dilluns, 5 de desembre de 2016

El pont de la Puríssima Constitució

Per a celebrar aquest puríssim dia de la constitució i el pont que provoca us regalem un dels contes nadalencs inclosos al nostre primer llibre. Justament el que porta per títol el d'aquest esdeveniment. Xaleu-lo mentre feu pont:



El pont de la Puríssima Constitució
El petit nen Jesús del pessebre badallà i començà a despertar-se. Mirà al seu voltant i veié totes les demés figures immòbils. Quin poc esperit, pensà. Donà un cop d’ull més enllà, intentant descobrir en quin lloc de la casa havien parat aquest any el pessebre. No m’hauran fotut l’arbre al costat, remugà. Però no, a l’esquerra no hi havia cap arbre. Semblava que era en uns baixos. Mirà a la dreta i veié al fons una parella de joves que potinejaven abstrets, aliens al pessebre i al naixement i a l’esperit nadalenc i a tot això. Que podien estar fent, de més important?
L’Antoni i la Càndia acabaven de pintar el carro que treurien a l’Encamisada. Havien aprofitat aquells dies de festa per a restaurar-lo i deixar-lo a punt. Ara estaven orgullosos de la seva feina.
- Que et sembla si l’estrenem? – preguntà l’Antoni
- Què vols dir? – digué la Càndia mirant-se’l de dalt a baix.
- Dona! Una rebolcadeta damunt una relíquia del transport agrícola de Falset...
- Ni tu pensis! – exclamà la Càndia enfadada.
- No he dit res. No he dit res.
- És clar que no ha dit res. Si més no, jo no ho he sentit.
- Ai! El que s’ha de fer...
- I en unes dates com aquestes!
- Eh! Que jo no he dit res, eh!
- Es clar que no has dit res! Més faltaria! I al damunt de Nadal!
- No hem quedat que no he dit res?
- NO! No has dit res! - cridà la Càndia.
I seguidament llençà el pot de pintura que tenia entre les mans amb tanta ràbia, i amb tanta mala sort o poca punteria (o molta puteria) que encertà al bell mig del carro acabat de pintar. Seguidament sortí dels baixos de la casa on eren.
 - Ni ho diràs mai més! – cridà des del carrer.
El petit nen Jesús des del pessebre s’estafa fotent un fart de riure.
- Un carro menys per a l’Encamisada! - exclamà.
I l’Antoni, que no ho sentí però ho devia pressentir, es mirà amb ulls plorosos aquell carro tot tacat; agafà una destral i, cagant-se en la Constitució i en la Puríssima, començà a clavar-li cops mortals. Era de nit quan encara continuava fent els trossos de fusta cada vegada més i més petits.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Trilogia marxista


Heus aquí un cas d'ideologia autènticament marxista. Recordeu pel·lícules com "Un dia en las carreras"? Doncs hi ha un disc dels Queen que es diu igual. Però per no posar el mateix, el JF ha titulat la primera part d'aquest cas com a "Un dia a la platja". 
Primera part, si, perquè al final l'hem fet en tres parts (com els tres germans Marx autèntics i més coneguts, que en realitat eren cinc).
Aquesta seria la primera part, que el Jota ha volgut titular com a "Animal Crackers". És el nom d'una altra de les pel·lícules que aquí van batejar com "El conflicto de los Marx" i vol dir "galetetes d'animals", aquelles que a ell li agraden tant per esmorzar. 
I el Karl Marx aquí que hi pinta?, es preguntareu. Aaah!... Per això s'haureu de llegir les tres parts.

En fi... aquí la teniu la primera:



diumenge, 16 d’octubre de 2016

De negre i sense dol


El proper dissabte 22, en el marc de les XIenes Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta, podreu veure en acció quatre assassins de ploma.
Asseguts en una taula rodona és difícil que errin tots els trets.

Les papallones ja voletejen esperant l'espectacle.


Avís: Porteu armilla anti-bales, pel que pugui ser.


J&J, detectius
"qui avisa no és traïdor"




divendres, 16 de setembre de 2016

Espígol o Res

Panereta amb espígol

L'espígol (espic, espigola, lavanda o llavanda). Planta olorosa pròpia de l'area mediterrània que presenta flors blavoses agrupades en forma d'espiga. Floreix a partir del mes de juny, S'usa com a planta medicinal (tranquil·litzant i inductora de la son) i també en perfumeria; les abelles en fan mel i serveix com a repelent de mosquits(en canvi atrau les papallones). 

