diumenge, 6 de desembre de 2015

S'apropa l'hivern (o sigui el Nadal)

Com ja sabeu, el pont de la Puríssima Constitució, inicia el cicle festiu nadalenc que segueix amb el dia de la Loteria, Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any, Reis i acaba, a Falset, amb l'Encamisada.

Ja sabeu que tan típic com el Pare Noel disfressat de detectiu que pengem al balcó és que us regalem un conte de Nadal. Doncs ja està al PrioratDiari:


(És un conte que vam penjar en aquest blog l'any 2012, però com que la polèmica continua vigent, insistim).

Cartell promocional de la campanya de Nadal 2012 del centre comercial Gran Via 2


dimecres, 14 d’octubre de 2015

Tots Sants al Priorat Diari

Aprofitant que ve Tots Sants i es temps de fotre una castanya...
-O sigui..., de menjar-se una castanya... Ui!
-De hacer la castañada, querreis decir.
-Doncs això! Que per Tots Sants les castanyes van contentes!
-Johnson!
-Que passa?
-Los panellets són mascles?
-Maño! Es que siempre pensais en lo mismo.

Un article protesta que ja vam publicar al nostre blog al 2012:



(I de regal una cançó del La Fundacion Tony Manero molt adient)

dimecres, 9 de setembre de 2015

Arriba el mannà


@Foto: Angelina Cortés

El passat diumenge 6, en el marc de la celebració de Santa Càndia a Falset, arribà finalment el mannà.

Els falsetans presents a l'acte tingueren la sort de conèixer aquest aliment físic i espiritual que el nostre padrí, Fede Cortés, presentà públicament davant l'ansiosa audiència.

El resultat que produí en els afortunats que en van poder disposar d'alguna mostra no el sabrem fins passat un temps. Els experts parlen molt dels efectes secundaris que pot produir però ningú ho ha comprovat encara científicament.

Serà doncs, qüestió de paciència. Passat el temps sabrem si han pres mal o han creuat el desert i han
arribat a la terra promesa.

Per cert, encara que ho sembli, la foto que il·lustra aquesta crònica no és un polític fent un míting; és l'autor fent la presentació. Al peu teniu la foto de l'envàs que conté el mannà.



Per acabar un fragment d'un dels poemes que en resumeix el contingut.

"Si tu acudissis a la festa dels sentits
establiríem l'indissoluble nexes
que mai més ningú no trencaria
entre el sexe, la lluita social
                                           i la poesia."


J&J,
reporters culturals





dimecres, 26 d’agost de 2015

Mannà


Mannà és l'aliment que Déu enviava als hebreus quan travessaven el desert, però també és un llibre del nostre padrí(Fede Cortés) que ara també es dedica a la poesia.

El llibre pren el nom del recull que va ser premi Salvador Estrem i Fa 2011 al concurs literari de Falset i un altre que va ser premi Priorat 2002 al mateix certamen. Per a completar-lo hi ha un conjunt de poemes agrupats amb el nom de "Més Mannà" que, per extensió, no van poder formar part del recull premiat al 2011.

Ara, finalment, després de publicar en alguns llibres col·lectius, s'ha decidit a treure un poemari en solitari i per a fer-ho a escollit una portada que és la reproducció d'un dibuix a llapis d'Àngel Teixidó.

Es presenta en societat el diumenge 6 de setembre, al Teatre de l'Artesana de Falset, en el marc de l'acte de lliurament de premis del Concurs Literari.


De tota manera ja es pot comprar a la Botiga virtual, juntament amb els altres llibres (que hem fet un ajustament de preus!).

J&J, detectius poètics

J.-Xec, aquesta xica de la portada també vindrà?
JF.- No crec. De tota manera si tenim mannà no necessitem res més.
J.-Home! Doncs a mi el mamar em posa a cent.
JF.- És MANNÀ no pas MAMAR!
J.-D'acord, d'acord. Però podríem dir-li que vingués, no?



dimarts, 18 d’agost de 2015

J&J s'allunya del centre(del món)

Després del compromís adoptat a El Lloar, aquesta setmana hem abandonat el centre del món i ens hem desplaçat fins El Molar per acudir a una taula d'escriptors comarcals.
No penseu malament: no anem a l'esquerra ni a la dreta, estem fent la ruta de les festes majors.


