dimecres, 13 de gener de 2016

Apocalipsi Encamisada o Sant Antoni descamisat


Després de les festes de Nadal i tal com diu la Lucia en el pròleg dels  Contes de Nadal que inclou el nostre primer llibre, "cuando todavía no has digerido las comidas de estos días y no te has recuperado de los gastos excesivos que se producen, te topas de pronto, y sin comerlo ni beberlo (nunca mejor dicho), con la obligación de alquilar un burro y un carro y lavar y planchar el traje de payés típico. Y encima, sin haber podido recoger el árbol, el pesebre y el Papa Noel disfrazado de detective que ellos cuelgan cada año en el cartel anunciador que tienen en el balcón."
Doncs això. Ja som a l'Encamisada. Per a celebrar-ho us deixem dos d'aquests contes. Serien les dos últimes diades que tanquem el cicle festiu nadalenc falsetà.


Els Reixos

Venien cavalcant de feia hores i hores. Potser no era el moment d’aturar-se, però segur que sí que era el lloc. Sota els seus peus, una plana esquitxada de llumetes s’estenia fins a l’Ebre, que s’endevinava al fons. El poble, tot i no tenir massa llums ni massa extensió, mostrava tota la seva esplendor.
- Això és Falset? – preguntà el Melcior.
-Falset – afirmà el Gaspar
-O-ti, tu! I no tenen mar? – s’estranyà el Baltasar
-Això és precisament el que demanen la majoria de cartes – digué el Melcior
-Doncs, fem-ho i ens en podem anar – proposà el Gaspar.
-No diuen que de la benzinera en avall ja és Àfrica? Doncs ja hem acabat la feina – conclogué el Baltasar.
-Encara tindrem temps d’esmorzar a Can Ciurana – digué el Melcior.
-Avui suposo que ens mereixem una arengada, no? – preguntà el Gaspar. -Avui, fins i tot, podem fer copa i puro. Ja no hem de fer res més fins l’any que ve – respongué el Melcior. -O-ti, tu! Ja tenia ganes de fer vacances. Quina nit!
  

L’encamisada

Les camises eren blanques, les barretines vermelles (o liles), els rucs – tot i ser pocs- eren rucs i els panets (beneïts) eren els mateixos panets de sempre. Però les onades no eren les mateixes onades; perquè de fet mai n’hi havien hagut. Era el primer any que la cercavila de l’encamisada, a Falset, aixafava arena de platja. El pregó de Sant Antoni, això sí, acabà com sempre amb un “Visca Sant Antoni”, que cridaren petits i grans de la platja estant. Però el mar, emprenyat perquè li havien endinyat un sant als morros que no tenia res de mariner envià una onada criminal que arrasà tota la processó i arrencà la creu dels tres tombs de Sant Gregori.

L’any vinent, els tres reis, que involuntàriament havien provocat la catàstrofe, veieren des del mirador de la Roca Roja una extensió de mar prioratí que havia negat tota la vinya i on només s’hi veia, surant, la imatge solitària de Sant Antoni.

J&J,
detectius sense camisa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada