dijous, 18 de març de 2010

Els personatges


Jota
És el germà gran dels Johnson. Romancer, inconstant, despreocupat, malgastador. Fuig de les feines rutinàries i agafa tots els vicis. A vegades sembla que desvariï i d'altres demostra una lucidesa extraordinària. Té la costum de fer el que ell en diu conferències. O sigui, en el moment menys pensat, es prepara un got d'aigua (estri imprescindible per aquest quefer) i comença una de les seves divagacions filosòfiques o bé ens relata una de les seves històries esbojarrades que a vegades fins i tot (deu ser el seu inconscient) donen una pista per a resoldre el cas.

Jota Efa
És el germà petit. Sibarita en tots els plaers terrenals. Porta la responsabilitat de l'agència, perquè si per son germà fos arribaria el dia que no menjarien. També se sent responsable del Jota. Sap que son germà és un inconscient i necessita algú que en tingui cura. Ell, sent el petit, fa la funció de germà gran. A vegades això el desespera però no hi pot fer més. Festeja amb la Lucia.

Lucia.
És la secretària del jutjat. És de Saragossa. Molt xerraire, alegre, enrotllada... i està com un tren!, que diria el Jota. Surt amb el Jota Efa, però viu en un pis amb la jutgessa. Li agrada ficar-se en els casos que porten els Johnson i a vegades sort en tenen d'ella, que al cap i a la fi en té més traça que ells. Ja ho diuen que val més manya que força.

Miquel.
Amic de tota la vida dels Johnson. Pagès, ecologista, alternatiu. És el proveïdor d'herba de tota la colla. S'encarrega dels bongos en les jams sessions rumberes. En qüestions d'amor (o de sexe) va i no va amb la Margarita. Ningú diria que estan fets l'un per l'altre, però l'amor és cec.

Joan Lluís.
És el guitarrista de la colla. Sense ell les vetllades de rumba estan mancades de l'imprescindible “ventilador”. El seu company de nits esbojarrades habitualment és el Miquel.

Àlex.
És l'amic que tot ho sap, l'expert per excel·lència. Un manetes capaç de entendre-se-les amb treballs manuals de tota mena però que a més coneix les teories de les ciències oficials i de les alternatives i, al damunt, domina les doctrines de les tres grans religions.
A part d'això la seva gran especialitat són les arts plàstiques, sobretot el dibuix. Es pren seriosament totes les investigacions que inicien els seus amics Johnson i és l'artífex de tot el suport tècnic necessari.

Margarita.
La jutgessa. Però també amiga de la Lucia. Tot i el seu caràcter seriós i el total respecte a unes normes de comportament molt estrictes – és qüestió de l'ofici -, a vegades l'espontaneïtat se li escapa. Sobretot quan està amb el Miquel; un mal partit per a casar-s'hi però el pol oposat necessari en aquests moments.

El “sargento Málaga”.
Cap del destacament de la Guàrdia Civil. Andalús, bevedor, paranoic. Costa d'entendre i costa que entengui.

El Pep del Pub.
Regenta el Pub Bristol amb son germà Pau. És un personatge enigmàtic que podria ser permanentment sospitós de tots els afers obscurs que ocorren. Coneix els baixos fons i també el vicis dels seus clients. No se'n treu mai l'aigua clara però tampoc pot dir-se que sigui una mala peça.

El senyor Santiago del Cafè.
El Sr. Santiago regenta el Cafè Universal (popularment conegut com “el cafè” ) de les nou del matí fins les set de la tarda. A partir de llavors el local es converteix en un disco-pub i el porten els seus fills. El Sr. Santiago és un cambrer dels de tota la vida, de la vella escola. Vesteix invariablement amb camisa blanca, corbata i jersei sense mànigues.

El senyor Baltasar del Celler.
Propietari del Celler de la Miloquera de Marçà; un local ple de botes velles, taules fetes amb fustes aprofitades, ampolles plenes de pols i teranyines per tot arreu. En realitat son els baixos de casa seva. A la golfa hi té el museu d'estris casolans i agrícoles. Els Johnson son uns dels seus primers clients.

El Josep de la Ràdio.
Porta el bar de la Llar de Jubilats i és el director de l'emissora de Ràdio. Tota una institució per a la joventut i la vellesa.

El cambrer del Bar Sport.
Ningú no en sap el nom, però tothom coneix l'acidesa dels seus comentaris sarcàstics. No tots els clients però són partidaris de la seva ironia. Algunes frases – críptiques – que deixa anar així com qui no vol la cosa poden induir a males o molt males interpretacions.

La senyora Maria del Bar del Tomb.
Porta el bar amb el seu home, que no té una molt bona salut. La majoria de dies és ella sola que ha d'acabar fent tota la feina. Els Johnson i els seus amics solen anar a sopar al seu bar quan per la tele fan una pel·lícula de les clàssiques (generalment amb blanc i negre), que a ella també li agraden molt.

El Ra(f)el de la pastisseria.
El Rafel, a part de pastisser, és músic i actor. Diguem que és com un home del renaixement que toca totes les tecles. El seu nom artístic, fora del forn, és Rael, nom del protagonista de “The lamb lies down on Broadway”, dels Génesis.

Toni, el periodista
Periodista de professió i per devoció. Treballa pel seu compte i té contactes a tots els mitjans. És coneixedor de tot el que passa i té curiositat per tot. Sol avisar els Johnson de les notícies abans que es publiquin.

Gato Pérez.
En realitat els gustos musicals dels Johnson abracen tota la història del rock i incorporen els blues, el soul i una mica de jazz.
La seva devoció pel Gato Perez i la rumba catalana representaria una cosa diferent, més profunda, orgànica, tel·lúrica, visceral, còsmica, divina, religiosa i profana al mateix temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada