Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

La Mare Noel o El segrest del nen Jesús

Imatge
 Ara que venen festes, res més apropiat que una història real que va ocórrer en aquestes dates. La cosa començà minuts abans de la missa del gall. Qui trucà fou el mateix capellà. —Johnson&Johnson? — preguntà —Detectius —vam contestar els germans Johnson alhora. Com allò de “Visca Catalunya!”... “Lliure!”, m’enteneu? —Han segrestat Jesucrist! — va cridar, esverat —Coi, som a Nadal! No era a Setmana Santa, això? Una vegada desfet el malentès ens vam plantar a l’església parroquial, que romania amb les portes tancades per tal d’evitar que els creients descobrissin que el pessebre vivent no disposava de la peça fonamental que li donava sentit. El xiquet ros i blanquet que feia de nen Jesús havia desaparegut del bressol i la seva mare (o sigui, la marededéu), provinent de terres ucraïneses, plorava desconsolada. —No serà de Txernòbil? — digué el Jota. Bé podria ser que li hagués agafat un síncope. —Haurem d’interrogar a tots els participants —va afegir el Jota Efa, per a de

Intitulant(4) o Les muntanyes com a inspiració

Imatge
El camí cap als Andes, des del Montsant, és una autopista elèctrica, tal com podeu veure a la imatge. I el viatge es fa sota la atenta vigilància de la lluna negra(un astre invisible a qui el fotògraf ha pogut desenmascarar). Tot plegat collonades, que diria el Josep Pla. O sigui, literatura Perquè el trajecte " Del Montsant als Andes ", en realitat és un viatge imaginari, literari, virtual, mental, iniciàtic, somiat, mitificat i finalment escrit. En aquest llibre els Johnson resolen dos casos, o ho intenten; el que sé és cert és que ho expliquen. En el primer (" La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona "), l'alcalde els contracta per esbrinar com és que s’han assecat tots els pous del poble d’un dia per l’altre. La població està mig revoltada: assalten els camions dels distribuïdors d’aigua mineral, denuncien judicialment el veí que els ha pres l’aigua del seu pou... L'aldalde es decideix a fer pous nous i contracta l'Evaristo, un saurí ob

Omnia Sanctorum o El camió assassí

Imatge
Quant l'últim dia d'aquest mes d'octubre va trucar la senyora Trinitat, als Johnson els va fer un salt el cor. "No em digui que han tornat a segrestar el seu home per Tots Sants!", van exclamar. Ja es veien de nou amb el 4L carretera de Móra avall a veure si trobaven l'ambulància que portava el seu cadàver (llegiu el cas titulat " La gran castanya(da) o Li dien Trinitat ", del llibre " De Tots Sants a les rebaixes de gener "). Però esclar, això només podia ser si havia ressuscitat. Sinó és que la senyora Trinitat s'havia tornat a casar... "No home, no. Què diu? Si jo ara un dia vaig amb aquest, un dia vaig amb l'altre,...", va contestar. "Coi, s'ha tornat molt fresca, aquesta dona!", va dir el Jota. "Si els canvio sovint és perquè s'espatllen ràpid, no veu que a aquestes edats un dia et fa mal la cama, l'altre et fa mal la panxa... S'ha de viure al dia!". Mitja hora més tard van esbr

Jota catalana o arròs negre

Imatge
No fa gaire ja vam explicar que el sud també és català. Ara per a confirmar-ho anirem més al sud encara, al país de l'arròs. Aquesta setmana s'hi celebren les Jornades de les Lletres Ebrenques, on l'any passat ja vam ser-hi, en una Taula Rodona sobre gènere negre. La gran quantitat d'escriptors que s'hi apleguen demostren que, efectivament, la vitalitat del català està garantida a la Catalunya Nova (potser és per l'arròs). Naltros baixarem de les muntanyes al riu i hi serem amb el nostre últim treball: " Del Montsant als Andes ". Esperem que no facin sopa amb les lletres ebrenques, ni ens donin gat per llebre, naltros som més d'arròs (si pot ser negre). J&J detectius arrossaires P.D.: Per tal d'animar-vos a llegir el nostre llibre us posem una cançó que hi surt en un dels casos. No és una jota, no. És una rumba i és del Gato.

