Fede Cortés vs. El Arcipreste de Hita

Ei, tu! Encara no has llegit "Lo diable és al telèfon"?

 Article d'Albert Guiu a La veu de Flix

Lo diable és al telèfon és un llibre que m’ha recordat pel seu interessant eclecticisme temàtic i formal, al “Libro de buen amor” del Arcipreste de Hita.

Amb un joc literari ple de destresa,  l’autor Fede Cortés  ha  escrit una obra que fa pensar, fa somriure i fa aprendre  noves maneres  de treballar  els temes  detectivescos  recolzades  per una atmosfera humana variada i plena de gràcia, amb personatges  frescos  i vitals, interrelacionats entre ells amb una complicitat humana i professional perfectament trenada per una mirada d’ironia i intel·ligència que atrapa perquè tot és singular però tot és part de la nostra vida.

La mecanització freda i estúpida d’algunes  trucades telèfoniques, la burocratització banal i jerarquitzada  de certes institucions o empreses. 

Els jocs amb llengües, dialectes i idiolectes perfectament presentat que dona un ball molt interessant  i actiu als ulls lectors, a l’hora de conéixer  des de la paraula oral la forma de ser d’alguns personatges.

La perfecta construcció i deconstrucció constant dels fils argumentals, que es filen i es desfilen,  al ritme de festa i seriositat que es van permutant per alegria dels lectors que participem tant de festes com de la feina dels protagonistes.

El joc de parelles  estables i de pas, també ens l’ha presentat l’autor falsetà amb un atractiu hedonista prou suggerent al mateix temps que en cap cas escapa del ser humà.

Un món interior dut a la literatura i que ens permet comprendre una amalgmana d’adjectius com a escriptor prou potents per qualificar l’autor.

També trobem metaliteratura inteligentment adaptada, el Faust de Goethe, a les exigències d’un argument ple d’un cor orgiàstic que canta en forma de joventut a la joventut perduda o mig perduda d’alguns personatges que juguen un talent guanyat en la vella juguesca amb el dimoni.

Dos casos i un poemari ple de referències eròtiques amanides amb un homenatge al cantant Eric Clapton ens abracen amb la sensibilitat potent de comprendre i retratar els seus personatges amb un dibuix graciós, profund i realista que ens fa pensar en el surrealisme sense deixar de constatar que tots i totes són de veritat.

Casos dels personatges Johnson and Johnson, cridaners, plens de la geografia de Falset i contorns, amb enigmes humans i de preguntes vàries que agilitzen la ment dels esperits lectors.

Lo diable és al telèfon és un llibre de bon amor contemporani canviem Hita per Falset, l’arcipreste per Fede Cortés, i conjuguem totes dos obres en una mena de calaix de sastre on tot hi cap, on tot té sentit, on tot sembla impossible de quadrar i on tot quadra, perquè un dels trets fonamentals de l’autor del llibre, és que defineix a una persona culta, vital i musical.

Un autor de bon amor, defensor del bon amor del cos, com aquell Juan Ruiz medieval, Fede Cortés, ens delecta amb canvis de gènere, de ritme i de temàtica i, sempre amb una gràcia que dius, quin Crack tenen a Falset, ja sigui buscar a l’assassí dels de la telefònica, al noi que ha venut la seva ànima a Mefistòfenes o als versos hedonistes del final.

Lo diable és al telèfon, de Fede Cortés,  Ònix Editor,  Etiqueta Negra.

 

Albert Guiu