Quan la trucada sonà al despatx dels Johnson no hi havia ningú en condicions d'agafar-la. La ressaca post-reis (post-reixos, que diuen ells) els tenia ben aplanats. I és que aquest any havien estat ben generosos. El Jota s'havia demanat una xiqueta del nou món i una altra del món vell i ara roncava com un tocino entremig d'una caribenca exhuberant i una cossaca més seriosa que un pal. Això si, l'havien deixat més eixut que el desert dels Monegros! El Joan Lluís jeia entre la guitarra i una noia clavadeta a la Yoko Ono, tal com havia descrit a la seva carta. L'Àlex, que volia una dona amb poders paranormals (en tots els sentits), ara dormia abraçat a una suposada bruixa de més de mil anys d'edat i esperava que d'un moment a l'altre els seus esperits ascendissin fins els més enllà celestial (sense que per això haguessin de renunciar al plaer físic, esclar). El Miquel havia pregat que la Margarita tingués compromís amb la família o fos enviada ben llun...

...i aquesta és una part de la història, la d’un grup de veïns del poble que un dia van decidir constituir un grup polític independent i van estar durant uns anys portant les regnes de l’ajuntament. Així comença el pròleg d'aquest llibre escrit pel nostre padrí ( Fede Cortés ), que s'ha tornat a ficar en la escriptura històrica. Es tracta d'una crònica del grup municipal INDEPENDENTS X FALSET, des dels antecedents que van gestar aquell moviment cívic i van cristal·litzar en la creació del grup fins que, després de quatre legislatures, perden les eleccions i queden en minoria i a les portes de la dissolució. El llibre és de gran format i conté nombroses fotografies i declaracions de tos els protagonistes. I a naltros que ens importa, podríeu pensar. Doncs bé, qui es penseu que ha fet la investigació i ha interrogat els culpables i els testimonis? Com és que hi ha algun episodi que alguns que ja l'han llegit diuen que sembla de gènere negre? Elemental Sr. W...