No seria més que una altra herba com tantes si la  llar d'infants de Falset no portés per nom "Espígol" i, sobretot, si un dels actes fonamentals de la seva festa major no fos l'anomenat "espígol", una cercavila on els xiquets, en parelles, van repartint branquetes d'espígol que agafen d'una panereta que porta la nena penjada al coll pels carrers. El poble, després del seu pas, queda perfumat. 
-No hi ha millor despertar  de ressaca que aquest dia -sempre diu el Jota.
-No hi ha millor passeig d'enamorats  matinal que aquest -fa el Jota Efa.

Però que passaria si un any l'espígol no es pogués celebrar?
L'església ja espera els fidels a resar, penedits per les seves culpes. I la mesquita. La sinagoga no, perquè de moment no en tenim.

Els Johnson en canvi, estan preparats per a fer-se càrrec del cas. Qui pot salvar la festa major de Falset, sinó ells? Perquè està clar que o es fa l'espígol o no es fa res. 
Aquest any la cosa ha perillat. Ho expliquen al digital Segle21: 




Johnson&Johnson, detectius falsetans




dijous, 18 d’agost de 2016

La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona


Aquesta notícia: "Aprofiten crisi de l'aigua de la Bisbal i Forallac per a fer negoci" ens fa pensar molt en un cas que surt a "Del Montsant als Andes".
Si el servei municipal d'aigües no en pot subministrar als veïns, qui s'emporta el mercatP

Encara serem premonitoris...

J&J,
detectius endevins

dimecres, 15 de juny de 2016

El Bi de la Viviana o Allò que és nou i a la vegada vell

Aquest relat estava escrit per a l'últim número de la revista Canya i Gram del Masroig. Per error, en va sortir publicat un altre i aquest es va quedar al calaix. La història se centra en l'última festa del Vi Novell que cada any celebra la cooperativa del Masroig. Donat que fa poc es va fer la festa del vi Solidari, també al Masroig, crec que és una bona ocasió per a recuperar-lo.

A més, amb ell encetem col·laboració amb el nou digital "made in priorat"

J&J,
detectius del segle XXI

dissabte, 14 de maig de 2016

Cartografiats i Immortalitzats


Recentment ha aparegut l'estudi "Cartografia literària del Priorat" del doctor en història moderna riudomenc Eugeni Perea. Aquest llibre, segons l'autor, "és el resultat de la mirada que sobre el Priorat han fet, pel cap baix, un centenar d'autors..." des del segle XIV fins ara.

Doncs bé, el nostre padrí també hi surt anomenat, per "Del Montsant als Andes".
Per una banda a l'apartat "Les metàfores de la geografia" on cita uns versos de l'escrit "Entre muntanyes":

Eren les muntanyes de Montserrat,
era el Montsant i la Miloquera,
era el Morral a La Mola aferrat.

Per l'altra, a la secció dedicada al poble de Marçà. on esmenta el cas "Romeu i Julieta o La bruixa dels Andes", ja que hi té lloc un partit de futbol entre falsetans i marçalencs.

En fi, que ja hem passat a la posteritat.

J&J, 
detectius reporters

dimecres, 27 d’abril de 2016

Sant Jordi i l'endemà de Sant Jordi



Un cap de setmana de Sant Jordi complert s'ha fotut lo nostre padrí.

Veigues! Dissabte a Alcanar a la mostra de poesia.
(Si,si, molta poesia! La fideuà que es devien fotre! Per cert, amb granatxa de Falset)

I diumenge a Falset, al pub Calaix de Sastre, presentant el poemari Mannà amb la seva banda sonora.


Com a proves aportem una foto al local i el poema amb què participava a la mostra (versió escrita i versió oral):


(Aquí es podeu baixar el llibre sencer de la mostra)

J&J,
reporters literaris per obligació

dijous, 21 d’abril de 2016


L'endemà de Sant Jordi, el nostre padrí ens porta el Mannà.
Sigueu benvinguts a la terra promesa.

Veniu en pau.
Veniu en silenci.
Veniu purs.


Corromputs ja en sortireu. Segur.




J&J,
detectius poetes

dilluns, 21 de març de 2016

Celebrem el dia de la poesia, però no oblidem el nostre pa de cada dia

             .
                            .

Diu que avui és el dia
Diu que avui és l'equinocci.
Diu que avui la nit
dura tant com el dia.
Diu que sempre ha sigut així.
Els amors floreixen.
Les flors esclaten
en mil colors.
Canten els moixons
amb alegria.
Els poetes lliguen rimes
i cançons.
Els joves es fan petons
i abraçades.
Les xiquetes dansen
enjogassades.
La gent gran reviscola
cara al bon temps.
Les botigues de roba
fan negoci intens.
Diu que avui és el dia
mundial de la poesia.
Diu que és l'equinocci.
Diu que hi ha llocs al món
que sempre el reben
amb alegria, sí.
Però només perquè l'hivern
i el fred queden enrere
i ja no serà tant cru
dormir al carrer.
Diu que sempre ha sigut així.
Diuen ells que tant de bo
cada dia fos el dia
mundial de la poesia!


