Wish you where here o Tant de bo fóssiu aquí!

 

Una de les claus de la novel·la Tant de bo fóssiu aquí és la figura de Syd Barret, membre fundador i el compositor de les primeres peces de Pink Floyd.
La cançó "Wish you where here" és un cant d'enyorança per la seva absència però també un lament dels seus ex-companys, per no haver-se preocupat per ell mai més després de la seva marxa del grup. El títol de la cançó es converteix en el títol de la novel·la: "Tant de bo fóssiu aquí!". Una expressió de nostàlgia pels amics i tot allò que es va perdent al llarg de la vida.


La revista Catorze ho explica molt bé en aquest article

Club de lectura o Lectura criminal

D'aquí a pocs dies baixarem Ebre avall fins a Campredó. 
Serà la vigília de Sant Andreu.

Per tant, si veieu moviments estranys, no es penseu que és un tsunami fluvial ni els CDR's en llagut.
Són simplement els nostres ausetans i extraterrestres que van a la pesca de nous lectors. 

P.D. Nosaltres, per si de cas, portarem pistola.

Johnson&Johnson, 
detectius proactius

Assassins de l'Ebre

Ja ha sortit a la llum el nou recull de l'editorial Llibres del Delicte, especialitzada en literatura criminal. Aquesta vegada, d'autors de les comarques del sud. Perquè el sud també existeix. I tant si existeix! I s'hi viu, i s'hi mori, i s'hi escriu. I s'hi mata!

La coordinació, ves per on, ha anat a càrrec de Jordi Pijoan-López i el nostre padrí.

No cal dir que entre els escriptors inclosos en aquest llibre, també hi som presents naltros (avantatges de tenir el nostre padrí de coordinador).

El cas amb el qual participem conté molta música, com gairebé sempre, però no és pas rumba.
L'hem titulat "Assassinat a l'aplec o Sardana Obsessiva". I ja podeu veure per on van els trets.

Bé, de trets no n'hi han, ni tampoc cap arma blanca,...
En fi, que ja ho veureu.



Johnson&Johnson
detectius sardanístics

Tant de bo vingueu o Que bueno que viniste?

Hem hagut d'esperar que passés l'Home dels Nassos, els Reixos i l'Encamisada, però finalment arriba l'últim llibre del nostre padrí a Falset!.
No feu el ronsa i aneu-hi, va. Que això no passa cada dia!

J&J,
detectius promotors

Tant de bo fóssiu aquí!

Ja està arribant a les llibreries l'última publicació del nostre padrí. I tot sigui dit: ens ha abandonat miserablement i no ens fa protagonistes; ni tan sols secundaris!

Uns estudiants adolescents que volen fer un grup de música i van de cul per unes alumnes noves que han arribat a l'institut s'emporten tot el protagonisme. Veigues, tu!

Diu que és una història sobre la joventut i l’amistat. Perquè els amics de l’adolescència són amics per sempre, encara que després s’hi perdi el contacte o fins i tot no els tornis a veure mai més.

Bé, la qüestió és que fins i tot li van donar el Premi de Narrativa Breu ciutat d'Amposta!

S'haurà de mirar si està tot net o hi ha alguna cosa fosca que cal investigar.



J&J
periodistes literaris

Amigos para siempre o Lo Quim mos ha deixat

És un poc estranya aquesta situació

de veure que et revifa l'amistat

per un antic amic que s'acaba de morir.

Com si et ressitués al món

i et fes adonar que hi estàs al mig,

viu.

Amb el regust amarg

de saber que mai més

el veuràs

i no podrà ser de nou

el teu amic.

Falset,7-5-18

Ara fa tres mesos que va morir el Quim Sancho. 
Va ser el Miquel qui ens va donar la notícia, a través d'un missatge al mòbil: "Lo Quim mos ha deixat".
Potser durant els últims temps ens havia deixat o ens havíem deixat una mica uns als altres, però ara sí que ens deixava definitivament. 

Som conscients de la seva importància a les nostres vides. Perquè desenganyem-nos, malgrat tot,  sense ell, Johnson&Johnson no existiríem

Per això volem recordar-lo amb una de les seves obres pictòriques i un poema que ens va rajar a naltros aquell dia. 


Johnson&Johnson
amics per sempre/friends for live/amigos para siempre/amis pour toujours

Ausetans de fira o Extraterrestres Ebrencs

El passat diumenge 27 de maig vam estar a la Fira del Llibre Ebrenc de Mora d'Ebre, amb el nostre "Ausetans i Extraterrestres".
A la 4rta. tongada de presentacions vam compartir cartel amb el Jordi Duran (de Móra), la Francesca Aliern (de Xerta) i l'Andreu Carranza (de Flix -Ascó?).
"Casi ná!", que diria el sargento Málaga.
A dalt a l'escenari vam estar asseguts amb Josep Artigas(del CEP) i Montserrat Espallargas (MARÇALENCA!!! Ni més ni menys)
"És que a vosotros os va la marcha, majicos!", que diria la Lucia.
Esperem coincidir en més ocasions.

Per cert, també vam conéixer algú que treballa(de veritat) a la multinacional Johnson&Johnson. GLUPS!

Us deixem un testimnoni de la trobada amb la Montserrat i l'enllaç a l'àudio de Ràdio Mora d'Ebre

Johnson&Johnson,
detectius reporters (ni xampús, ni sabons, ni perfums,.... ni res de tot això)