Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

No cap nen sense bigotí o Un lladre de marca blanca

Imatges
  L'any 2015, La Caixa va fer un recapte de llet. "Cap nen sense bigoti", n'hi deien, perquè la imatge promocional era la d'un nen amb el bigoti tacat de blanc. Ara que està en marxa El Gran Recapte, podem recuperar aquest cas ocorregut en aquell context i que va ser publicat a PrioratDigital: No cap nen sense bigoti o Un lladre de marca blanca J&J, detectius lleters

Espígol o Res

Imatges
Panereta amb espígol L'espígol (espic, espigola, lavanda o llavanda). Planta olorosa pròpia de l'area mediterrània que presenta flors blavoses agrupades en forma d'espiga. Floreix a partir del mes de juny, S'usa com a planta medicinal (tranquil·litzant i inductora de la son) i també en perfumeria; les abelles en fan mel i serveix com a repelent de mosquits(en canvi atrau les papallones).  No seria més que una altra herba com tantes si la  llar d'infants de Falset no portés per nom "Espígol" i, sobretot, si un dels actes fonamentals de la seva festa major no fos l'anomenat "espígol", una cercavila on els xiquets, en parelles, van repartint branquetes d'espígol que agafen d'una panereta que porta la nena penjada al coll pels carrers. El poble, després del seu pas, queda perfumat.  -No hi ha millor despertar  de ressaca que aquest dia -sempre diu el Jota. -No hi ha millor passeig d'enamorats  matinal que aquest -fa el

Invasió oriental o Paraula de Stone

Imatges
Generalment, per resoldre els seus casos, el Johnson han de recórrer a proves contundents com fotos o vídeos, objectes reals (sigui l'arma homicida, sigui la cartera robada) o testimonis presencials. En aquell cas, la clau de tot no era tant consistent:  la identificació la van fer per la veu. Però no pas mitjançant una anàlisi científica feta amb un aparell que és capaç de convertir el so en un gràfic i comparar-lo amb altres. En realitat va ser més senzill, perquè la clau, més que la veu en sí, era la manera de parlar, l'accent. I no hi havia dubte.             Moments abans que els contractessin per trobar l'autor del robatori d'un valuós disc de vinil d'un col·leccionista, els Johnson eren a casa sentint el butlletí de notícies de Ràdio Falset. "Al cunsell cumarcal urganitza cursus de furmació...", interrompé un anunci.             —Que diuen que què? —digué el Jota Efa.             —No ho sé. Deuen anunciar classes de xinès. Ara estan molt de mo

Podar o esporgar

Imatges
La pregunta la va fer la Lucia: -¿Cual es el arma homicida más rara con la que os habeis topado? El Jota no va tenir temps ni de pensar-ho. S'acabà la copa de vi que tenia a la mà i agafà una ampolla d'aigua orfe que rondava pel sofà i, com que no sabia on tenia la tauleta de fer conferències, pujà dalt la taula del menjador. -Senyors i senyora. La conferència d'avui tractarà ni més ni menys que sobre armes assassines. Armes blanques (punyals, ganivets, punxons,...), armes de foc (pistoles, escopetes de cartutxos,..), eines que són armes (pics i pales, martells, tornavisos,...), estris que no són armes però maten (cordes per ofegar, coixins per asfixiar, ...), substàncies naturals i artificials que maten (verins), ... L'amor, que també mata. En fi... Exacte: fi. La conferència s'acabà de cop. Les taules, quan no son estables, també poden ser una arma homicida. En aquest cas només provocà un nyenyo al cap del Jota i una pèrdua provisional de la seva memòria que

