El proper lllibre de les nostres aventures, el que farà el número cinc, ja fa temps que està a punt, a la recerca i captura d'un editor. Justament, un dels casos que inclou està ambientat en un 3 de febrer: " L'enigma del coc de Sant Blai o La saga/fuga de J.J. " Pels qui no ho sàpiguen aquest coc té molts metres de llargària i, una vegada beneït, es passeja pel poble fins arribar al lloc on antigament hi havia el portal de Sant Blai. Allí, mentre es ballen sardanes, es mengen bunyols amb vi ranci i, a continuació, es rifa el coc. Però que passa quan ningú vol que li toqui, quan corre el rumor que provoca efectes secundaris (que són molt primaris),...? Està en perill la tradició?  I no només això. És veritat que el poble s'eleva pels aires aquest dia com passava a Castroforte del Baralla a la novel.la "La saga/fuga de JB" del Torrente Ballester? La investigació va a càrrec del Jota Efa i la Lucia en solitari, perquè els demes són al Marroc, però el ...

" La Quartera era plena de gom a gom. La gent s’amuntegava a les vores de la pujada esperant per a poder presenciar el pas de la comitiva. La banda, que acabava d’entrar a la plaça, s’anava a instal·lar ordenadament a les escales del mig. Des d’allí amenitzaria el moment àlgid de la festa, quan tots els carros, un rera l’altre, intenten salvar amb dignitat la forta pujada sota la mirada crítica d’un públic que coneix fins l’últim detall del terreny. Després d’aquestos, les cavalleries, a les ordres dels seus elegants genets, exhibirien orgulloses la seva bellesa fent créixer l’enveja entre els presents. Era el moment clau per als participants, que s’ho jugaven tot a una tirada: si l’animal es feia enrere no importava tota la resta d’encamisada que ja s’havia fet; era com si no s’hi hagués anat ." Aquesta és una de les descripcions de l'ambient vibrant de la festa l'Encamisada. Forma part del text del cas titulat "El misteri de l'Encamisada o Donde esta...