Carrasclet o El sud també és català

Imatge
Avui és un bon dia per a recordar Pere Joan Barceló (lloat sigui el Carrasclet!). La majoria de catalans es pensa que va ser un bandoler a l'estil del "Curro Jiménez" (amb el so de la guitarra flamenca de fons) quan en realitat va lluitar defensant la causa de Catalunya contra "V pileF" (noteu que l'escrivim al revés igual que a Xàtiva el pengen cap per avall) i va arribar al grau de coronel. És bo recordar que era una home que venia del poble, de Capçanes, concretament; casat a Marçà, empresonat al castell de Falset, coneixia pam a pam les muntanyes de Llebaria, de la Mola i el Montsant. I sobretot és bo recordar que va lluitar per la causa fins al final, no com altres, que es van acollir al perdó del borbó i van acabar aplicant, com advocats, el Decret de Nova Planta.  Malgrat tot, és el gran oblidat del poble català. Potser perquè era de la Catalunya Nova, del sud? En el nostre llibre " El català és un misteri poètic? " (gran títol i molt a

No sé que passa que ho veiem tot negre

Imatge
Ara que la calor apreta (ni que sembli contradictori), naltros estem  hivernant. Sol, aigua, poca cosa a escriure, res a investigar,... L'únic esforç que ens hem permès ha estat anar el passat diumenge a la Trobada anual d'Autors del Matarranya i saludar alguns companys (sospitosos habituals i individus del "wild side", que diria el Lou Reed). Això ens ha fet recordar que hi ha altres coses fora del tema negre (i no estem parlant de la crisi - o Apocalipsi segons Sant Joan de Borbó, que diu el J.), que són més fàcils de llegir amb aquesta calitja. Com que suposem que a tothom li passa el mateix us recomanem unes lectures del nostre padrí on no cal que es mateu a descobrir qui és el criminal (o sigui, el que mata, valgui la redundància). Us les podeu descarregar en aquests links i, com que hi ha crisi, són DE FRANC!. EBANUS (prosa fantàstica) LA MAR (prosa no tan fantàstica) LES CANÇONS QUE ESCOLTÀVEM (poesia) Ens acomiadem fins que baixin les temperatures i com

Promeses, promeses, promeses...

Imatge
O era parole, parole, parole...? De fet és el mateix. El venedor que et persegueix, l'alumna que busca un aprovat del seu professor, la noia que busca novi desesperadament, el paio que pretén una paia que no li fot ni cas, el xiquet que vol guanyar-se el perdó del mestre, el lladre que diu que mai havia robat, el botiguer que promet que el seu producte és el millor, l'editor que havia de... Deixem-ho estar! Paraules. Paraules que de tant repetir-les al final es "deconstrueixen", com els ous ferrats del Ferran Adrià. Això vindria a ser el que explica aquest relat del nostre padrí, que no es podia dir d'altra manera que Promeses   i que acaba de publicar-se a la Biblioteca Tinet. Mentre el llegiu podeu escoltar Cock Robin, amb una altra historia de promeses: "The promise you made". J&J, detectius que no prometen res

Les muntanyes es mouen

Imatge
"Del Montsant als Andes" ja corre per les muntanyes i les valls d'aquest món. També baixa pels rius; així ha arribat fins a Tortosa, on un prioratí exiliat se n'ha fet ressó (  Tens un racó dalt del món ) i, fins i tot, n'ha llegit un fragment. Heus aquí el moment: És que això de les muntanyes estira molt! J&J (detectius prioratins) P.D.: Tant corre aquest llibre que si voleu us pot arribar fins a casa mateix. Per exemple a traves de Serret Llibreria  o també de  La llar del llibre

J&J a la Ribera

Imatge
Doncs si, després de les muntanyes baixem a la riba del riu. Serem a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre aquest cap de setmana. Si voleu que ens veiem les cares, el diumenge 3 de juny a les 6 de la tarda a la taula de presentacions. Adjuntem una foto de "Bassa La Papereria" que ens han posat costat ni més ni menys que de l'Estellés. J&J "casi ná"  