La llegenda de Sant Jordi en versió J.&.J

Imatges
Diuen que un bon dia molt llunyà en el temps i en l’espai aparegué en un poble situat al peu d’una muntanya blanca un cavaller que venia d’Orient i que, curiosament, portava el nom de Jordi. Algú d’aquell poble (un muntanyablanquí?) devia pensar que, venint de terres infidels, si havia mantingut el seu nom només podia ser un sant i, per tant, l’anomenà Sant Jordi i així el conegué tothom des d’aquell moment. Sant Jordi no tenia ni un ral. Havia vingut a la recerca d’alguna gesta que li donés prou fama per a què el cridessin a les televisions en programes de safareig i en tertúlies sobre la vida dissoluta d’altres cavallers. Però en aquell poble al peu d’aquella muntanya blanca es portava una vida tranquil·la i no hi havia massa coses a fer. Un bon dia, però, algú se’n recordà d’aquell drac que anys enrere havia donat una mica de guerra i que ara vivia en una cova vora el poble de manera discreta. Era bastant vell i, segurament, ni foc treia quan bufava, però feia prou embalum per do

Paraules d’amor o Mi novio es un zombie

Imatges
A vegades la feina de detectiu, a més de la feina corresponent, implica altres feines afegides que no et correspondrien. Els Johnson, ara mateix, així de cop, recorden la de psicòleg (molt sovint), confessor (laic), gigoló (el Jota), assessor fiscal (poc, perquè els seus clients són més aviat pobres) i lampista (era qüestió de vida o mort per aigua). N’hi ha una però, que recorden amb especial tendresa. Va ser una tasca amb un toc romàntic i que només han pogut fer una vegada. Però no avancem esdeveniments. Un diumenge de bon matí es presentà una noia a cal Johnson. El Jota potser diria que, fins i tot, era de matinada. El que sí que és cert, i el Jota Efa ho pot confirmar, és que era una hora molt matinera; però com tothom sap (des que ho va dir un tal Einstein) el temps és relatiu, de tal manera que per a ella devia ser el final del dissabte mentre que per als detectius falsetans acabava de començar el dia del senyor (sigui quin sigui el senyor de que es tracti). - El meu nòvio

La primavera ja ha arribat o La guerra de la tomaca

Imatges
Heus aquí un altre dels casos ben estranys entre molts d’altres amb que s’han trobat els nostres detectius favorits al llarg dels anys i que, invariablement, han resolt amb gran mestria. En aquest cas, com en alguns dels que hem explicat últimament, l’estranyesa també ve de la naturalesa de la víctima, perquè pertanyia ni més ni menys que al regne vegetal.  La manera d’encarregar-los la feina també fou ben original. Els arribà a crits, des de la plaça, a traves de la potent veu que una caixa toràcica de grandària descomunal guarnida amb dos pits de volum extraordinari produïa. “Senyors Johnsons detectius, han segrestat el Narcís!”, bramà una dona grassa dirigint-se a un Jota que fumava repenjant a la barana del balcó. El Jota Efa, des de dins, també ho sentí i sortí a veure que passava. “Si ella tenia aquestes dimensions, el desaparegut Narcís com seria?”, pensaren a l’acte ambdós germans.  — I Déu n’hi do del rescat que en demanaran!  — exclamà el Jota pensant que haurien de

Rebel·lió a les aules o La mort d’Ivan Ilich

Imatges
A propòsit del Joc Literari del blog de Jesus M.Tibau , que demana un text inspirat en la canço " Somiatruites " de l'Albert Pla. Els Johnson sempre diuen que hi ha casos petits i hi ha casos que són de petits. Això ve al cas perquè una vegada van encomanar-los un cas petit, o sigui, trobar un petit, un nen, un xiquet que havia desaparegut. Son pare estava molt emprenyat. “A l’hora de protegir la flora i fauna de la muntanya de la quinta punyeta molts vigilants i moltes multes però un nen no va a l’escola i ningú no sap dir ni mu!”. - I els mestres que li han dit? – van preguntar ells - Els mestres? No ho són, mestres, son els seus amics – remugà el pare. El van localitzar ràpid. De fet era a la mateixa escola. Estava en un aula on ell era el professor que donava classe i els seus alumnes una colla de mestres somiatruites. El que dèiem, un cas petit. J&J, detectius P.D.: Ivan Ilich no és el personatge de la novel·la de Tolstoi, sinó el pensador que prop

