dilluns, 22 de novembre de 2010

Sin poesia no hay paraiso(3)


Continuem amb una altre poema del Jota, enamorat d'una clienta en un dels casos que inclou "La poesia no fa ombra".



Per a il.lustrar-lo fem servir la mítica portada de l'àlbum "Electric Ladyland" del Jimi Hendrix(un home que escrivia poemes amb la guitarra). Per això al final incloc una peça seva ("Vodoo child") que us donarà una idea de com feia anar el llapis (ai!, vull dir les cordes).


Si no hagués escrit un poema per a cada dona que he estimat,
si no m’hagués estimat cada dona a qui he escrit un poema,
si cada poema que he escrit hagués estat un amor correspost,
si cada amor conegut no hagués esdevingut un poema;
potser ara no tindria la memòria plena de dones
ni tampoc el calaix ple de poemes.
I ara, a la meva edat, em comptes d’intentar reviure amors
a través de poemes pot ser faria versos que esdevinguessin amors
o potser estimaria dones per a què esdevinguessin poemes.
I no hauria de canviar-me de casa
per encabir tots el poemes que sobreïxen dels calaixos
i les dones que no caben a les habitacions.
Potser és que fa massa anys que escric poesia
o pot ser em deixo portar massa pels sentiments.
Avui, per cert, he vist que hi ha dones joves que fan de poetes
i això em fa témer que hi ha un perill més gran.
Pot ser hauré de canviar de poble a més de canviar de casa.
Pot ser és que ja sóc massa gran, i això no fa per a mi.


Jota Johnson






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada