dimarts, 16 de maig de 2017

Accèsit al premi de poesia de Santa Perpètua


Aquí teniu el nostre padrí amb un altre premi. Vés per on!



"En la categoria de poesia, el jurat del XXIV Premi Santa Perpètua ha deixat desert el Primer Premi i el Premi Local, però sí ha decidit atorgar un primer accèssit a Frederic Cortés Cortés, amb l’obra Missatge en una ampolla (de vi) i un segon accèssit per a José Luis García Herrera, amb l’obra Tornar"
Santa Perpètua, 26 d'abril de 2017



Johnson&Johnson,
detectius reporters 

dissabte, 6 de maig de 2017

VIure!(Camins d'esperança)


Extracte de la participació del nostre padrí en el projecte "VIure!(Camins d'esperança)", que es presentà en el marc de la Fira del Vi de Falset, el passat 29 d'abril.
Aquesta obra col·lectiva conté textos de Raimond Aguiló, Pere Audí, Jordi Carrió, Jordi Coca, Fe Ferré, Fede Cortés, Pilar Garriga, Oriol Izquierdo, Agustí Masip, Toni Orensanz, Gabriel Pena-Ballesté, Maria Mercè Roca, Jesus M. Tibau, Francesc Valls Calçada, Xavier Vaqué, Roger Vilà Padró i Pilar López. Cada texte va acompanyat d'una il·lustració de Josep Barjuan,

Constitueix una defensa de l’alegria i el temps d’esperança relacionant-ho amb el món del vi. Vol ser també un homenatge a Neus Català i Mario Benedetti.

Johnson&Johnson, 
detectius-reporters culturals

diumenge, 23 d’abril de 2017

Premi Narrativa Breu vila d'Amposta

El pont penjant
Rebent el guardó de mans de la regidora de cultura i la bibliotecària
El nostre padrí està d'enhorabona: ha guanyat el Vé Premi de Narrativa breu Vila d'Amposta.
Si el 2013 va aconseguir l'accèsit amb una història d'olors i perfums, ara aconsegueix el primer guardó amb un relat melàncolic sobre la joventut i els amics perduts amb el so de fons de Pink Floyd i Emerson, Lake and Palmer.
Diu que mentre l'escrivia sa mare va patir un ictus i per això, en certa manera, el relat n'és un homenatge.

Sortirà publicat l'any que vé.

-I no surten assassinats, ni investigacions, ni robatoris,...?
-És obligat?
-La veritat... No creus que ens està abandonant?
-Potser ha deixat de ser negre.
-Ha retornat al bon camí.
-Pero si hay un nuevo volumen vuestro en el horno!
-No sé, no sé.
-Ja veurem com va.


J&J,
detectius orfes





dimecres, 19 d’abril de 2017

Aparador negre o Llibres i vi


Aparador de la cooperativa Falset-Marçà:
De dia, el poble de Falset es reflecteix en el vidre on hi ha escrit un poema del Salvador Estrem i Fa, poeta executat l'any 36 per la brigada de la mort.
De nit es veu l'interior de l'aparador: un escriptori on hi ha un flexo, una màquina d'escriure d'època, una ampolla i un got. També hi ha caixes i lleixes amb llibres. Sens dubte és l'estudi d'un escriptor negre, com naltros. Per si no està prou clar, en una caixa de fusta a baix a la dreta, plantats, dos volums inconfusibles: "Un riu de crims" i "Clio, assassina". Al damunt, gitat, un llibre històric: "100 anys fent vi". I coronant l'escena, tot d'ampolles.
Ja ho deien els nostres iaios: Que el beure no ens faci perdre el llegir i que l'escriure no ens impedeixi xalar del vi! O alguna cosa així.



Johnson&Johnson, escriptors i bevedors

dissabte, 21 de gener de 2017

Fi de la trilogia o fitrilogia?


L'any 1977, als 86 anys, moria l'últim Marx(l'últim dels germans Marx), l'home que "des del no res havia arribat a les més absoluta misèria.

El passat 2016, als 90 anys, morí Fidel Castro, el que alguns consideren l'últim marxista. Fumador d'havans i gran orador. De fet, feia discursos que duraven hores mentre els oients escoltaven a peu dret sota el sol caribenc.