J&J,
detectius poetaires o poetessos

diumenge, 6 de març de 2016

Relats Eròtics


El nostre padrí(Fede Cortés) ha quedat finalista en el IV Concurs Literari de Relats Eròtics que organitza Neurosi Editorial.

Ves quines coses! O sigui que del gènere negre s'ha passat al gènere verd.
O és el roig? Perquè la revolució serà sexual o no serà.

Ja ho deia Boris Vian: "Llegir llibres eròtics, donar-los a conèixer i escriure’ls és preparar el món del demà i obrir la senda de la veritable revolució”.

O sigui que com que els relats guanyadors i els finalistes estan recollits en aquest llibre, ja es podeu espavilar a comprar-lo on-line a la botiga de l'editorial Neurosi Digital.


J&J,
detectius erotòmans
 

diumenge, 28 de febrer de 2016

D'amor i de zombies o De nòvies i trastes

Foto: es.el-diario-de-jayden-original.wikia.com


Al PrioratDiari recuperem un article protesta del 2010: Paraules d'amor o Mi novio es un zombie.


Aquí al nostre blog

I perquè? Doncs perquè això de que els crios no sàpiguin que és una rabosa o un fardatxo ja comença a ser escandalós. Si abandonem el nostre vocabulari més genuí(el del poble, el de la comarca) acabarem sent veritablement uns zombies de la llengua. 

J&J, detectius lingüistes

diumenge, 24 de gener de 2016

dimecres, 13 de gener de 2016

Apocalipsi Encamisada o Sant Antoni descamisat


Després de les festes de Nadal i tal com diu la Lucia en el pròleg dels  Contes de Nadal que inclou el nostre primer llibre, "cuando todavía no has digerido las comidas de estos días y no te has recuperado de los gastos excesivos que se producen, te topas de pronto, y sin comerlo ni beberlo (nunca mejor dicho), con la obligación de alquilar un burro y un carro y lavar y planchar el traje de payés típico. Y encima, sin haber podido recoger el árbol, el pesebre y el Papa Noel disfrazado de detective que ellos cuelgan cada año en el cartel anunciador que tienen en el balcón."
Doncs això. Ja som a l'Encamisada. Per a celebrar-ho us deixem dos d'aquests contes. Serien les dos últimes diades que tanquem el cicle festiu nadalenc falsetà.


Els Reixos

Venien cavalcant de feia hores i hores. Potser no era el moment d’aturar-se, però segur que sí que era el lloc. Sota els seus peus, una plana esquitxada de llumetes s’estenia fins a l’Ebre, que s’endevinava al fons. El poble, tot i no tenir massa llums ni massa extensió, mostrava tota la seva esplendor.
- Això és Falset? – preguntà el Melcior.
-Falset – afirmà el Gaspar
-O-ti, tu! I no tenen mar? – s’estranyà el Baltasar
-Això és precisament el que demanen la majoria de cartes – digué el Melcior
-Doncs, fem-ho i ens en podem anar – proposà el Gaspar.
-No diuen que de la benzinera en avall ja és Àfrica? Doncs ja hem acabat la feina – conclogué el Baltasar.
-Encara tindrem temps d’esmorzar a Can Ciurana – digué el Melcior.
-Avui suposo que ens mereixem una arengada, no? – preguntà el Gaspar. -Avui, fins i tot, podem fer copa i puro. Ja no hem de fer res més fins l’any que ve – respongué el Melcior. -O-ti, tu! Ja tenia ganes de fer vacances. Quina nit!
  

L’encamisada

Les camises eren blanques, les barretines vermelles (o liles), els rucs – tot i ser pocs- eren rucs i els panets (beneïts) eren els mateixos panets de sempre. Però les onades no eren les mateixes onades; perquè de fet mai n’hi havien hagut. Era el primer any que la cercavila de l’encamisada, a Falset, aixafava arena de platja. El pregó de Sant Antoni, això sí, acabà com sempre amb un “Visca Sant Antoni”, que cridaren petits i grans de la platja estant. Però el mar, emprenyat perquè li havien endinyat un sant als morros que no tenia res de mariner envià una onada criminal que arrasà tota la processó i arrencà la creu dels tres tombs de Sant Gregori.

L’any vinent, els tres reis, que involuntàriament havien provocat la catàstrofe, veieren des del mirador de la Roca Roja una extensió de mar prioratí que havia negat tota la vinya i on només s’hi veia, surant, la imatge solitària de Sant Antoni.

J&J,
detectius sense camisa