EBRENEGRE 2012 A VERKAMI

Comença el compte enrere per a la 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i al Priorat.Tota la informació la podreu anar seguint al blog (l'enllaç està a la dreta de la pàgina).

Però aquest any, a més, us demanem que els que pugueu col.laboreu fent una aportació econòmica per a finançar els actes d'aquests dos dies. Es tracta d'allò que anomenen micromecenatge i que si entreu aquí està molt ben explicat:

EBRENEGRE - 3ª Trobada de gènere negre al Matarranya i al Priorat

que amb totes les lletres seria així:

http://www.verkami.com/projects/1419-ebre-negre-3a-trobada-de-genere-negre-al-matarranya-i-al-priorat

Que Deu us ho pagui amb molts fills, que seran educats en escoles públiques, laiques i gratuïtes; que gaudiran de mestres ben pagats i ben preparats i d'instal.lacions tècniques i esportives de primer ordre; que quan es graduin trobaran feina de seguida, amb un sou i unes condicions dignes que els permetran pagar impostos ben a gust i poder disposar de quantitat de serveis de qualitat; que fins i tot els sobraran diners perquè, de tant en tant, puguin comprar-se un bon llibre (negre) i així contribuir a la millora de la qualitat de vida del criminal que l'ha inspirat. A canvi Deu els ho pagarà amb molt fills, que seran educats... 
En fi, per a què continuar.

J&J, pidolaires

 

Dos personatges en busca d'editor o El cas del llibre perdut a la muntanya

Quan vam decidir imitar el Pepe Carvalho i obrir un despatx a la plaça de la Quartera, no sabiem si seria més fàcil pagar el lloguer amb la nostra feina de detectius o amb la crònica publicada dels nostres casos.

Ara tenim clar que amb això que diuen de la crisi (o és caos?) hi ha més delictes a investigar però hi ha menys quartos per pagar-nos. O sigui, que no estem en recessió però mantenim un creixement zero (creixement vegetatiu, se'n diu d'això?)

La publicació dels nostres casos, en canvi, és com la caiguda de la borsa. Com el crack del 29 o l'actual (cata)crack.

El Fede Cortés, el nostre antic editor, ha decidir passar a ser el nostre padrí. I s'ha quedat més tranquil que un enciam ("encisam", com diria el Francesc Mompó o el Francesc Arnau). D'això se'n deu dir, segurament, creixement vegetal.

Quant a la seva antiga condició d'editor, l'ha traspassat (l'ha encolomat) a March Editor. I aquí ha vingut aquest perllongat periode de silenci que ha deixat els nostres seguidors totalment abandonats, orfes, desesperats i  a punt de caure en una crisi d'ansietat (coneguda popularment com atac de nervis).

Il.lusionats per la possibilitat de publicar en una editorial com Déu mana vam començar a dissenyar una portada adient a la qualitat dels relats que haviem recollit. Com podeu veure aquí, hem tingut temps de provar totes les variacions possibles.

Per a qui no estigui situat, la serra del fons és el Montsant, imponent. El personatge (un típic detectiu amb barret i gavardina que no s'assembla gens a nosaltres. On va a parar!) té entre les mans la imatge d'una altra muntanya. És tracta del legendari Machu-Pichu, a la serra dels Andes.
El llibre és titularà doncs, "Del Montsant als Andes". No falla. Entre muntanyes va la cosa.

Però al final hem hagut de posar-nos les piles perquè o l'editor no ens trobava a naltros o naltros no trobavem l'editor. Era un desencontre descomunal que en enfonsava cada vegada en un oblit més profund.
Ara, finalment, les muntanyes s'ajunten, o potser és que el Marco troba a sa mare?

