Entrades

En motiu de la Jornada Literaria de Cornudella de Montsant 2020

Una sortida INdigna o Jornada matadora a Cornudella

Imatge

Tot i que amb retard, aquí arriba la nostra crònica de la 4rta Jornada Literària a Cornudella. La veritat és que  voliem fer-la arregladeta i, a més, teníem el compromís amb el poble de Cornudella d'escriure un cas que hi estigués ambientat. Total, que al final la cosa s'ha allargat més del compte (de temps i de mida). Us posem les 10 pàgines de que consta aquest cas en un PDF adjunt.
Recordem que els veritables protagonistes de la jornada (de la real) foren Francesc Mompó, Mercè Climent, Joan Todó, Victor Amela, Roser Amills, Àngel Lluís Carrillo, Jordi Pijoan-López, Jesús M.Tibau, l'actor Antoni Dalmau, el Grup teatral Tebac i la Soul Machine. Ah! i un tal Fede Cortés.
Esperem que us agradi la crònica de la jornada (inventada) i que serveixi com agraïment a tots els participants, organitzadors i assistents en general.
Però recordeu que això és ficció i que, com sempre, els personatges que apareixen en aquest relat podrien ser reals però també podrien no ser-ho. E…

Invasió oriental o Paraula de Stone

Imatge
Generalment, per resoldre els seus casos, el Johnson han de recórrer a proves contundents com fotos o vídeos, objectes reals (sigui l'arma homicida, sigui la cartera robada) o testimonis presencials. En aquell cas, la clau de tot no era tant consistent:  la identificació la van fer per la veu. Però no pas mitjançant una anàlisi científica feta amb un aparell que és capaç de convertir el so en un gràfic i comparar-lo amb altres. En realitat va ser més senzill, perquè la clau, més que la veu en sí, era la manera de parlar, l'accent. I no hi havia dubte.            Moments abans que els contractessin per trobar l'autor del robatori d'un valuós disc de vinil d'un col·leccionista, els Johnson eren a casa sentint el butlletí de notícies de Ràdio Falset. "Al cunsell cumarcal urganitza cursus de furmació...", interrompé un anunci.            —Que diuen que què? —digué el Jota Efa.            —No ho sé. Deuen anunciar classes de xinès. Ara estan molt de moda —digu…

Podar o esporgar

Imatge
La pregunta la va fer la Lucia:
-¿Cual es el arma homicida más rara con la que os habeis topado?
El Jota no va tenir temps ni de pensar-ho. S'acabà la copa de vi que tenia a la mà i agafà una ampolla d'aigua orfe que rondava pel sofà i, com que no sabia on tenia la tauleta de fer conferències, pujà dalt la taula del menjador.
-Senyors i senyora. La conferència d'avui tractarà ni més ni menys que sobre armes assassines. Armes blanques (punyals, ganivets, punxons,...), armes de foc (pistoles, escopetes de cartutxos,..), eines que són armes (pics i pales, martells, tornavisos,...), estris que no són armes però maten (cordes per ofegar, coixins per asfixiar, ...), substàncies naturals i artificials que maten (verins), ... L'amor, que també mata. En fi...
Exacte: fi. La conferència s'acabà de cop. Les taules, quan no son estables, també poden ser una arma homicida. En aquest cas només provocà un nyenyo al cap del Jota i una pèrdua provisional de la seva memòria que l&#…

La llegenda de Sant Jordi en versió J.&.J

Imatge
Diuen que un bon dia molt llunyà en el temps i en l’espai aparegué en un poble situat al peu d’una muntanya blanca un cavaller que venia d’Orient i que, curiosament, portava el nom de Jordi. Algú d’aquell poble (un muntanyablanquí?) devia pensar que, venint de terres infidels, si havia mantingut el seu nom només podia ser un sant i, per tant, l’anomenà Sant Jordi i així el conegué tothom des d’aquell moment.
Sant Jordi no tenia ni un ral. Havia vingut a la recerca d’alguna gesta que li donés prou fama per a què el cridessin a les televisions en programes de safareig i en tertúlies sobre la vida dissoluta d’altres cavallers. Però en aquell poble al peu d’aquella muntanya blanca es portava una vida tranquil·la i no hi havia massa coses a fer. Un bon dia, però, algú se’n recordà d’aquell drac que anys enrere havia donat una mica de guerra i que ara vivia en una cova vora el poble de manera discreta. Era bastant vell i, segurament, ni foc treia quan bufava, però feia prou embalum per don…

Paraules d’amor o Mi novio es un zombie

Imatge
A vegades la feina de detectiu, a més de la feina corresponent, implica altres feines afegides que no et correspondrien. Els Johnson, ara mateix, així de cop, recorden la de psicòleg (molt sovint), confessor (laic), gigoló (el Jota), assessor fiscal (poc, perquè els seus clients són més aviat pobres) i lampista (era qüestió de vida o mort per aigua). N’hi ha una però, que recorden amb especial tendresa. Va ser una tasca amb un toc romàntic i que només han pogut fer una vegada. Però no avancem esdeveniments.