Molta gent del Montsant i poca dels Andes

Imatge
Toni Orensanz, autor del pròleg, Cisco Sánchez, editor, i Fede Cortés, padrí?  culpable? representant legal nostre?... Tots tres davant una gernació que s'apressà a acudir a la presentació de l'últim llibre que recull les nostres aventures. Com podeu comprovar per l'aspecte i per com vesteixen, pocs representants de la població andina. L'acte tingué lloc a la biblioteca pública Salavador Estrem i Fa i estava organitzat pel "Centre Quim Soler, la literatura i el vi" que, com és habitual, oferí una copa de vi als assistents (potser per això hi havia tanta gent?) . L'acte acabà sense cap incident remarcable; no en va el sargento Malaga havia desplegat un dispositiu de seguretat preparat per l'arribada dels criminals que l'endemà havien de presentar "Clio: musa i assassina". Per tancar aquest reportatge i en honor als andins que no van poder vindre, una versió d'una cançó de la seva terra que surt en un dels relats del llibr

Ja som aqui

Imatge
Tornem dels Andes al Montsant. Hem vingut amb la rumba del Gato Pérez, tot ballant. Hem trobat entre muntanyes el secret que estàvem buscant i ara convoquem la xusma perquè preparin les armes. Això serà una orgia de sang. Perquè en faci la crònica crua hem convidat el Toni Orensanz Cal que porteu armilla antibales ni ha que disparen trets mortals (i no és pas una burla) fent servir només les paraules. Entre la Miloquera i el Montsant, prop de la Mola i vora el Morral, els vostres detectius, lluny dels Andes, però armats, us estaran esperant. J&J, detectius lo qui avisa no és traïdor

Trobada d'escriptors, novel·la morta

Imatge
Hi ha qui encara es pensa que això del genere negre només es fa als països nòrdics (potser per allò que la sang damunt la neu ressalta). Doncs, no. No cal passar fred per ser un assassí o ser assassinat. Tot just aquest dissabte 28 hi ha la tercera edició de la Trobada de Gènere Negre a Vall-de-roures . I coi si fa por! La reunió d'escriptors-assassins promet (i no precisament tinta)! Bé... promet si ets del ram de la sang, perquè sinó més aviat fa angúnia. Naltros ja avisem que hi anirem d'incògnit, i amb armilla antibales, que les armes les carrega el diable i no se sap mai on va a parar la bala. El que és segur és que si es reuneixen els pastors només pot ser per a decidir quina ovella maten. Per tant, si es troben els escriptors.... En fi, si molt malament ho veiem ens en anirem a cal Octavi, farem un gotet de vi i algun exemplar del nostre últim llibre vendrem. Suposant que en surti algú viu. J&J, detectius

Del Montsant als Andes

Imatge
Quart llibre de la sèrie J&J Com el Marco buscant sa mare, els Johnson van d'una serralada a un altra creuant l'oceà. Metafòricament parlant, esclar. Perquè en realitat no es mouen de Falset (bé, també actuen per Marçà i al final del primer relat el Jota Efa i la Lucia acaben als Monegres, però vaja...). El volum recull dos casos. Un de molt eixut, "La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona", i un amb el rerefons de la rivalitat secular entre dos pobles "Romeu i Julieta o La bruixa dels Andes" (Shakespeare ja va relatar amb maestria la desgràcia de l'amor nascut entre famílies rivals o sigui que aquí han hagut de recórrer a les ciències ocultes per a fugir de la tragèdia). Entremig, els J&J ens han colat una creació de la seva collita que s'embolica entre muntanyes i pits. Un desgavell. El llibre forma part de la col.lecció "Petits llibres" de March Editor i s'obre amb un pròleg de Toni Orensanz. "Naltros no h

III Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

Imatge
Amb motiu de la III Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar s'edita aquest llibre que recull l'aportació dels 36 poetes participants. Com en l'edició anterior també hi participa el nostre padrí Si el voleu llegir, podeu descarregar-vos tot lo llibre clicant aquí . Trobareu més informació a la pàgina de la mostra: Alcanar Poesia "Que la poesia us acompanyi" J&J, detectius-poetes

