Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

El pont de la Puríssima Constitució

Imatges
Per a celebrar aquest puríssim dia de la constitució i el pont que provoca us regalem un dels contes nadalencs inclosos al nostre primer llibre. Justament el que porta per títol el d'aquest esdeveniment. Xaleu-lo mentre feu pont: El pont de la Puríssima Constitució El petit nen Jesús del pessebre badallà i començà a despertar-se. Mirà al seu voltant i veié totes les demés figures immòbils. Quin poc esperit, pensà. Donà un cop d’ull més enllà, intentant descobrir en quin lloc de la casa havien parat aquest any el pessebre. No m’hauran fotut l’arbre al costat, remugà. Però no, a l’esquerra no hi havia cap arbre. Semblava que era en uns baixos. Mirà a la dreta i veié al fons una parella de joves que potinejaven abstrets, aliens al pessebre i al naixement i a l’esperit nadalenc i a tot això. Que podien estar fent, de més important? L’Antoni i la Càndia acabaven de pintar el carro que treurien a l’Encamisada. Havien aprofitat aquells dies de festa per a restaurar-lo i deixar-lo

Trilogia marxista

Imatges
Heus aquí un cas d'ideologia autènticament marxista. Recordeu pel·lícules com "Un dia en las carreras"? Doncs hi ha un disc dels Queen que es diu igual. Però per no posar el mateix, el JF ha titulat la primera part d'aquest cas com a "Un dia a la platja".  Primera part, si, perquè al final l'hem fet en tres parts (com els tres germans Marx autèntics i més coneguts, que en realitat eren cinc). Aquesta seria la primera part, que el Jota ha volgut titular com a "Animal Crackers". És el nom d'una altra de les pel·lícules que aquí van batejar com "El conflicto de los Marx" i vol dir "galetetes d'animals", aquelles que a ell li agraden tant per esmorzar.  I el Karl Marx aquí que hi pinta?, es preguntareu. Aaah!... Per això s'haureu de llegir les tres parts. En fi... aquí la teniu la primera: Trilogia Marxista(1): Un dia de platja o Animal crackers

De negre i sense dol

Imatges
El proper dissabte 22, en el marc de les XIenes Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta, podreu veure en acció quatre assassins de ploma. Asseguts en una taula rodona és difícil que errin tots els trets. Les papallones ja voletejen esperant l'espectacle. Avís: Porteu armilla anti-bales, pel que pugui ser. J&J, detectius "qui avisa no és traïdor"

La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona

Imatges
Aquesta notícia: " Aprofiten crisi de l'aigua de la Bisbal i Forallac per a fer negoci " ens fa pensar molt en un cas que surt a "Del Montsant als Andes". Si el servei municipal d'aigües no en pot subministrar als veïns, qui s'emporta el mercatP Encara serem premonitoris... J&J, detectius endevins

El Bi de la Viviana o Allò que és nou i a la vegada vell

Imatges
Aquest relat estava escrit per a l'últim número de la revista Canya i Gram del Masroig. Per error, en va sortir publicat un altre i aquest es va quedar al calaix. La història se centra en l'última festa del Vi Novell que cada any celebra la cooperativa del Masroig. Donat que fa poc es va fer la festa del vi Solidari, també al Masroig, crec que és una bona ocasió per a recuperar-lo. A més, amb ell encetem col·laboració amb el nou digital "made in priorat" El Bi de la Viviana o Allò que és nou i a la vegada vell J&J, detectius del segle XXI

Cartografiats i Immortalitzats

Imatges
Recentment ha aparegut l'estudi "Cartografia literària del Priorat" del doctor en història moderna riudomenc Eugeni Perea. Aquest llibre, segons l'autor, " és el resultat de la mirada que sobre el Priorat han fet, pel cap baix, un centenar d'autors... " des del segle XIV fins ara. Doncs bé, el nostre padrí també hi surt anomenat, per "Del Montsant als Andes". Per una banda a l'apartat "Les metàfores de la geografia" on cita uns versos de l'escrit "Entre muntanyes": Eren les muntanyes de Montserrat, era el Montsant i la Miloquera, era el Morral a La Mola aferrat. Per l'altra, a la secció dedicada al poble de Marçà. on esmenta el cas "Romeu i Julieta o La bruixa dels Andes", ja que hi té lloc un partit de futbol entre falsetans i marçalencs. En fi, que ja hem passat a la posteritat. J&J,  detectius reporters

