Ausetans de fira o Extraterrestres Ebrencs

El passat diumenge 27 de maig vam estar a la Fira del Llibre Ebrenc de Mora d'Ebre, amb el nostre "Ausetans i Extraterrestres".
A la 4rta. tongada de presentacions vam compartir cartel amb el Jordi Duran (de Móra), la Francesca Aliern (de Xerta) i l'Andreu Carranza (de Flix -Ascó?).
"Casi ná!", que diria el sargento Málaga.
A dalt a l'escenari vam estar asseguts amb Josep Artigas(del CEP) i Montserrat Espallargas (MARÇALENCA!!! Ni més ni menys)
"És que a vosotros os va la marcha, majicos!", que diria la Lucia.
Esperem coincidir en més ocasions.

Per cert, també vam conéixer algú que treballa(de veritat) a la multinacional Johnson&Johnson. GLUPS!

Us deixem un testimnoni de la trobada amb la Montserrat i l'enllaç a l'àudio de Ràdio Mora d'Ebre

Johnson&Johnson,
detectius reporters (ni xampús, ni sabons, ni perfums,.... ni res de tot això)

Ausetans i Extraterrestres

Finalment, el propassat setze de març (el mateix dia en què, a Montsegur, l'any 1244, més de 200 càtars son cremats vius per l'exercit del rei de França i els Estats Pontificis), fou presentat el cinquè volum de la sèrie Johnson&Johnson.

-Ja som 5. Com els Jackson Five!

-Exacte. Per cert que aquest dia també es commemora la creació de la Viquipèdia en català, fa 17 anys.

-Doncs, el Michael Jackson, si no s'hagués mort, enguany faria 60 anys.

-Bé, a partir d'ara, a més a més, aquesta data, figurarà assenyalada en lletres d'or al calendari: presentació en societat del nostre cinqué llibre a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset.

- Com a oficiant de l'acte actuà el senyor Miquel Puig.

No cal dir que hi ha nombrosos testimonis de tal esdeveniment i com a proves gràfiques aquí teniu alguna foto.
A partir d'ara... comença la invasió extraterrestre. O ausetana. El que sigui!

J&J
detectius escriptors

La viuda negra o El triangle diabòlic de venus

La viuda negra és una espècie d'aranya famosa per la seva picadura verinosa i, sobretot, pel seu canibalisme sexual. Vaja, que la femella es menja el mascle  després de la còpula.

"Hi ha coses per les quals paga la pena morir", com diria el Jota.

En canvi hi ha coses que no moren, sinó que desapareixen. Això diuen que passa en una zona anomenada Triangle de les Bermudes.

Llavors, en aquest cas, a qui hem de buscar? una assassina, una viuda negra, una dona que mata els seus marits, una dona que utilitza el sexe per distreure les seves víctimes?  O una dona amb un triangle de venus tan atractiu que abdueix els homes? 

I els Queen, que hi pinten en tota aquesta història?

Ben aviat, el proper 16 de març, sortireu de dubtes (no descartem que se n'obrin més)

J&J, 

detectius fent publicitat.

P.D.: Us podem assegurar que els Queen no han fet mai cap versió de Gato Pérez.

Good morning Vietnam o El mecanoscrit del segon origen

Per si no ho sabíeu, el 2018 és l'Any Manuel de Pedrolo. Es commemoren els cent anys del seu naixement.
Pedrolo és un dels grans de la literatura catalana i "Mecanoscrit del segon origen" un dels seus títols més coneguts.

Què coi hi fot aquest títol en un dels nostres casos?

Ah! Però no és més estrany l'altre: Good morning Vietnam?

I sabeu que Ràdio Falset aquest any fa 32 anys?
Que què hi te que veure això?

Doncs podreu saber-ho aviat, perquè és un cas inclòs en el nostre proper llibre que sortirà aquest mes de març.

Us direm més: la jihad islàmica també hi té el seu paper.
En fi, no es mengeu les ungles que aviat podreu saber-ho tot.