J&J,
detectius festius




dilluns, 3 d’agost de 2015

J&J al centre del món

Diu que a  al Priorat parlem el català que parlem (ni carn ni peix) perquè “Nostre Sinyor va posar lo compàs al Lloar, al centre del món, i un cop dibuixat lo món, va començar a caminar repartint les diverses formes de parlar…” .
Doncs bé, el dia 1 vam estar al centre del món. I ens va agradar. 
A més, l'alcalde en persona va insinuar que igual ens encarregava un cas complicat que implica el Lloar, el Molar i Cabacés. Però no podem avançar res: és confidencial.



J&J,
detectius ben situats(al centre).





diumenge, 26 de juliol de 2015

Nou cas de J&J al PrioratDiari: Guerra de sexes o Jutgesses i criminales


Aquest dia 20 de juliol la filòloga Carme Junyent va publicar un article a Vilaweb sobre el tema de l'abús del desdoblament de gènere en la llengua (no només el català). El podeu trobar aquí:
La cançó de l'enfadosa
Entre altres coses es pregunta "Com pot ser que sigui l'esquerra que s'apunti a aquest corrent nascut del totalitarisme?"
Anteriorment, al 2013, aquest tema ja l'havia tractat al mateix mitjà en una entrevista a la mateixa filòloga. (l'enllaç és aquest: Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en mascuí i femení).

Aprofitant aquest fet recuperem un article protesta que havíem tret el 2010 i que ara publiquem al PrioratDiari: "Jutgesses i criminales".

J&J,
detectius filòlegs



dijous, 25 de juny de 2015

Xai Literari

El passat dia 16 de maig vam ser convidats a Sagunt a la trobada gastronòmico-literària d'escriptors. Un esdeveniment on tothom prepara un petit text relacionat amb el que hi haurà per dinar i que, a l'hora del cafè, es van llegint. El menjar d'aquest any era un plat típic de la comarca del Camp de Morvedree: la caldereta de corder (encara no entenem això de que li diguin xai i justament per aqu´´i va el nostre escrit) .
Si voleu llegir-lo està penjat al web platsliteraris,blogspot.com o hi podeu anar directament aquí:


Adjuntem algunes fotos de l'acte:






Johnson&Johnson,
detectius viatgers

diumenge, 17 de maig de 2015

diumenge, 12 d’abril de 2015

Protestar, que és infinitiu o Protesta infinita

Al 2010 vam inaugurar la secció anomenada "Articles Protesta". Que què coi és això? Doncs es tracta d'articles en què es protesta o protestes en què s'articula... Bé, alguna cosa així. Ara no sabem ben bé com era.

Però vaja, que aquest format l'hem traslladat a la nostra secció al Priorat Diari i deixarem el blog pels relats curts amb més argument i l'activitat literària. 

De fet ja anem pel tercer article-protesta: La primavera ja ha arribat o La guerra de la tomaca. Els dos primers eren nous i aquest està recuperat de l'any 2011, però continua sent actual, era apropiat i a més... doncs que teniem ganes de tornar-hi. Vés quines coses! A naltros qui ens ha de dir lo que hem de fer!

A partir d'aquí continuarem protestant (o articulant).

J&J, 

detectius protestadors

dilluns, 23 de març de 2015

VI Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar


Com cada any, comencem la primavera amb la Mostra de Poesia d'Alcanar.
Aquesta vegada amb molta participació de poesia visual, cal·ligrames, combinacions de lletres i imatge...
El nostre padrí, amb la intenció d'aportar alguna cosa que estigués a l'altura i no semblar un antic, se'n va haver d'anar a buscar als calaixos més fondos del despatx.
Total, que el que va trobar era tan vell que estava en castellà, perquè en aquell temps encara no dominava la llengua materna.