Sant Jordi i l'endemà de Sant Jordi

Imatges
Un cap de setmana de Sant Jordi complert s'ha fotut lo nostre padrí. Veigues! Dissabte a Alcanar a la mostra de poesia. (Si,si, molta poesia! La fideuà que es devien fotre! Per cert, amb granatxa de Falset) I diumenge a Falset, al pub Calaix de Sastre, presentant el poemari Mannà amb la seva banda sonora. Com a proves aportem una foto al local i el poema amb què participava a la mostra (versió escrita i versió oral): Trobada de poetes a Alcanar ( Aquí es podeu baixar el llibre sencer de la mostra) J&J, reporters literaris per obligació
Imatges
L'endemà de Sant Jordi, el nostre padrí ens porta el Mannà. Sigueu benvinguts a la terra promesa. Veniu en pau. Veniu en silenci. Veniu purs. Corromputs ja en sortireu. Segur. J&J, detectius poetes

Celebrem el dia de la poesia, però no oblidem el nostre pa de cada dia

Imatges
               .                               . Diu que avui és el dia Diu que avui és l'equinocci. Diu que avui la nit dura tant com el dia. Diu que sempre ha sigut així. Els amors floreixen. Les flors esclaten en mil colors. Canten els moixons amb alegria. Els poetes lliguen rimes i cançons. Els joves es fan petons i abraçades. Les xiquetes dansen enjogassades. La gent gran reviscola cara al bon temps. Les botigues de roba fan negoci intens. Diu que avui és el dia mundial de la poesia. Diu que és l'equinocci. Diu que hi ha llocs al món que sempre el reben amb alegria, sí. Però només perquè l'hivern i el fred queden enrere i ja no serà tant cru dormir al carrer. Diu que sempre ha sigut així. Diuen ells que tant de bo cada dia fos el dia mundial de la poesia! J&J, detectius poetaires o poetessos

Relats Eròtics

Imatges
El nostre padrí( Fede Cortés ) ha quedat finalista en el IV Concurs Literari de Relats Eròtics que organitza Neurosi Editorial . Ves quines coses! O sigui que del gènere negre s'ha passat al gènere verd. O és el roig? Perquè la revolució serà sexual o no serà. Ja ho deia Boris Vian: " Llegir llibres eròtics, donar-los a conèixer i escriure’ls és preparar el món del demà i obrir la senda de la veritable revolució”. O sigui que com que els relats guanyadors i els finalistes estan recollits en aquest llibre, ja es podeu espavilar a comprar-lo on-line a la botiga de l'editorial  Neurosi Digital . J&J, detectius erotòmans  

D'amor i de zombies o De nòvies i trastes

Imatges
Foto: es.el-diario-de-jayden-original.wikia.com Al PrioratDiari recuperem un article protesta del 2010: Paraules d'amor o Mi novio es un zombie. Aquí al PrioraDiari Aquí al nostre blog I perquè? Doncs perquè això de que els crios no sàpiguin que és una rabosa o un fardatxo ja comença a ser escandalós. Si abandonem el nostre vocabulari més genuí(el del poble, el de la comarca) acabarem sent veritablement uns zombies de la llengua.  J&J, detectius lingüistes

Ni Montalban, ni Montalbano: Johnson&Johnson

Imatges
Confirmat: som els detectius més famosos del Priorat. Aquí hi ha una entrevista exclusiva amb el nostre padrí: Fede Cortés, autor dels detectius més famosos del Priorat, Johnson&Johnson J&J, detectius famosos

Apocalipsi Encamisada o Sant Antoni descamisat

Imatges
Després de les festes de Nadal i tal com diu la Lucia en el pròleg dels  Contes de Nadal que inclou el nostre primer llibre, " cuando todavía no has digerido las comidas de estos días y no te has recuperado de los gastos excesivos que se producen, te topas de pronto, y sin comerlo ni beberlo (nunca mejor dicho), con la obligación de alquilar un burro y un carro y lavar y planchar el traje de payés típico. Y encima, sin haber podido recoger el árbol, el pesebre y el Papa Noel disfrazado de detective que ellos cuelgan cada año en el cartel anunciador que tienen en el balcón ." Doncs això. Ja som a l'Encamisada. Per a celebrar-ho us deixem dos d'aquests contes. Serien les dos últimes diades que tanquem el cicle festiu nadalenc falsetà. Els Reixos Venien cavalcant de feia hores i hores. Potser no era el moment d’aturar-se, però segur que sí que era el lloc. Sota els seus peus, una plana esquitxada de llumetes s’estenia fins a l’Ebre, que s’endevinava al fons. El