Un cas molt animal o La gata maula
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizgD-3HQz8Jqwls24gZSw2tCLzIY0C403ymh6Gh4bu_c9Pn0fXUzQkGx3Moq7HnmqZvFbd8JYMk39IZPn3BlNlPFB1a2kVndrjdC3Nh_ig3zEEjPhirycG2Hxr7dsfkWamY2-R_y5r5tLJe1TuuBdSbt_PPc9vIyMW84tYJuLIdmRA5yjad3j45jtl/s320/gat.jpg)
La Lia, el dia de la primera comunió Lo varà de sabana, atrapat. No és la feina que s'estimem més los detectius, que si hem de triar sempre busquem sang i fetge (suïcidis dubtosos, assassinats esgarrifosos, corrupció policíaca) i, sobretot, reconeixement professional, però el despatx de Johnson&Johnson no poques vegades ha hagut de trobar algun desaparegut. I quan diem algú entenem que es tracta d'una persona humana (que diria el Miki Moto), tot i que algun cop lo desaparegut era un ser viu d'un altre gènere. És lo cas del cas que explicarem a continuació. Bé, pel mig també hi havia un espècimen que no semblava pas humà sinó més aviat diví. O sigui, divina. Bueno , anem al gra. La cosa començà molt bé. Massa bé fins i tot, podríem dir. La dona que demanava els nostres serveis (professionals, no pas d'altres en principi) era una bellesa d'aquelles que no es troben fàcilment. Ulls d'un blau intens, cabells cla