Tornem a ser a Tots Sants. I aviat farà dos anys que el nostre primer llibre va sortir a la llum (del sol, que a l'artificial s'hi va estar uns dies). Tot just el primer cas que contenia passava a Tots Sants. La senyora Trinitat havia perdut el seu difunt marit. O sigui, que havia perdut el seu marit difunt. Més ben dit, que el seu marit ja era difunt quan el va perdre. Precisament el dia de la Castanyada, l'ambulància que el portava (de manera clandestina) es va fúmer una castanya. Sort de naltros, que la vam trobar i vam fer companyia a la Trinitat aquella nit de difunts. No s'ho va passar poc bé ella, a la nostra Castanyada! (pot ser perquè el panellets portaven una mica de maria). L'endemà vam ser el seu consol a l'enterrament. Vaja, que aquell Tots Sants va ser complert. Enguany esperem amb delit el retorn d'aquells panellets i recordarem la Trinitat, perquè no creiem que la seva edat li permeti repetir l'experiència. A més celebrarem que el nou pon...

Continuant amb la poesia inclosa als llibres dels Johnson&Johnson i continuant amb els poemes que el Jota va escriure enamorat de l'Alma a "Malos tiempos para la lírica o Penny Lane", heus aquí el terratrèmol sensorial que li provocà el fet de descobrir que les poetesses no vestien de negre i amb faldilles fins al turmell sinó fins i tot amb samarretes curtes que deixaven al descobert el melic. Avui he vist joves poetes ensenyant el melic. Avui he vist joves poetes que gaudeixen d’escriure i poetesses de pell bruna que ensenyen el melic. I m’he adonat que hi ha llibres plens de paraules mortes i versos joves que em tornen les ganes de viure. Si abans em sentia un home madur respectable dedicat al trencaclosques, molt honorable, d’unir sentiments i paraules, ara un nou aire m’entra per la finestra fosca i m’acompanya vora la taula plena de papers fent-me sentir, com ells, part d’una revolta. I noves paraules acudeixen als meus llavis per descriure poetesses de paraula ...

Avui toca parlar dels títols del tercer llibre de la nostra sèrie. El primer cas que conté es diu "El català és cosa de tots o L’escurçó negre". En aquest ocasió el Jota Efa agafa la mania de parlar bé el català i d'aquí ve el primer títol, extret d’una antiga campanya de la Generalitat en favor de la llengua. Com que al conte hi surt un lladre que roba un VW escarabat negre i a qui anomenen l’Escurçó Negre, el segon títol s'agafa d’aquesta famosa sèrie de la BBC protagonitzada per Rowan Atkinson. El segon cas porta per títols "El misteri de l’Encamisada o Donde estará mi carro". Aquí s’intenta explicar l’origen d’aquesta tradició falsetana (o acabar-ho d’enredar del tot) i com que hi ha el robatori d’un carro (què es pot robar a l’encamisada?), s’aprofita el títol d’una cançó del Manolo Escobar que ens va torturar durant anys. (Si voleu més informació sobre l'encamisada podeu veure-la a: http://www.etnocat.org/festa/hivern/encamisada/llegenda.html ; ht...