 J&J, detectius
("próximamente en todas la librerias")

Conte de Nadal o El Nadal és un "cuento"

En aquestes dates assenyalades (assenyalades amb el dit, com si te'l posessin a l'ull) toca excedir-se amb els torrons, amb el cava, amb els rostits, els caganers, la roba, les despeses en general, les festes, etc. O sigui, gula, luxúria,.. Vici! I això que és una festa religiosa! Deu ser per la combinació de tot això que el Nadal es converteix en una festa TOTAL. I encara que vagis begut o col.locat no desentones, perquè tothom està content.
Hi ha un problema, però. No es cometen assassinats. I com ens hem de guanyar la vida naltros, així? Perquè tota aquesta santa bacanal no es de franc (que no us expliquin cuentos) i tot està molt car: les begudes, les menges, les substàncies ilegals, les dones,... I si ens ajuntem tots som una colla!
Per cert, molta felicitat per tothom també de part de la Lucia, la Margarita, el Miquel, el Joan Lluís, l'Àlex, el Pep del pub, el Rael de la pastisseira, el Josep de la ràdio, el Toni el periodista, la senyora Maria del Bar del Tomb, el Sr. Santiago del Cafè, el cambrer del Bar Sport, el Sr. Baltasar del Celler, el Gato Pérez (al cel de la rumba sigui)... I del Sargento Malaga (¡Felise Fiezta coño! Johnzo, ¿quiere dezí que ezto e un cuento de Navidá?).

J&JF Johnson, detectius

La freda fira de Sant Andreu o L'arribada de l'hivern a Falset

Una fira de Sant Andreu de fa molts anys

Per Sant Andreu (que és el patró d'Escòcia) a Falset se celebra fira. El dia exacte és el 30 de novembre però la fira se col.loca el cap de setmana més proper. O sigui que aquest any ha estat els dies 26 i 27. 
Com sempre, ha arribat l'hivern de cop. Per molt que faci bon temps, que hi hagi anticicló i tota la pesca, no falla. Per Sant Andreu fa fred.
Això ve al cas perquè en el proper recull de relats dels J&J s'inclou un cas que té com a rerefons la Fira de Sant Andreu. Comença així:
"S’apropava el final de Novembre i el temps no tenia cap intenció de voler mostrar el seu veritable rostre. La bonança feia que els falsetans es confiessin i oblidessin la roba d’abric i les samarretes de pelfa al fons de l’armari. Com si no sabessin que era l’enganyifa de sempre i que “per Sant Andreu o aigua o neu”. Però ningú semblava recordar-se’n. El Jota Efa avisava cada nit: “tapeu-vos, que demà farà fred”. Però l’endemà continuava la temperatura agradable tan pròpia de latituds més costaneres i la Lucia se’n fotia".

Porta per títol "Romeu i Julieta o La bruixa del Andes". De fet, hi ha una història d'amor pel mig i l'argument arriba un punt que es barreja amb el d'aquesta obra inmortal. Tot i que també hi ha una firataire andina amb poders sobrenaturals i l'escenari està ple de paradetes de joguets, autos de xoc, tòmboles, xurreries, botiguetes de peruans i, sobretot, un fred intens i molt falsetà.

Amb una mica de sort, abans que s'acabi l'any el podreu llegir. Això si el temps i l'autoritat (i la crisi) no ho impedeixen.

J&J, detectius

JF - I el Mariano
J - I la Merkel
JF - I el Sarkozy
J - I l'Obama
JF - I Benet XVI (ex-cardenal Ratzinger)
J - I el president de la República Galàctica
JF - No pronunciarè el nom de Déu en va
J - ¡Ché, pibe! ¡A mi no me ignorés!

Objectiu Fuerteventura o El desterrament de la poesia

"Esta inafortunada isla de Fuerteventura, donde entre la apacible calma del cielo y del mar escribimos este comentario a la vida que pasa y a la que se queda, mide en lo más largo, de punta norte a punta sur, cien kilómetros, y en lo más ancho, veinticinco. En su extremo suroeste forma una península casi deshabitada, por donde vagan, entre soledades desnudas y desnudeces solitarias de la mísera tierra, algunos pastores. A esta península se la conoce por el nombre de Jandía o de la Pared. La pared, o mejor, muralla, que dio nombre a la península de Jandía, y de la que aún se conservan trechos, fue una muralla construida por los guanches para separar los dos reinos en los que la isla Majorata, la de los majoreros, o sea Fuerteventura, estaba dividida, y para impedir las incursiones de uno en otro reino. Y he aquí cómo este pedazo de África sahárica, lanzado en el Atlántico, se permitía tener una península y una muralla como la de China, en cuanto al sentido histórico". Miguel de Unamuno(1924)

Presentació de "Poesia a la frontera"

Aquesta va ser la proposta de la Lucia a l'encàrrec que ens van fer d'un informe detallat sobre la remota illa de Fuerteventura. I vam haver de reconèixer que no es podia millorar.

El nostre client sospitava que algun dels poetes participants a la presentació de "Poesia a la frontera" a Falset s'havia desterrat voluntàriament allí (bogeries de poetes!). L'endemà mateix, dissabte, ens contractava i el diumenge a la tarda ja érem allí. Es tractava d'evitar que eludis properes presentacions del llibre (ja se sap com son els editors!).

Però aquella illa és una illa misteriosa, i també una illa del tresor, i la illa del Dr. Moreau, illa Tortuga, la illa de Robinson, la illa del senyor del les mosques, la de Lost, la de "La invención de Morel", "La isla al mediodía", "La isla del día después", la que visita Gulliver, la ínsula Barataria o que em sé jo quina illa és.

Qui primer va quedar encisat per aquella illa no vam ser naltros però, sinó la Lucia ("¡Es que me recuerda a Los Monegros!").

Grup escultòric "Caminos"

Del poeta ni rastre.

A naltros ens fa l'impressió que no ha vingut aquí, tot i que potser està en camí. Al sud, a Morro Jable, una colla d'escultures de nens semblaven espererar-lo via aèria. 

També pot ser que s'hagi convertit en pols i visqui entre les dunes de Corralejo o en suspensió en l'aire formant part de la "calima" (l'arena del Sahara que el siroco arrossega des de l'Àfrica fins a les illes canàries més orientals).

O potser el seu esperit viu eternament a dins la montanya sagrada de Tindaya.

Hi ha qui diu que la inspiració arriba a l'exili. Deu ser que el poeta no ha trobat la frontera i encara està buscant. L'editor no s'ho empassa, però. 

Muntanya de Tindaya



Imatge per satèl.lit
de la "calima"



Informe sobre el poeta desaparegut.
Conclusió: Qualsevol troba algú en aquelles platges tan grans!
J&J, detectius

P.S.: Els topònims d'aquella illa són pura poesia

Erbania: Maxorata y Jandia.

Tetir, Tindaya, Tuineje,

Morro Jable, La Pared, Cofete,

Betancuria, Tefía,

La Ampuyenta, Toto, Antigua,

Triquivijate, Guisguey,

Tabaiba, Ugán, La Lajita,

Tarajalejo, Fayagua,

Pájara, Tamaretilla,

Teguital, Ajoy, Tiscamanita,
Tesejerague, Violante,
Tesjuates, Lajares, La Costilla.
Puerto del Rosario, La Asomada,
Casillas del Angel, La Entallada,

Puerto Lajas, La Oliva,

      Giniginámar,

           Gran Tarajal.

2 llibres 2

 

Divendres atapeït aquest cap de setmana a Falset.

Com en els rètols taurins podem dir allò de "2 toros 2", remarcant el nombre, per a que quedi clar que no es tracta d'un error, i ensenyant pit amb orgull.

En primer lloc tenim la presentació de "La casa cantonera" de Sílvia Alcàntara, organitzat pel Centre Quim Soler a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa. A un quart de vuit.

Una hora més tard es presenta el recull "Poesia a la frontera" de vora un centenar de poetes en llengua catalana, castellana i aragonesa, organitzat pel Centre d'Estudis Falsetans al teatre de l'Artesana. Aquest recull inclou un total de cinc poetes falsetans (no sabem si es dona el mateix cas en alguna altra població): Joan Giné, Raimond Aguiló, Maria José Sánchez, Agustí Masip i Fede Cortés (el nostre pare - és un dir). A més també hi han altres dos poetes de la comarca: Pilar Garriga i Jesús M. Tibau (que ha disculpat la seva absència).