Si voleu veure aquesta relíquia que d'aquí a uns anys segur que tindrà una cotització astronòmica podeu clicar aquí

Per a fer-ho més atractiu als coleccionistes d'art posem també, més avall, el vídeo de la seva actuació.





No es feu il·lusions però, els hereus universals som nosaltres.

Johnson&Johnson,
detectius hereus del poeta


video

dissabte, 21 de febrer de 2015

Ja som aqui!

I aquí vol dir al Priorat Diari. Aquest és el primer cas, però hi serem periòdicament.

http://www.naciodigital.cat/delcamp/prioratdiari/noticia/105/cronica/carnaval/anunciat/assassi/mardi/gras


Tal com diria el sargento Málaga: "Lo prometío é deuda".
Tal com diria el Gato "Ja sóm aquí, ja hem arribat amb la rumba". Aquí ho explica:




dijous, 15 de gener de 2015

Donde estará mi carro? o El misteri de l'Encamisada

Foto: Miquel Bové

Aquest cap de setmana és el més sagrat dels falsetans. Se celebra l'Encamisada. I si voleu saber que és no pregunteu a cap falsetà perquè no us ho sabrà explicar. No és una festa normal, no es tracta del que es fa o que s'hi diu. És una qüestió més instintiva, animal potser (segur). És una cosa que no té explicació. O sigui, un misteri.
Tot i que segons el diccionari, encamisada seria:
f. [HIH] Atac de nit per a sorprendre l’enemic adormit, en què els soldats es cobrien amb una camisa blanca per no confondre’s amb els enemics. 
f. [LC] [AN] Cavalcada de gent encamisada.

No sabem si queda molt clar, perquè llavors les barretines, les espardenyes, les gandalles, les mitenes, la faixa, els panets beneïts de Sant Antoni, l'anada a Sant Gregori, la ballada de la Jota de Falset, ... En fi.Que s'ha de veure!
I si no es pot però es vol viure l'ambient de la festa, en el tercer volum de la nostra sèrie hi ha un cas que té lloc durant l'Encamisada. Quin és l'encàrrec que ens fan? Doncs trobar el carro del nostre client, que li han robat. Casi ná!, que diria el Sargento Málaga.



J&J, detectius encamisats


-Johnson, este año me parece que no cabré en este corpiño.
-Doncs no menjaràs panets beneïts!
-Tontico!
-Lo digo en serio, Lucia. Que el pa beneït engreixa l'ànima i això el cos també ho ha de notar. 




dimarts, 6 de gener de 2015

Poema anti-Nadal o El Nadal és un poema



Ya me extrañó a mi que los Johnson hicieran un poema de Navidad. Por suerte antes de hacer el prólogo puede leerlo y les convencí de no publicarlo hasta después de fiestas, para no amargar estos días felices a la gente. He conseguido que tampoco fastidiaran la fiesta de Reyes, porque dicen que tienen preparado el relato de un caso que ocurre en estas fechas. Hay Dios Mio, que cruz!

Lucia Ocampo Sanagustín
Secretaria Judicial



Aquesta nit Jesús és nat a Betlem.
Ahir els palestins terroristes van posar
una bomba al mercat que va matar gent
que comprava guirlandes i boles de Nadal.
els sionistes, després, van afusellar
una colla de joves musulmans
fent servir de paredó el mur que separa
les terres de Palestina i Israel.
De mentre, un capellà cristià pederasta
fa confessar la seva víctima
que és el diable vestit de Pare Noel,
perquè l'únic de què parla la bíblia
és de tres Reis Mags guiats per un estel.
A l'hora de sopar, a Jerusalem,
s'ajuntaran musulmans, cristians i jueus
i s'afartaran de neules i torrons
mentre el nen es fot de gana i fred al corral.
No cal patir, diran tots a l'ensems,
ja sabem que arribarà als trenta-tres anys.
És Nadal. Com cada any. Ves que hi farem!


J&J, detectius nadalencs