J&J
detectius fent autobombo

El misteri del coc de Sant Blai o La saga/fuga de JJ

Ahir dia 3 de febrer va ser Sant Blai. A Falset es fa la festa del Coc. El coc més llarg del món.

Coneixeu el misteri del coc de Sant Blai?
Naltros vam ser els encarregats d'investigar-ho, per encàrrec de la Comissió Organitzadora. Expliquem el cas en el proper llibre nostre que sortirà aquest més de març.

No voleu saber quin és el misteri?
què hi té a veure la novel·la de Torrente Ballester (La saga/fuga de JB) en tot plegat?
que hi pinta el territori d'Ausetània?
quina és la recepta secreta?

Ben aviat ho podreu saber. Estigueu atents.

J&J,
agents autopromocionals

P.D.: Que sapigueu que a aquest coc ha tocat una vegada al nostre padrí, una altra a sa germana, a sons pares, a sa sogra, ... En fi, alguna cosa hi havíem de dir.

J&J, el Nadal i la independència

Lucia: Oye Johnson, el año próximo yo podré pasar a ser funcionaria de la República catalana o me tendré que ir?
Margarita: Que vas a pasar! Esto no es legal.
Sargento Malaga: Pué... yo que hago? Me quedo de sargento o paso a mozo?
J: Tranquil Jordi, tranquil, que es la Guàrdia Civil
Àlex: Aquest any vindran els reixos o vindrà el President?
Miquel: I la maria serà legal, a la República?
Joan Lluís: Nadales a ritme de rumba?
JF: Que el Nadal us il·lumini, que el Nadal us il·lusioni i recordeu que sense raó hi ha gent que és a la presó.


J&J
el vostres detectius de confiança us desitgen Bon Nadal.

Versos contra violència o Llepant-nos les ferides

Aquest cap de setmana(7 i 8 d'octubre), el nostre padrí ha participat en l'acte "Versos contra la violència", juntament amb molts d'altres poetes de les comarques del sud. Estava organitzat per Mar de Fora i Dilluns d'Arts al Forn, i els seus caps visibles eren Jesús M.Tibau, Ricardo Gascón i Eduardo Margaretto.

L'objectiu era correspondre amb versos als cops que van rebre els votants el dia 1 d'octubre a La Ràpita i Roquetes.

Tot i que a Falset no vam rebre, mentre naltros anàvem d'incògnit vigilant que no aparegués cap element perillós, el nostre padrí es va inspirar i va escriure uns haikús i un poema titulat "La por".

Són els que ha aportat a aquesta acció i us els posem aquí:

Haikús pel 1-O

Mos estant matant.

Aixequem les mans amunt.

Plorem per dintre.

Tremolem de por.

Treballem emocionats.

Triomfarem. Aviat.

Estimat Serrat.

Mos estan inflant a cops.

I tu de festa!

Diu que ja venen.

Abracem-nos molt molt fort.

Pell de gallina.

La por

Com soldats protegint l'arca santa

portem desperts des de les cinc del matí.

Les iaies, dignes, aguanten amb fermesa

les mans tremoloses dels seus nets petits,

mentre sons pares, amb els ulls envermellits,

no saben explicar tanta malesa.

Diuen que el seu uniforme espanta.

Diuen que porten la cara tapada.

Diuen que colpegen amb molt frenesí.

Diuen que potser vindran a l’albada.

Diuen que potser no serà fins a la nit.

Diuen que es veu que de sang n’hi ha tanta!

Diuen que venen armats fins a les dents.

Diuen que hi ha infiltrats entre els nostres.

Diuen que porten una ràbia creixent.

Diu que per allí on passen només deixen dolor.

Diuen que en un quart d'hora son a Falset.

Diuen que semblen la brigada de la mort

que comandava un tal Pasqual Fresquet.

Diuen que potser igual que aquell setembre,

que d'un tret mataren el poeta Estrem,

aquest octubre sempre el recordarem

i tampoc ho arribarem mai a entendre.

Diu que diuen que diu que ells diran

que diu que es mentida tot això que fan.

Però diguin el que diguin tenim clar

que mai ja no podrem fer marxa enrere.

J&J,

detectius infiltrats del referèndum