Ara que venen festes, res més apropiat que una història real que va ocórrer en aquestes dates. La cosa començà minuts abans de la missa del gall. Qui trucà fou el mateix capellà. —Johnson&Johnson? — preguntà —Detectius —vam contestar els germans Johnson alhora. Com allò de “Visca Catalunya!”... “Lliure!”, m’enteneu? —Han segrestat Jesucrist! — va cridar, esverat —Coi, som a Nadal! No era a Setmana Santa, això? Una vegada desfet el malentès ens vam plantar a l’església parroquial, que romania amb les portes tancades per tal d’evitar que els creients descobrissin que el pessebre vivent no disposava de la peça fonamental que li donava sentit. El xiquet ros i blanquet que feia de nen Jesús havia desaparegut del bressol i la seva mare (o sigui, la marededéu), provinent de terres ucraïneses, plorava desconsolada. —No serà de Txernòbil? — digué el Jota. Bé podria ser que li hagués agafat un síncope. —Haurem d’interrogar a tots els participants —va afegir el Jota Efa, per ...

El camí cap als Andes, des del Montsant, és una autopista elèctrica, tal com podeu veure a la imatge. I el viatge es fa sota la atenta vigilància de la lluna negra(un astre invisible a qui el fotògraf ha pogut desenmascarar). Tot plegat collonades, que diria el Josep Pla. O sigui, literatura Perquè el trajecte " Del Montsant als Andes ", en realitat és un viatge imaginari, literari, virtual, mental, iniciàtic, somiat, mitificat i finalment escrit. En aquest llibre els Johnson resolen dos casos, o ho intenten; el que sé és cert és que ho expliquen. En el primer (" La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona "), l'alcalde els contracta per esbrinar com és que s’han assecat tots els pous del poble d’un dia per l’altre. La població està mig revoltada: assalten els camions dels distribuïdors d’aigua mineral, denuncien judicialment el veí que els ha pres l’aigua del seu pou... L'aldalde es decideix a fer pous nous i contracta l'Evaristo, un saurí ob...