El Coc i la coca, matrimoni ben avingut?

El proper lllibre de les nostres aventures, el que farà el número cinc, ja fa temps que està a punt, a la recerca i captura d'un editor. Justament, un dels casos que inclou està ambientat en un 3 de febrer: "L'enigma del coc de Sant Blai o La saga/fuga de J.J."
Pels qui no ho sàpiguen aquest coc té molts metres de llargària i, una vegada beneït, es passeja pel poble fins arribar al lloc on antigament hi havia el portal de Sant Blai. Allí, mentre es ballen sardanes, es mengen bunyols amb vi ranci i, a continuació, es rifa el coc. Però que passa quan ningú vol que li toqui, quan corre el rumor que provoca efectes secundaris (que són molt primaris),...? Està en perill la tradició? 
I no només això. És veritat que el poble s'eleva pels aires aquest dia com passava a Castroforte del Baralla a la novel.la "La saga/fuga de JB" del Torrente Ballester?
La investigació va a càrrec del Jota Efa i la Lucia en solitari, perquè els demes són al Marroc, però el Jota envia la corresponent conferència per carta, on el mite de l'antiga Auseta embolica la troca una mica més.
Al final no només aconseguim que la festa no es perdi sinó que fins i tot donem consells per a reconvertir-la i treure-li més rendiment.
Ah! i per donar-li el toc literari convenient el coc no podia tocar a ningú més que a la bibliotecària.

Per anar fent boca, heus aquí el començament:
"De tots els llocs on havia quedat per trobar-se amb algú al llarg de tota la seva vida, aquest era sens dubte el més inversemblant de tots. El Jota Efa no es podia acabar de creure que un dia entre setmana s’estigués assegut en un banc de l’església al costat de la Lucia, que aguantava a la falda un cistellet ple de castellets, brioixos, pomes i caramels. Però era cert. Era Sant Blai i havia quedat amb el seu client a missa, a beneir. A la Lucia li havia fet tanta il·lusió que havia demanat d’acompanyar-lo i no s’hi va poder negar, és clar: quan es tractava de costums i tradicions no volia obstaculitzar la seva integració".


J&J, detectius
(no pas pastissers)

P.S.
-Tu t'estimes més coc o coca?
-Per quina via dius que va?
-No sóc missògin ni misàndric
-Si la coca és el femení de coc... quin serà el femení de coco?
-Sabíeu que a Falset hi ha qui utilitza Recoc! com a substitut de Recoi?
-D'això parlàvem...
-Coi de coc.
-Cony de coc
-Ai! Coc de cony.