Després de les festes de Nadal i tal com diu la Lucia en el pròleg dels Contes de Nadal que inclou el nostre primer llibre, " cuando todavía no has digerido las comidas de estos días y no te has recuperado de los gastos excesivos que se producen, te topas de pronto, y sin comerlo ni beberlo (nunca mejor dicho), con la obligación de alquilar un burro y un carro y lavar y planchar el traje de payés típico. Y encima, sin haber podido recoger el árbol, el pesebre y el Papa Noel disfrazado de detective que ellos cuelgan cada año en el cartel anunciador que tienen en el balcón ." Doncs això. Ja som a l'Encamisada. Per a celebrar-ho us deixem dos d'aquests contes. Serien les dos últimes diades que tanquem el cicle festiu nadalenc falsetà. Els Reixos Venien cavalcant de feia hores i hores. Potser no era el moment d’aturar-se, però segur que sí que era el lloc. Sota els seus peus, una plana esquitxada de llumetes s’estenia fins a l’Ebre, que s’endevinava al fons. El