Borbons 0 - Falset 1

"La Quartera era plena de gom a gom. La gent s’amuntegava a les vores de la pujada esperant per a poder presenciar el pas de la comitiva. La banda, que acabava d’entrar a la plaça, s’anava a instal·lar ordenadament a les escales del mig. Des d’allí amenitzaria el moment àlgid de la festa, quan tots els carros, un rera l’altre, intenten salvar amb dignitat la forta pujada sota la mirada crítica d’un públic que coneix fins l’últim detall del terreny. Després d’aquestos, les cavalleries, a les ordres dels seus elegants genets, exhibirien orgulloses la seva bellesa fent créixer l’enveja entre els presents. Era el moment clau per als participants, que s’ho jugaven tot a una tirada: si l’animal es feia enrere no importava tota la resta d’encamisada que ja s’havia fet; era com si no s’hi hagués anat."

Aquesta és una de les descripcions de l'ambient vibrant de la festa l'Encamisada. Forma part del text del cas titulat "El misteri de l'Encamisada o Donde estará mi carro?" que s'inclou dins el tercer llibre de la nostra sèrie ("El català és un misteri poètic?"). Diu la llegenda que, durant la guerra de successió, els falsetans, camuflats amb la boira, van enganyar els francesos i es van emportar la victòria. Aquest és justament el misteri que explica el Jota en una conferència, on apareixen personatges com el Carrasclet o el coronel Joan Nebot. "Casi nà!", que diria el sargento Málaga.
Però allò només era una batalla. Tothom sap que al final, aquella guerra va acabar amb el resultat (arrodonit) de de FelipV 1714 - Catalunya 0.

El final del relat potser anticipa com anirà el segon round d'aquesta guerra que fa tant de temps que dura:

"En última posició, davant del pendó de Sant Antoni, aparegué el Miqueló amb un cavall blanc com la neu i amb una noia muntada al darrera. Era esprimatxada, amb ulls blaus i lluïa una piga vora els llavis pintats de vermell
- Es diu Françoise! – els la presentà el Miqueló mirant cap a dalt. 
- Bonjour! – cridà ella -. Vive l’encamisade! 
- ¿Que te he dicho? – digué la Lucia mirant el Jota Efa
 - Que al final del seguici de l’encamisada hi vagi una francesa amb una piga vora els llavis disfressada de catalana només pot indicar que estan contraatacant".

J&J, detectius encamisats

P.S.
I la música? Doncs la guitarra del Toti Soler amb lletres del Palau i Fabre, del Leonard Cohen,... Aquí en teniu una mostra: