dilluns, 30 d’agost de 2010

Paraules d’amor o Mi novio es un zombie


A vegades la feina de detectiu, a més de la feina corresponent, implica altres feines afegides que no et correspondrien. Els Johnson, ara mateix, així de cop, recorden la de psicòleg (molt sovint), confessor (laic), gigoló (el Jota), assessor fiscal (poc, perquè els seus clients són més aviat pobres) i lampista (era qüestió de vida o mort per aigua). N’hi ha una però, que recorden amb especial tendresa. Va ser una tasca amb un toc romàntic i que només han pogut fer una vegada. Però no avancem esdeveniments.

Un diumenge de bon matí es presentà una noia a cal Johnson. El Jota potser diria que, fins i tot, era de matinada. El que sí que és cert, i el Jota Efa ho pot confirmar, és que era una hora molt matinera; però com tothom sap (des que ho va dir un tal Einstein) el temps és relatiu, de tal manera que per a ella devia ser el final del dissabte mentre que per als detectius falsetans acabava de començar el dia del senyor (sigui quin sigui el senyor de que es tracti).
- El meu nòvio és un zombi – va anunciar, en comptes de dir bon dia
Però ella no, pensà el Jota. I és que, tot i l’aspecte d’haver passat una mala nit (o potser massa bona) feia molt goig.
El Jota Efa recordà que aquella frase era una antiga cançó, no sabia ben bé si de l’Alaska y Los Pegamoides o Dinarama, però alguna cosa no li quadrava. Era en català? Impossible! Però, sonava igual?
Resumint, que la noia havia perdut el seu xicot al principi de la nit i que encara no li havia tornat. Ampliació de detalls: aquell noi es veu que ho feia sovint això; començava a beure sense mesura, desapareixia i acabava com un zombi, sense saber qui era i on anava. Això explicava la frase de la noia. El que trencava l’ordre sintàctic de la frase i, ara se n’adonava el Jota Efa, era la paraula “nòvio. Perquè li deia “nòvio” podent-li dir “novi”, com feia tothom al seu poble?
El Jota, en canvi, es preguntava com era possible que algú tan afortunat per tenir una nòvia tan maca com aquella era capaç d’abandonar-la una nit de dissabte?
Conclusió: els Johnson van trobar el noi cinc minuts després, dormint a la porta del primer bar on van anar a mirar. Tenia mal de cap i estava una mica desorientat, però pel demés semblava estar bé. L’explicació dels fets, segons el seu punt de vista, es resumia en una frase:
- La meva nòvia és un trasto
Resumint, que aquella noia era de vida alegre. Ampliació de detalls: cada nit que sortien, tots els nois anaven darrera la seva nòvia i ella, en comptes d’esventar-los, es deixava estimar; la noia es tirava a la mala vida i ell es tirava a la beguda; i així dissabte rera dissabte.
El Jota Efa, davant la frase amb què el noi definí la noia, tingué la mateixa impressió que la que va tenir amb la frase amb què la noia va definir el noi (i després de pensar això va tenir una mica de mal de cap). Aquí el que fallava era la paraula “trasto”. Perquè coi no deia “traste”, com feia tothom al seu poble? O és que aquella parella no eren d’aquell poble?
El Jota, en canvi, pensà que, sent com era aquella noia i comportant-li com li comportava el seu noi encara tindria una oportunitat i podria cobrar la seva part del cas en espècies.
Fi del cas: Els Johnson, després d’haver cobrat (en metàl·lic i prescindint de les espècies), ja que la feina encomanada era trobar el noi desaparegut i això ho havien fet amb diligència, comprengueren que el veritable problema de fons no estava resolt. Allí hi havia un conflicte de parella i el que es necessitava era una bona teràpia.
El Jota Efa tenia clar que l’arrel del problema era de mots, perquè potser l’amor no es pot expressar en paraules però les paraules poden fer l’amor i de l’amor per les paraules neixen les paraules d’amor. O sigui que, satisfet del seu raonament, va creure que els havia de donar un consell:
- Si tu li dius “novi” en comptes de “nòvio” i tu li dius “traste” en comptes de “trasto”, la meitat del problema estarà resolt.

Efectivament, al cap d’uns mesos, van rebre una carta d’agraïment d’aquella parella on reconeixien que el canvi d’aquelles dos paraules en el seu vocabulari els havia canviat la vida. El noi confessava que el fet que l’anomenessin “novi” ja el feia sentir més estimat; la noia admetia que no se sentia tan menyspreada com abans, perquè no és el mateix ser un simple “traste” que tot un “trasto”. I tot i que els dissabtes la noia continuava sense poder resistir als encants d’altres nois a part del seu novi, n’havia reduït el nombre de manera considerable, mentre que ell havia deixat la beguda i es feia passar la ràbia a base d’aigua amb gas.
La satisfacció per la feina ben feta era un sentiment massa llarg i massa ample per a contenir-lo, perquè ja se sap que no té fronteres, però els Johnson van sentir-lo uns instants. El Jota Efa proposà que al rètol que penjava del balcó, a la llarga, davall de la paraula “Detectius” podrien afegir “Consellers matrimonials”. El Jota no contestà. Ell creia que era millor posar “Sexòlegs”; tenia més possibilitats.


Falset, Agost 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada