Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

Johnson & Johnson a la revista JocPrivat

Imatges

Els llocs

Imatges
Oficina de Johnson & Johnson. El germans Johnson viuen a la plaça de la Quartera, en un primer pis. A la casa de sota hi ha la botiga de neveres. El balcó del menjador dona a la plaça i l'altre, el de l'habitació del Jota Efa, també. El seu pis, de fet, serveix també d'oficina, només cal que el menjador estigui una mica endreçat. Pub Bristol. És “el Pub”. Habitualment el seu públic és bastant marginal i la música adaptada als seus gustos, però els caps de setmana acull gent de totes condicions. Té un combinat propi anomenat “Flor d'Estiu” que només serveix en ocasions molt especials. El Cafè. Bar de tapes on es juga a cartes i al billar de les nou del matí fins les set de la tarda i local nocturn a partir d'aquella hora. El Sr. Santiago és el cambrer de l'horari diürn i els seus fills del nocturn. És on tothom va a veure i beure i a deixar-se veure (beure?). El Celler de Marçà. Local típic, rústic i únic. El Johnson coneixen el seu propietari des de

Els personatges

Imatges
Jota És el germà gran dels Johnson. Romancer, inconstant, despreocupat, malgastador. Fuig de les feines rutinàries i agafa tots els vicis. A vegades sembla que desvariï i d'altres demostra una lucidesa extraordinària. Té la costum de fer el que ell en diu conferències. O sigui, en el moment menys pensat, es prepara un got d'aigua (estri imprescindible per aquest quefer) i comença una de les seves divagacions filosòfiques o bé ens relata una de les seves històries esbojarrades que a vegades fins i tot (deu ser el seu inconscient) donen una pista per a resoldre el cas. Jota Efa És el germà petit. Sibarita en tots els plaers terrenals. Porta la responsabilitat de l'agència, perquè si per son germà fos arribaria el dia que no menjarien. També se sent responsable del Jota. Sap que son germà és un inconscient i necessita algú que en tingui cura. Ell, sent el petit, fa la funció de germà gran. A vegades això el desespera però no hi pot fer més. Festeja amb la Lucia. Lucia. És

El català és un misteri poètic?

Imatges
Tercer llibre de la sèrie Nous casos dels detectius Johnson & Johnson. En aquesta ocasió trobarem qüestions del nostre idioma barrejades amb un problema amb un vehicle peculiar i la solució al misteri de l'Encamisada. "Casi ná!", que diria el sargento Málaga .

La poesia no fa ombra

Imatges
Segon llibre de la sèrie Dos casos més d'aquests dos detectius de Falset que, juntament amb els seus amics, resolen amb el so de la rumba catalana de fons.

De Tots Sants a les rebaixes de gener

Imatges
Primer llibre de la sèrie Els Johnson son uns germans que viuen a la plaça de la Quartera de Falset. Quan van coneixer Pepe Carvalho van decidir escriure relats explicant els casos que havien resolt. Aquests son els primers.

Entrevista a J&J

Imatges
Per Lucia Ocampo Sanagustín (Secretària judicial) Per tal d’ajudar-nos a conèixer una mica millor la personalitat de Johnson & Johnson, reproduïm una entrevista que els feu la Lucia Ocampo Sanfernando. L’entrevista tingué lloc a les dependències del despatx de la secretària del Jutjat de Falset, aprofitant la pausa del cafè i, segons aquesta, ni l’escenari ni el càrrec que ocupa foren una impediment per a obtenir la màxima sinceritat en les respostes. El que sí cal recalcar és que les contestes de cada un dels germans no sempre estan diferenciades perquè sovint, en comptes de manifestar el que pensen, un respon imitant l’altre o en fa la rèplica. És per això que, davant la impossibilitat d’identificar de manera correcta l’autor, l’entrevistadora optà simplement per separar cada una de les respostes. Les preguntes originals són en castellà, però s’han traduït totes al català salvat de l’última, per raons òbvies. - Bon dia - Ja en parlarem. - Farà si no plou. - Poma o pera

Crònica d'un dia enboirat però alegre: la 1ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya

Imatges
Escriuen Fede Cortés & Jordi Pijoan-López Fotos de Jordi Peñarroja & Octavi Serret El pronòstic del temps deia que faria un dia gris, com si la meteorologia acordés que havia de donar un ambient adient per al que s’anava a tractar al migdia del dissabte 27 de febrer de 2010 a Can Serret (Vall-de-roures – Matarranya). Per confirmar-ho, anant-hi va ploure i la boirina dominava algunes valls vora la via. Els autors arriben finalment a Can Serret. Com és habitual, va passant la gent, tranquil·lament però sense pausa. Aquesta vegada, el llibreter del Matarranya ha decidit que no portarà a un autor, sinó que a tres (dos d’acte present) amb els cinc llibres que sumen escrits. No per això, els llibres deixen de dedicar-se al mateix ritme. Més per una coincidència d’origen d’un dels autors (prioratí) que per plagiar el que per aquelles hores també devia fer Paco Camarasa amb els seus clients a la Barceloneta, se serveix vi “negre” del Priorat, concretament un de processat pels al