El nostre padrí ha guanyat el Premi de Poesia Vila de Flix. Ja veieu el paperet a la foto.  I el moixò que representa, es preguntareu. És un blauet, una de les aus que es poden trobar a la Reserva Natural de Cebes. I això de " Navegants d'anar per casa " que vol dir? És el títol del poema. Alguna pregunta més? No? Doncs, a petició d'un altre moixò amic nostre (un pinsà) , aquí us el posem: Navegants d'anar per casa Salpem, amb el llit, vers el crepuscle. Vent a favor Els llençols, com veles inflades, matisen l'encegadora claror d'un sol encès. Salpem, amb el llit, rumb a l'infinit. Sense lligams. Amb l'ànima neta i el cor ben obert. Despullats i afamats. Amb molta fam. El destí? Incert. Salpem, encegats, amb el llit per nau. Envalentits, braus. La fragor de la mar apaigava els nostres crits apassionats, la suor que ens amara. I naveguem totalment enfollits, sense dir-nos ni mot ni paraula, sentint-nos només com a do