la serra prioratina a l'andina i de la parada tècnica entre muntanyes.
Per acabar, gentilesa del "Centre Quim Soler, la literatura i el vi" un tast de la tirada especial feta per al centre del vi DO Montsant "Èlia" del celler Ficària Vins.
La nota de tast la vam fer naltros mateixos perquè el Jordi Rius, que n'era l'encarregat, estava colgat d'olives.

J&J, detectius tastadors.

-Hartica me teneis, Dios Mio!
-Vamos Lucia, que no hay para tanto!
-Que no? Pero si siempre meteis el sexo en medio. Si el proximo dia no hace la cata Jordi Rius yo no vengo.
-L'haurem de treure del davall de la muntanya d'olives.
-Veigues que no fem una altre llibre: De la muntanya d'olives a la muntanya de raïm.



Esperant l'hora

dimarts, 2 de desembre de 2014

Del Montsant als Andes passant per la serra de la Fatarella


"Se fa sapiguer que alego estarem en un poble que està tant alt com lo coll de Falset, on mengen coca d'avellanes i quan fa bon temps diuen que fa bona ora.
No sigueu escarransits i veniu. Que és de bades, tu! 
Pus que espereu? Sundemà ja no quedara vi."