El poeta valencià Francesc Mompó va convidar el nostre padrí a participar en aquest llibre seu que a la vegada és un llibre col·lectiu.  Recull pensaments poètics en forma d'aforismes de Mompó als quals una setantena d'autors contesten, interpreten o simplement hi diuen la seva. En nostre padrí en va triar una que diu " El poeta obre la paraula com un meló d'alger per apaivagar la set d'absolut ". Què penseu que hi diu ell? Doncs respon amb un poema que es titula "Convenció dels pobres poetes de la santa Síndia".  Mare de déu sinyor! No cal dir res més. Johnson&Johnson, detectius poetes P.D.: Ah! El llibre és de febrer de 2018. Fins ara no havíem tingut a les mans.

El nostre padrí ha guanyat el Premi de Poesia Vila de Flix. Ja veieu el paperet a la foto.  I el moixò que representa, es preguntareu. És un blauet, una de les aus que es poden trobar a la Reserva Natural de Cebes. I això de " Navegants d'anar per casa " que vol dir? És el títol del poema. Alguna pregunta més? No? Doncs, a petició d'un altre moixò amic nostre (un pinsà) , aquí us el posem: Navegants d'anar per casa Salpem, amb el llit, vers el crepuscle. Vent a favor Els llençols, com veles inflades, matisen l'encegadora claror d'un sol encès. Salpem, amb el llit, rumb a l'infinit. Sense lligams. Amb l'ànima neta i el cor ben obert. Despullats i afamats. Amb molta fam. El destí? Incert. Salpem, encegats, amb el llit per nau. Envalentits, braus. La fragor de la mar apaigava els nostres crits apassionats, la suor que ens amara. I naveguem totalment enfollits, sense dir-nos ni mot ni paraula, sentint-nos només com a do

  Aquest Sant Jordi el nostre padrí tindrà l'honor de presentar aquesta ruta literària dedicada al gran poeta del Priorat.  Ai, si no fos per naltros que ens preocupem d'investigar! J&J, detectius poetes

  La Lia, el dia de la primera comunió              Lo varà de sabana, atrapat.                   No és la feina que s'estimem més los detectius, que si hem de triar sempre busquem sang i fetge (suïcidis dubtosos, assassinats esgarrifosos, corrupció policíaca) i, sobretot, reconeixement professional, però el despatx de Johnson&Johnson no poques vegades ha hagut de trobar algun desaparegut. I quan diem algú entenem que es tracta d'una persona humana (que diria el Miki Moto), tot i que algun cop lo desaparegut era un ser viu d'un altre gènere. És lo cas del cas que explicarem a continuació. Bé, pel mig també hi havia un espècimen que no semblava pas humà sinó més aviat diví. O sigui, divina. Bueno , anem al gra.             La cosa començà molt bé. Massa bé fins i tot, podríem dir. La dona que demanava els nostres serveis (professionals, no pas d'altres en principi) era una bellesa d'aquelles que no es troben fàcilment. Ulls d'un blau intens, cabells cla