dimarts, 13 de juliol de 2010

Intitulant(2) o Perquè la poesia no fa ombra

Continuem explicant els secrets dels títols. Ara anem pel segon volum de la nostra sèrie.

Conté dos casos. El primer ("L’ombra del vent o Men in black") utilitza el títol de la famosa novel·la de Carlos Ruiz Zafon per a batejar un relat on el vent - pels molins generadors de l’energia eòlica - és protagonista. Els altres protagonistes son els misteriosos homes de negre que semblen protegir obscurs interessos i, tot i que no fan el mateix que els que surten a la pel·lícula “Men in Black”, s’aprofita per a posar l’altre títol.

El segon cas es diu "Malos tiempos para la lírica o Penny Lane". Tots dos són títols de cançons. Una de Golpes Bajos, un grup del temps de la “movida madrileña”. Hi escau bé ja que els Johnson es mostren aquí poèticament inspirats i el Jota descobreix una jove poeetessa (Almudena Guzmán). L'altra és dels Beatles; relaciona les monedes de penics angleses amb els cèntims d’aquí i les aficions musicals dels personatges.

En definitiva, que la poesia, tant si són bons temps per a la lírica com si no, no fa ombra - com el vent o com els homes de negre, que no són d'eixe món - i tampoc dona diners - ni cèntims ni penics -; només és una aliment espiritual. Què farien els sers humans si només ingerissin aliment material i prescindissin totalment de l'espiritual? Jaurien tot el dia a l'ombra?

J&J

Nota: No sabem ben bé si l'ombra és una metàfora de la mediocritat o la mediocritat només viu a l'ombra. El que és segur és que sense sol no hi ha ombra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada