Heus aquí un altre dels casos ben estranys entre molts d’altres amb que s’han trobat els nostres detectius favorits al llarg dels anys i que, invariablement, han resolt amb gran mestria. En aquest cas, com en alguns dels que hem explicat últimament, l’estranyesa també ve de la naturalesa de la víctima, perquè pertanyia ni més ni menys que al regne vegetal.  La manera d’encarregar-los la feina també fou ben original. Els arribà a crits, des de la plaça, a traves de la potent veu que una caixa toràcica de grandària descomunal guarnida amb dos pits de volum extraordinari produïa. “Senyors Johnsons detectius, han segrestat el Narcís!”, bramà una dona grassa dirigint-se a un Jota que fumava repenjant a la barana del balcó. El Jota Efa, des de dins, també ho sentí i sortí a veure que passava. “Si ella tenia aquestes dimensions, el desaparegut Narcís com seria?”, pensaren a l’acte ambdós germans.  — I Déu n’hi do del rescat que en demanaran!  — exclamà el Jota pensant q...

A propòsit del Joc Literari del blog de Jesus M.Tibau , que demana un text inspirat en la canço " Somiatruites " de l'Albert Pla. Els Johnson sempre diuen que hi ha casos petits i hi ha casos que són de petits. Això ve al cas perquè una vegada van encomanar-los un cas petit, o sigui, trobar un petit, un nen, un xiquet que havia desaparegut. Son pare estava molt emprenyat. “A l’hora de protegir la flora i fauna de la muntanya de la quinta punyeta molts vigilants i moltes multes però un nen no va a l’escola i ningú no sap dir ni mu!”. - I els mestres que li han dit? – van preguntar ells - Els mestres? No ho són, mestres, son els seus amics – remugà el pare. El van localitzar ràpid. De fet era a la mateixa escola. Estava en un aula on ell era el professor que donava classe i els seus alumnes una colla de mestres somiatruites. El que dèiem, un cas petit. J&J, detectius P.D.: Ivan Ilich no és el personatge de la novel·la de Tolstoi, sinó el pensador que prop...

Un mort multitudinari, o sigui una munió de morts, una gernació o una gentada, (tot i que potser això seria una contradicció), constituïa la víctima d’un cas dels Johnson & Johnson que mai van arribar a resoldre; i no pas per incompetència, sinó perquè finalment, de tanta mortaldat no en va quedar res. Vaja, que no hi havia víctima (ni víctim, hauríem de dir?) La denúncia, o més ben dit, qui els va contractar va ser una assistent (assistenta seria el mateix?) a una míting polític d’un nou partit “d’esquerra suau, verd enciam i violeta difuminat” segons traducció lliure del seu eslògan feta pel Jota. S’havien reunit a la sala d’actes de l’ajuntament i no es tenen notícies de cap paraula més alta que un altra, ni de cap agressió per part dels ultres d’una banda o una altra, ni tan sols de cap crítica ben argumentada dels altres partits veïns en l’espectre polític ni cap insult sense raó dels que estan situats a l’altra banda. En resum: una bassa d’oli (o un bassot?) La denuncia...

Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula. L’afer tingué lloc fa poques setmanes. Els germans Johnson foren contractats per l’Institut d’Estudis Catalans del Sud per tal de descobrir perquè una paraula que designava un arbre tan propi de les nostres terres, el fruit del qual originava un líquid daurat molt preuat a les nostres taules, on també era insubstituïble sense moldre en les seves moltíssimes varietats combinades amb les tantíssimes formes de preparació pròpies de cada poble, cada casa, cada persona i cada estat d’ànim; perquè un paraula així, doncs, tan arrelada a la nostra existència com havia d’estar, havia desaparegut de cop del nostre vocabulari habit...

Renovar-se o Morir(o era Confinar-se?) Aprofitant les hores de confinament hem renovat una mica el nostre blog (una mica com va fer el Gato amb la rumba. He, he, he!). Ves per on el confinament, que sempre havíem pensat que podria ser per alerta química o nuclear,  al final és per una merda de virus. Sigui com sigui, com que es preveu que tothom tindrà molt temps per llegir, apart de rentar una mica la cara del blog, el que pretenem és anunciar-vos que a partir d'avui us anirem oferint un recull dels nostres casos petits (de mida adient per llegir en pantalla). N'hi ha de recuperats, n'hi ha d'inèdits i n'hi ha per capítols. Podreu llegir-los, descarregar-los i imprimir-los. I discutir-los. Esteu a l'aguait perquè els anirem publicant durant aquests dies al nostre  blog: https://johnsonijohnson.blogspot.com/   i simultàniament a la nostra pàgina de FB: https://www.facebook.com/johnsonijohnson.detectius/ Això no obstant, si voleu comprar llib...

El "prioraterrebrenc" Jesús M Tibau aprofita el confinament per pandèmia per a recomanar lectures des del seu bloc http://delectoraescriptor.blogspot.com/. Aquí un fragment de "Ausetans i Extraterrestres", l'últim dels volums de la nostra sèrie. J&J, detectius confinats