Guerra de sexes o Jutgesses i criminales

Imatges
Un mort multitudinari, o sigui una munió de morts, una gernació o una gentada, (tot i que potser això seria una contradicció), constituïa la víctima d’un cas dels Johnson & Johnson que mai van arribar a resoldre; i no pas per incompetència, sinó perquè finalment, de tanta mortaldat no en va quedar res. Vaja, que no hi havia víctima (ni víctim, hauríem de dir?) La denúncia, o més ben dit, qui els va contractar va ser una assistent (assistenta seria el mateix?) a una míting polític d’un nou partit “d’esquerra suau, verd enciam i violeta difuminat” segons traducció lliure del seu eslògan feta pel Jota. S’havien reunit a la sala d’actes de l’ajuntament i no es tenen notícies de cap paraula més alta que un altra, ni de cap agressió per part dels ultres d’una banda o una altra, ni tan sols de cap crítica ben argumentada dels altres partits veïns en l’espectre polític ni cap insult sense raó dels que estan situats a l’altra banda. En resum: una bassa d’oli (o un bassot?) La denuncia

S’ha escrit un crim o El laberint de les olives

Imatges
Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula. L’afer tingué lloc fa poques setmanes. Els germans Johnson foren contractats per l’Institut d’Estudis Catalans del Sud per tal de descobrir perquè una paraula que designava un arbre tan propi de les nostres terres, el fruit del qual originava un líquid daurat molt preuat a les nostres taules, on també era insubstituïble sense moldre en les seves moltíssimes varietats combinades amb les tantíssimes formes de preparació pròpies de cada poble, cada casa, cada persona i cada estat d’ànim; perquè un paraula així, doncs, tan arrelada a la nostra existència com havia d’estar, havia desaparegut de cop del nostre vocabulari habit

JoEmQuedoACasa amb los Johnson&Johnson

Imatges
Renovar-se o Morir(o era Confinar-se?) Aprofitant les hores de confinament hem renovat una mica el nostre blog (una mica com va fer el Gato amb la rumba. He, he, he!). Ves per on el confinament, que sempre havíem pensat que podria ser per alerta química o nuclear,  al final és per una merda de virus. Sigui com sigui, com que es preveu que tothom tindrà molt temps per llegir, apart de rentar una mica la cara del blog, el que pretenem és anunciar-vos que a partir d'avui us anirem oferint un recull dels nostres casos petits (de mida adient per llegir en pantalla). N'hi ha de recuperats, n'hi ha d'inèdits i n'hi ha per capítols. Podreu llegir-los, descarregar-los i imprimir-los. I discutir-los. Esteu a l'aguait perquè els anirem publicant durant aquests dies al nostre  blog: https://johnsonijohnson.blogspot.com/   i simultàniament a la nostra pàgina de FB: https://www.facebook.com/johnsonijohnson.detectius/ Això no obstant, si voleu comprar llib

Tancats a casa o Lectures en temps de confinament

Imatges
El "prioraterrebrenc" Jesús M Tibau aprofita el confinament per pandèmia per a recomanar lectures des del seu bloc http://delectoraescriptor.blogspot.com/. Aquí un fragment de "Ausetans i Extraterrestres", l'últim dels volums de la nostra sèrie. J&J, detectius confinats

Que hi ha més negre que el blues?

Aquí el nostre padrí fent de les seves amb unes baquetes, sense abandonar el gènere negre. J&J, reporters musicals

Wish you where here o Tant de bo fóssiu aquí!

Imatges
  Una de les claus de la novel·la Tant de bo fóssiu aquí és la figura de Syd Barret, membre fundador i el compositor de les primeres peces de Pink Floyd. La cançó "Wish you where here" és un cant d'enyorança per la seva absència però també un lament dels seus ex-companys, per no haver-se preocupat per ell mai més després de la seva marxa del grup. El títol de la cançó es converteix en el títol de la novel·la: "Tant de bo fóssiu aquí!". Una expressió de nostàlgia pels amics i tot allò que es va perdent al llarg de la vida. La revista Catorze ho explica molt bé en aquest article