El pont penjant Rebent el guardó de mans de la regidora de cultura i la bibliotecària El nostre padrí està d'enhorabona: ha guanyat el Vé Premi de Narrativa breu Vila d'Amposta. Si el 2013 va aconseguir l'accèsit amb una història d'olors i perfums, ara aconsegueix el primer guardó amb un relat melàncolic sobre la joventut i els amics perduts amb el so de fons de Pink Floyd i Emerson, Lake and Palmer. Diu que mentre l'escrivia sa mare va patir un ictus i per això, en certa manera, el relat n'és un homenatge. Sortirà publicat l'any que vé. -I no surten assassinats, ni investigacions, ni robatoris,...? -És obligat? -La veritat... No creus que ens està abandonant? -Potser ha deixat de ser negre. -Ha retornat al bon camí. -Pero si hay un nuevo volumen vuestro en el horno! -No sé, no sé. -Ja veurem com va. J&J, detectius orfes

Aparador de la cooperativa Falset-Marçà: De dia, el poble de Falset es reflecteix en el vidre on hi ha escrit un poema del Salvador Estrem i Fa, poeta executat l'any 36 per la brigada de la mort. De nit es veu l'interior de l'aparador: un escriptori on hi ha un flexo, una màquina d'escriure d'època, una ampolla i un got. També hi ha caixes i lleixes amb llibres. Sens dubte és l'estudi d'un escriptor negre, com naltros. Per si no està prou clar, en una caixa de fusta a baix a la dreta, plantats, dos volums inconfusibles: " Un riu de crims " i " Clio, assassina ". Al damunt, gitat, un llibre històric: " 100 anys fent vi ". I coronant l'escena, tot d'ampolles. Ja ho deien els nostres iaios: Que el beure no ens faci perdre el llegir i que l'escriure no ens impedeixi xalar del vi! O alguna cosa així. Johnson&Johnson, escriptors i bevedors