Sin poesia no hay paraiso




En els seus llibres els Johnson&Johnson sempre miren de parlar-nos una mica de poesia. Només en els tres primers ja esmenten a Pablo Neruda, Leonard Cohen, Josep Palau i Fabre o Joan Vergés; en el segon també descobreixen una jove poeta com Almudena Guzmán. Per tant ja deuen tenir una reserva feta al paradís.

Però com que no hi confien gaire, per si de cas, ells també fan mèrits. Aquí en tenim una mostra (i continuarem):




Després de tants dies davant d’un pàgina en blanc
m’espanta de veure que en puc escriure quatre.
Hauré d’aturar-me perquè un excés de paraules
podria provocar-me un empatx,
i no crec que la Seguretat Social
cobreixi una intoxicació poètica.
Espero, de totes maneres, que em vindràs a veure
a la cambra de l’hospital
on un grapat de metges i infermeres
segur que quedaran bocabadats
quan em llegeixis el teu últim poema,
amb el top que no t’arriba a tapar els pits,
ensenyant el melic,
i el llavis petoners pronunciant mots
dignes de vells acadèmics.
Serà el moment adequat per a sucumbir
i deixar el meu minso llegat poètic
a les teves mans perquè amb la teva bellesa
el facis arribar a qui correspongui.
I m’estalviaràs la feina de suportar
les llargues nits de tabac i alcohol,
silenci, soledat, poesia i tristesa.


Jota Johnson (de "La poesia no fa ombra")



Oi que el títol del post també és poètic (o eròtic o tele-novel·lesc)?


Comentaris