Una parella ben negra

Imatge
Aquest dissabte 31, naltros - que també som negres, però no som parella -, després de presentar el nostre últim llibre a Vall-de-roures   " Del Montsant als Andes ", ens n'anirem a la  Fira del vi de Queretes . Com un bon matrimoni ben avingut (i negre, molt negre) aquest cap de setmana 31 de març i 1 d'abril ens esperen allí els dos membres d'una  parella molt especial: el llibre recull de relats negres fruit de la segona trobada (" Un riu de crims ") i el vi negre . Si voleu més informació la trobareu aquí: Fira del vi Com a promoció especial de la fira podeu aconseguir aquest matrimoni, el llibre " Un riu de crims " amb una ampolla de vi negre de qualsevols dels cellers presents a la fira, pel mòdic preu de vint-i-quatre euros .   Una ganga que no es pot resistir. Un matrimoni que durarà fins que la mort els separi. J&J, detectius ens preguntem... La mort aquí seria quan et beus el vi o quan et llegeixes el llibre?

Del Montsant als Andes (passant pels Ports)

Imatge
Dissabte 31 de març a la Llibreria Serret de Vall-de-roures , els Johnson   presentem el nostre últim llibre (de moment): " J&J en Del Montsant als Andes " Durant tot el matí podeu passar a saludar-nos i aconseguir la nostra signatura. Amb sang. O amb vi. I si convé amb tinta, fins i tot. Una presentació negra que al mateix temps constitueix també el tancament de la ronda de presentacions de "Un riu de crims" i l'inici de la propera  3ª Trobada de Gènere Negre. Durant la tarda, a la Fira del Vi de Queretes, s'aplegaran els autors del llibre de la 2ª Trobada que es podrà comprar signat a un preu especial juntament amb una ampolla de vi. A les 6 de la tarda hi haurà una tertúlia sobre "vi i literatura" que serà retransmesa en directe per internet i en la qual participen els còmplices de l' EbreNegre-Trobada de Gènere Negre al Matarranya i al Priorat . Tota una jornada negra doncs, que pot acabar amb molts morts. Us esperem armats. &

EBRENEGRE 2012 A VERKAMI

Imatge
Comença el compte enrere per a la 3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i al Priorat.Tota la informació la podreu anar seguint al blog (l'enllaç està a la dreta de la pàgina). Però aquest any, a més, us demanem que els que pugueu col.laboreu fent una aportació econòmica per a finançar els actes d'aquests dos dies. Es tracta d'allò que anomenen micromecenatge i que si entreu aquí està molt ben explicat: EBRENEGRE - 3ª Trobada de gènere negre al Matarranya i al Priorat que amb totes les lletres seria així: http://www.verkami.com/projects/1419-ebre-negre-3a-trobada-de-genere-negre-al-matarranya-i-al-priorat Que Deu us ho pagui amb molts fills, que seran educats en escoles públiques, laiques i gratuïtes; que gaudiran de mestres ben pagats i ben preparats i d'instal.lacions tècniques i esportives de primer ordre; que quan es graduin trobaran feina de seguida, amb un sou i unes condicions dignes que els permetran pagar impostos ben a gust i poder disposar de quan

Dos personatges en busca d'editor o El cas del llibre perdut a la muntanya

Imatge
Quan vam decidir imitar el Pepe Carvalho i obrir un despatx a la plaça de la Quartera, no sabiem si seria més fàcil pagar el lloguer amb la nostra feina de detectius o amb la crònica publicada dels nostres casos. Ara tenim clar que amb això que diuen de la crisi (o és caos?) hi ha més delictes a investigar però hi ha menys quartos per pagar-nos. O sigui, que no estem en recessió però mantenim un creixement zero (creixement vegetatiu, se'n diu d'això?) La publicació dels nostres casos, en canvi, és com la caiguda de la borsa. Com el crack del 29 o l'actual (cata)crack. El Fede Cortés, el nostre antic editor, ha decidir passar a ser el nostre padrí. I s'ha quedat més tranquil que un enciam ("encisam", com diria el Francesc Mompó o el Francesc Arnau ). D'això se'n deu dir, segurament, creixement vegetal. Quant a la seva antiga condició d'editor, l'ha traspassat (l'ha encolomat) a March Editor . I aquí ha vingut aquest perllongat periode de