En total sis poetes prioratins inclosos en un llibre que es presentà aquest estiu a la Trobada d'Autors al Matarranya i que ara està fent el tomb per tota la geografia de la frontera (real i imaginària) que la poesia intenta trencar. Més una prosista vigilant des de la cantonada.

Trencarem fronteres o quedarem empatxats?

J&J, detectius (a la recerca de llibres)

P.S.:
JF-La solució en el proper episodi
J- La resposta està en el vent

Taula de gènere negre(estranyament no va acabar a trets)

El passat dissabte 22 d'octubre vam ser a Amposta. Ens feia il.lusió ser presents a la Taula de Gènere Negre que, moderada per Jordi Pijoan-López (pare del detectiu Espartac Garcés), comptava amb la presència de Ramon Usall (pare del detectiu  Rafel Rovira), Andrea Robles (pare(s) del detectiu Jordi Lleonard), Agustí Vehí (pare del sergent Jaume Planagumà i d'altres membres dels cossos de seguretat) i Fede Cortés (el nostre pare, tot sigui dit sense cap ànim religiós ni familiar).
Vam sortir a mig matí amb el diposit del 4L matrícula de Hongria carregat de suc com mai ho havia estat. El seu comportament evidenciava que havia begut una mica massa. O potser era la música que ens va acompanyar en el viatge: les obres completes de The Police, de "Outlandos d'amour" a "Sinchronicity", en format K7, escollides a propòsit per a crear ambient. No calia vigilar si ens seguia ningú perquè a Falset tothom estava pendent del Rally Catalunya i a Móra era fira. Tampoc era probable que ens seguís ningú a un acte cultural que se celebrava tants quilòmetres al sud.
El primer dubte es va resoldre només arribar. Feia calor. Com a bons falsetans, anavem vestits d'hivern des de finals d'agost i, sí, a Amposta no feia pas fresca.
El segon dubte va trigar a aclarir-se. La Taula Rodona va congregar molt públic i amb interès. Es va allargar més del que ens pensàvem i no semblava que hi hagués ningú disposat a disparar el primer tret. I això que abans un grup de teatre havia intentat obrir la set de sang amb una representació que acabava amb un mort. Però res, el escriptors es resistien. Ja se sap, molt de boca i molta lletra però a l'hora de la veritat no res.
Tercer i últim dubte: seríem capaços de resoldre l'enigma de "Un cos a la biblioteca"?
Es tractava del vídeo de promoció de les Jornades Culturals i de la Taula de Gènere Negre, que plantejava l'assassinat d'un editor i presentava els possibles culpables. Un grup de teatre va resoldre el misteri "in situ" liquidant directament d'un tret un empleat (escriptor!) de l'editor que s'escapava corrents, donant a entendre així que ell era l'assassí  i declarant, per tant,  innocents la seva dona i l'amant.
Ja us ho direm ben clar. Aquell investigador no és de fiar (pots comptar que també escriu). Segur que s'enten amb la dona del mort. O amb l'amant. Veges que no s'entengui amb les dos i es reparteixin els diners de l'editorial en tres parts. Ja ho sentirem dir... O potser l'any que vé es trobarà un cos que haurà baixat pel canal. Tan malmès que costarà identificar-lo. Qui serà? La dona, l'amant o l'investigador?
S'admeten apostes.


J&J, detectius


P.S.:
- El dinar va ser "de muerte", que en diuen. Mai millor dit.
- O sigui, que la fideuà podia ressuscitar un mort.
- O calmar els nervis de l'assassí.
- Per tant, efectivament, era un escriptor.
- De gènere negre.
- Sens dubte.
- Per què creieu que es veu  "Un riu de crims"  a l'escena inicial del video?

Foto gentilesa de Pere Perellón