Espígol o Res

Panereta amb espígol

L'espígol (espic, espigola, lavanda o llavanda). Planta olorosa pròpia de l'area mediterrània que presenta flors blavoses agrupades en forma d'espiga. Floreix a partir del mes de juny, S'usa com a planta medicinal (tranquil·litzant i inductora de la son) i també en perfumeria; les abelles en fan mel i serveix com a repelent de mosquits(en canvi atrau les papallones). 

No seria més que una altra herba com tantes si la  llar d'infants de Falset no portés per nom "Espígol" i, sobretot, si un dels actes fonamentals de la seva festa major no fos l'anomenat "espígol", una cercavila on els xiquets, en parelles, van repartint branquetes d'espígol que agafen d'una panereta que porta la nena penjada al coll pels carrers. El poble, després del seu pas, queda perfumat. 

-No hi ha millor despertar  de ressaca que aquest dia -sempre diu el Jota.

-No hi ha millor passeig d'enamorats  matinal que aquest -fa el Jota Efa.

Però que passaria si un any l'espígol no es pogués celebrar?

L'església ja espera els fidels a resar, penedits per les seves culpes. I la mesquita. La sinagoga no, perquè de moment no en tenim.

Els Johnson en canvi, estan preparats per a fer-se càrrec del cas. Qui pot salvar la festa major de Falset, sinó ells? Perquè està clar que o es fa l'espígol o no es fa res. 

Aquest any la cosa ha perillat. Ho expliquen al digital Segle21: 

Segrest vegetal o Per l'olor se sap on és l'herba 

Johnson&Johnson, detectius falsetans

La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona

Aquesta notícia: "Aprofiten crisi de l'aigua de la Bisbal i Forallac per a fer negoci" ens fa pensar molt en un cas que surt a "Del Montsant als Andes".
Si el servei municipal d'aigües no en pot subministrar als veïns, qui s'emporta el mercatP

Encara serem premonitoris...

J&J,
detectius endevins

El Bi de la Viviana o Allò que és nou i a la vegada vell

Aquest relat estava escrit per a l'últim número de la revista Canya i Gram del Masroig. Per error, en va sortir publicat un altre i aquest es va quedar al calaix. La història se centra en l'última festa del Vi Novell que cada any celebra la cooperativa del Masroig. Donat que fa poc es va fer la festa del vi Solidari, també al Masroig, crec que és una bona ocasió per a recuperar-lo.

A més, amb ell encetem col·laboració amb el nou digital "made in priorat"

El Bi de la Viviana o Allò que és nou i a la vegada vell

J&J,
detectius del segle XXI

Cartografiats i Immortalitzats

Recentment ha aparegut l'estudi "Cartografia literària del Priorat" del doctor en història moderna riudomenc Eugeni Perea. Aquest llibre, segons l'autor, "és el resultat de la mirada que sobre el Priorat han fet, pel cap baix, un centenar d'autors..." des del segle XIV fins ara.

Doncs bé, el nostre padrí també hi surt anomenat, per "Del Montsant als Andes".
Per una banda a l'apartat "Les metàfores de la geografia" on cita uns versos de l'escrit "Entre muntanyes":

Eren les muntanyes de Montserrat,

era el Montsant i la Miloquera,

era el Morral a La Mola aferrat.

Per l'altra, a la secció dedicada al poble de Marçà. on esmenta el cas "Romeu i Julieta o La bruixa dels Andes", ja que hi té lloc un partit de futbol entre falsetans i marçalencs.

En fi, que ja hem passat a la posteritat.

J&J, 

detectius reporters

Sant Jordi i l'endemà de Sant Jordi

Un cap de setmana de Sant Jordi complert s'ha fotut lo nostre padrí.

Veigues! Dissabte a Alcanar a la mostra de poesia.
(Si,si, molta poesia! La fideuà que es devien fotre! Per cert, amb granatxa de Falset)

I diumenge a Falset, al pub Calaix de Sastre, presentant el poemari Mannà amb la seva banda sonora.


Com a proves aportem una foto al local i el poema amb què participava a la mostra (versió escrita i versió oral):

Trobada de poetes a Alcanar

(Aquí es podeu baixar el llibre sencer de la mostra)

J&J,
reporters literaris per obligació

L'endemà de Sant Jordi, el nostre padrí ens porta el Mannà.
Sigueu benvinguts a la terra promesa.

Veniu en pau.
Veniu en silenci.
Veniu purs.


Corromputs ja en sortireu. Segur.

J&J,
detectius poetes

Celebrem el dia de la poesia, però no oblidem el nostre pa de cada dia

             .

                            .

Diu que avui és el dia

Diu que avui és l'equinocci.

Diu que avui la nit

dura tant com el dia.

Diu que sempre ha sigut així.

Els amors floreixen.

Les flors esclaten

en mil colors.

Canten els moixons

amb alegria.

Els poetes lliguen rimes

i cançons.

Els joves es fan petons

i abraçades.

Les xiquetes dansen

enjogassades.

La gent gran reviscola

cara al bon temps.

Les botigues de roba

fan negoci intens.

Diu que avui és el dia

mundial de la poesia.

Diu que és l'equinocci.

Diu que hi ha llocs al món

que sempre el reben

amb alegria, sí.

Però només perquè l'hivern

i el fred queden enrere

i ja no serà tant cru

dormir al carrer.

Diu que sempre ha sigut així.

Diuen ells que tant de bo

cada dia fos el dia

mundial de la poesia!


J&J,
detectius poetaires o poetessos