Naltros no pretenem que s'esteu drets ni tampoc pretenem que trobeu la relació directa entre els Marx i el Marxisme. Però si voleu llegir el desenllaç de la trilogia el teniu aquí:


Podeu recordar la primera part aquí: Un dia de platja o Animal Crakers
i la segona aquí: Una tarda al riu o Sopa d'Oca

I si us algún títol us recorda el nom d'una pel·licula dels germans Marx serà per pura casualitat.


Johnson&Johnson,
germans marxistes.


dijous, 5 de gener de 2017

Els Mags virtuals o El Reis són els transportistes


Ara que ens hem tornat moderns i els regalets es trien per pantalla, els carrers van plens de transportistes que van de bòilit amunt i avall.
Per això us recordem que si voleu regalar algún dels nostres llibres ho podeu fer sense haver d'entrar en allò que abans en deien "llibreria", uns comerços amb olor de paper i de tinta que s'estan extingint.

A travès de Amazon podeu trobar:

De Tots Sants a les rebaixes de gener
La poesia no fa ombra
El català és un misteri poètic?

Però ho haureu de fer a travès de correu-e si voleu aquest altre Del Montsant als Andes o us interessa un pack amb els quatre a preu especial.

Apa, sigueu bons xiquets i deixeu alguna cosa de menjar pels camells.

Johnson&Johnson,
Reis Mags

dilluns, 5 de desembre de 2016

El pont de la Puríssima Constitució

Per a celebrar aquest puríssim dia de la constitució i el pont que provoca us regalem un dels contes nadalencs inclosos al nostre primer llibre. Justament el que porta per títol el d'aquest esdeveniment. Xaleu-lo mentre feu pont:



El pont de la Puríssima Constitució
El petit nen Jesús del pessebre badallà i començà a despertar-se. Mirà al seu voltant i veié totes les demés figures immòbils. Quin poc esperit, pensà. Donà un cop d’ull més enllà, intentant descobrir en quin lloc de la casa havien parat aquest any el pessebre. No m’hauran fotut l’arbre al costat, remugà. Però no, a l’esquerra no hi havia cap arbre. Semblava que era en uns baixos. Mirà a la dreta i veié al fons una parella de joves que potinejaven abstrets, aliens al pessebre i al naixement i a l’esperit nadalenc i a tot això. Que podien estar fent, de més important?
L’Antoni i la Càndia acabaven de pintar el carro que treurien a l’Encamisada. Havien aprofitat aquells dies de festa per a restaurar-lo i deixar-lo a punt. Ara estaven orgullosos de la seva feina.
- Que et sembla si l’estrenem? – preguntà l’Antoni
- Què vols dir? – digué la Càndia mirant-se’l de dalt a baix.
- Dona! Una rebolcadeta damunt una relíquia del transport agrícola de Falset...
- Ni tu pensis! – exclamà la Càndia enfadada.
- No he dit res. No he dit res.
- És clar que no ha dit res. Si més no, jo no ho he sentit.
- Ai! El que s’ha de fer...
- I en unes dates com aquestes!
- Eh! Que jo no he dit res, eh!
- Es clar que no has dit res! Més faltaria! I al damunt de Nadal!
- No hem quedat que no he dit res?
- NO! No has dit res! - cridà la Càndia.
I seguidament llençà el pot de pintura que tenia entre les mans amb tanta ràbia, i amb tanta mala sort o poca punteria (o molta puteria) que encertà al bell mig del carro acabat de pintar. Seguidament sortí dels baixos de la casa on eren.
 - Ni ho diràs mai més! – cridà des del carrer.
El petit nen Jesús des del pessebre s’estafa fotent un fart de riure.
- Un carro menys per a l’Encamisada! - exclamà.
I l’Antoni, que no ho sentí però ho devia pressentir, es mirà amb ulls plorosos aquell carro tot tacat; agafà una destral i, cagant-se en la Constitució i en la Puríssima, començà a clavar-li cops mortals. Era de nit quan encara continuava fent els trossos de fusta cada vegada més i més petits.