Intitulant, que és gerundi o La importància de dir-se Franc

L’altre dia ens va trucar des de Suècia la Lisbeth Salander, que havia llegit alguna cosa nostra, i ens va fotre una esbroncada perquè posàvem aquests títols tan raros. Com si els que surt ella portessin noms fàcils! “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina”, per exemple, que no es diu pas Millenium. Però vaja, coneixent-la, serà millor que donem una explicació.
En primer lloc cal aclarir que els nostres casos sempre porten dos títols. Arribar a un consens era impossible i per tant vam decidir finalment que cada un de naltros en posaria un. Cada llibre recull dos o més casos i, a vegades, també una obra literària de la nostra collita - ja sigui prosa, poesia o qualsevol altra cosa amb lletres -, generalment amb pròleg de la Lucia i evidentment amb dos títols. El volum que recull tot això però, porta un sol títol, el que posa l’editor.

Per exemple, el primer llibre de la sèrie (“De Tots Sant a les rebaixes de gener”) inclou dos casos i un recull de petits contes. El primer cas es diu “La gran castanya(da) o Li deien Trinitat”, perqué passa per Tots Sants i, com és natural, es fa la castanyada, però també hi ha una castanya amb cotxe. Per altra banda, el personatge sobre el que gira la història és una dona gran que es diu Trinitat, o sigui que s’aprofita el títol d’una d’aquelles pel·lícules del Terence Hill i Bud Spencer.
El segon cas és “El segrest de Santa Càndia o La increïble i trista història de la càndida Càndia i el malvat Pare Noel”, on s’explica la investigació d’un antic i misteriós segrest que arriba a originar una festa pagana que substitueix el Nadal. El títol llarg fa referència a un conte de Gabriel García Marquez (“La increible i triste historia de la cándida Eréndira y su abuela desalmada”).
El recull de contes de Nadal porta per títol(s) “Apocalypse Nadal o Jesus versus Sant Antoni”. El primer fa referència a una pel·lícula de Coppola, canviant el Now per Nadal, per a fer-ho més adient. El segon posa de relleu una pretesa rivalitat entre Jesus i Sant Antoni.

A l’hora de triar un títol pel llibre, l’editor devia inspirar-se en l’època de l’any on estan ambientats els casos, tenint en compte que, segons la nostra teoria, el cicle festiu nadalenc a Falset no s’acaba amb els “Reixos”, sinó amb la posterior festa de l’Encamisada, en temps de rebaixes, ja.

Bé. Per avui ja n’hi ha prou. Continuarem un altre dia...

J&J

Nota: Aquest post també porta dos títols. El primer fa referència a una frase feta que es diu quan s’utilitza un determinat temps verbal. La segona és una possible traducció de “The importance of being Earnest”, obra de Oscar Wilde que en castellà va ser traduida com “La importancia de llamarse Ernesto” i que juga amb la homofonia de les paraules “Earnest” (seriós) i “Ernest”(Ernest).