Un diumenge de bon matí es presentà una noia a cal Johnson. El Jota potser diria que, fins i tot, era de matinada. El que sí que és cert, i el Jota Efa ho pot confirmar, és que era una hora molt matinera; però com tothom sap (des que ho va dir un tal Einstein) el temps és relatiu, de tal manera que per a ella devia ser el final del dissabte mentre que per als detectius falsetans acabava de començar el dia del senyor (sigui quin sigui el senyor de que es tracti).
- El meu nòvio és …

La primavera ja ha arribat o La guerra de la tomaca

Imatge
Heus aquí un altre dels casos ben estranys entre molts d’altres amb que s’han trobat els nostres detectius favorits al llarg dels anys i que, invariablement, han resolt amb gran mestria. En aquest cas, com en alguns dels que hem explicat últimament, l’estranyesa també ve de la naturalesa de la víctima, perquè pertanyia ni més ni menys que al regne vegetal. 
La manera d’encarregar-los la feina també fou ben original. Els arribà a crits, des de la plaça, a traves de la potent veu que una caixa toràcica de grandària descomunal guarnida amb dos pits de volum extraordinari produïa. “Senyors Johnsons detectius, han segrestat el Narcís!”, bramà una dona grassa dirigint-se a un Jota que fumava repenjant a la barana del balcó. El Jota Efa, des de dins, també ho sentí i sortí a veure que passava. “Si ella tenia aquestes dimensions, el desaparegut Narcís com seria?”, pensaren a l’acte ambdós germans.  —I Déu n’hi do del rescat que en demanaran! —exclamà el Jota pensant que haurien de cobrar a pe…

Rebel·lió a les aules o La mort d’Ivan Ilich

Imatge
A propòsit del Joc Literari del blog de Jesus M.Tibau , que demana un text inspirat en la canço "Somiatruites" de l'Albert Pla.


Els Johnson sempre diuen que hi ha casos petits i hi ha casos que són de petits. Això ve al cas perquè una vegada van encomanar-los un cas petit, o sigui, trobar un petit, un nen, un xiquet que havia desaparegut. Son pare estava molt emprenyat. “A l’hora de protegir la flora i fauna de la muntanya de la quinta punyeta molts vigilants i moltes multes però un nen no va a l’escola i ningú no sap dir ni mu!”.
- I els mestres que li han dit? – van preguntar ells
- Els mestres? No ho són, mestres, son els seus amics – remugà el pare.
El van localitzar ràpid. De fet era a la mateixa escola. Estava en un aula on ell era el professor que donava classe i els seus alumnes una colla de mestres somiatruites.
El que dèiem, un cas petit.

J&J, detectius

P.D.:
Ivan Ilich no és el personatge de la novel·la de Tolstoi, sinó el pensador que propugnava una socie…

Guerra de sexes o Jutgesses i criminales

Imatge
Un mort multitudinari, o sigui una munió de morts, una gernació o una gentada, (tot i que potser això seria una contradicció), constituïa la víctima d’un cas dels Johnson & Johnson que mai van arribar a resoldre; i no pas per incompetència, sinó perquè finalment, de tanta mortaldat no en va quedar res. Vaja, que no hi havia víctima (ni víctim, hauríem de dir?)


La denúncia, o més ben dit, qui els va contractar va ser una assistent (assistenta seria el mateix?) a una míting polític d’un nou partit “d’esquerra suau, verd enciam i violeta difuminat” segons traducció lliure del seu eslògan feta pel Jota. S’havien reunit a la sala d’actes de l’ajuntament i no es tenen notícies de cap paraula més alta que un altra, ni de cap agressió per part dels ultres d’una banda o una altra, ni tan sols de cap crítica ben argumentada dels altres partits veïns en l’espectre polític ni cap insult sense raó dels que estan situats a l’altra banda. En resum: una bassa d’oli (o un bassot?)
La denunciant a…