Un mort multitudinari, o sigui una munió de morts, una gernació o una gentada, (tot i que potser això seria una contradicció), constituïa la víctima d’un cas dels Johnson & Johnson que mai van arribar a resoldre; i no pas per incompetència, sinó perquè finalment, de tanta mortaldat no en va quedar res. Vaja, que no hi havia víctima (ni víctim, hauríem de dir?)


La denúncia, o més ben dit, qui els va contractar va ser una assistent (assistenta seria el mateix?) a una míting polític d’un nou partit “d’esquerra suau, verd enciam i violeta difuminat” segons traducció lliure del seu eslògan feta pel Jota. S’havien reunit a la sala d’actes de l’ajuntament i no es tenen notícies de cap paraula més alta que un altra, ni de cap agressió per part dels ultres d’una banda o una altra, ni tan sols de cap crítica ben argumentada dels altres partits veïns en l’espectre polític ni cap insult sense raó dels que estan situats a l’altra banda. En resum: una bassa d’oli (o un bassot?)
La denunciant a…

Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula.
L’afer tingué lloc fa poques setmanes. Els germans Johnson foren contractats per l’Institut d’Estudis Catalans del Sud per tal de descobrir perquè una paraula que designava un arbre tan propi de les nostres terres, el fruit del qual originava un líquid daurat molt preuat a les nostres taules, on també era insubstituïble sense moldre en les seves moltíssimes varietats combinades amb les tantíssimes formes de preparació pròpies de cada poble, cada casa, cada persona i cada estat d’ànim; perquè un paraula així, doncs, tan arrelada a la nostra existència com havia d’estar, havia desaparegut de cop del nostre vocabulari habit…

Renovar-se o Morir(o era Confinar-se?)

Aprofitant les hores de confinament hem renovat una mica el nostre blog (una mica com va fer el Gato amb la rumba. He, he, he!).

Ves per on el confinament, que sempre havíem pensat que podria ser per alerta química o nuclear,  al final és per una merda de virus.

Sigui com sigui, com que es preveu que tothom tindrà molt temps per llegir, apart de rentar una mica la cara del blog, el que pretenem és anunciar-vos que a partir d'avui us anirem oferint un recull dels nostres casos petits (de mida adient per llegir en pantalla). N'hi ha de recuperats, n'hi ha d'inèdits i n'hi ha per capítols. Podreu llegir-los, descarregar-los i imprimir-los. I discutir-los.

Esteu a l'aguait perquè els anirem publicant durant aquests dies al nostre  blog:
https://johnsonijohnson.blogspot.com/
i simultàniament a la nostra pàgina de FB: https://www.facebook.com/johnsonijohnson.detectius/

Això no obstant, si voleu comprar llibres tampoc no teniu excu…

El "prioraterrebrenc" Jesús M Tibau aprofita el confinament per pandèmia per a recomanar lectures des del seu bloc http://delectoraescriptor.blogspot.com/. Aquí un fragment de "Ausetans i Extraterrestres", l'últim dels volums de la nostra sèrie.



J&J, detectius confinats

Aquí el nostre padrí fent de les seves amb unes baquetes, sense abandonar el gènere negre.


J&J, reporters musicals

Una de les claus de la novel·la Tant de bo fóssiu aquí és la figura de Syd Barret, membre fundador i el compositor de les primeres peces de Pink Floyd.
La cançó "Wish you where here" és un cant d'enyorança per la seva absència però també un lament dels seus ex-companys, per no haver-se preocupat per ell mai més després de la seva marxa del grup. El títol de la cançó es converteix en el títol de la novel·la: "Tant de bo fóssiu aquí!". Una expressió de nostàlgia pels amics i tot allò que es va perdent al llarg de la vida.


La revista Catorze ho explica molt bé en aquest article