dijous, 11 d’agost de 2011

Malos tiempos para la lengua o Lo que la parla ha unit que no ho separin els polítics

6ª Trobada d'autors al Matarranya.
Informe confidencial.
 
Octavi Serret i Cisco de March Editors presentant l'acte.
 Costat seu hi devia haver Chusé de Gara d'Ediziones, els
compiladors dels dos reculls Santi Borrell i Juli Micolau i
el president d'Ascuma.


Una vegada estudiats els fets (i els dits) de la jornada del passat diumenge set d'agost passem a detallar les conclusions que composen aquest informe encarregat pel senyor Octavi Serret per tal d'aclarir la responsabilitat d'alguns errors ocorreguts en el transcurs d'una diada tan especial.
Cal remarcar, abans de passar al cos de la qüestió, que la majoria de persones participants a les que hem entrevistat (no pas interrogats amb pressió com algú voldrà fer creure) estan d'acord amb l'afirmació "Si no existís l'Octavi, algú se l'hauria d'inventar", la qual cosa dona una idea de la quantitat de llibres que deu arribar a vendre o de favors que li deuen.
Però passem als fets concrets. Segons alguns observadors (presents al lloc i d'incògnit, contractats per naltros) la quantitat de detalls esdevinguts i la successió ordenada dels mateixos fa pensar en una mà negra responsable de tota la trama. Evidentment, amb premeditació i traïdoria.
No volem ser exhaustius, només pretenem fer un resum dels fets que doni una visió general del que va ser (o podia haver estat) aquell diumenge fatal. Perquè des del temps excessiu d'espera per obtenir el tiquet del dinar (previ pagament i que després resultà totalment obsolet) fins el final de festa amb la punxada de rodes d'alguns vehicles - passant per la manca de sonorització per a recitar els poemes o l'imprevist canvi de menu per un suposat (o no) mal estat del segon plat  - es pot comprovar l'existència d'una tensió que va "in crescendo", d'una manera calculada, en progressió (no sabem si aritmètica o geomètica),  la qual cosa demostra, sens dubte, la mà d'un autèntic professional del sabotatge al darrera.
Ara bé, la nostra experiència ens fa pensar que la quantitat de gent implicada en l'esdeveniment (escriptors, editors, personal, ... etc.) així com la procedència diversa d'aquesta fa poc probable que l'autor sigui només una persona. Es tractaria doncs, segons tots els indicis, d'un grup organitzat. Però, qui i perquè?
Aquestes són les preguntes que donen veritable valor a aquest informe i que, de manera confidencial, passem a aclarir:
Primer punt.- Tot i el poc temps transcorregut des del dia dels fets, ens hem emprat a fons i, finalment, les nostres investigacions han donat fruits.
Segon punt.- La nostra feina està basada en dades concretes i comprovables públicament.
Tercer punt.- Agraïm a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset les facilitats per disposar i consultar els periòdics de les últimes setmanes (si sumes el preu de cada un i multipliques pels dies consultats és un pico).
Quart punt.- A lo que anàvem. Si està més clar que l'aigua. Els diaris en van plens. Totes les notícies van en la mateixa direcció. La crisi? No. O sí. Aprofitant la crisi ataquem la llengua catalana i de pas despistem el personal i, a la millor, fins i tot els fem creure que la culpa de la crisi és d'aquesta gent estranya que volen mantenir el seu idioma tronat i minoritari.
O sigui... Cinqué punt.- A les Illes Balears eliminen el català dels requisits per accedir a funcionari, tanquen televisió Mallorca. Al Pais Valencià volen suprimir les línies educatives en català. A l'Aragó volen derogar la Llei de llengües, que afectarà el català i l'aragonés. A Catalunya alguns partits demanen educació "bilingüe" (entre cometes, agafat amb pinces i tapant-se el nas). En fi ... a qui se li acut voler trencar fronteres ajuntant català, aragonés i castellà? Allò no podia sortir bé. Només faltava que els atropellés lo tren. Encara rai que no s'han hagut de lamentar víctimes.

Conclusió: senyor Octavi Serret és difícil escapar d'un complot político-lingüístic organitzat per poders fàctics. Jo de vostè llogaria un servei de seguretat. Per si les mosques (Naltros li podem oferir, si arribem a un acord amb el preu)

Altres qüestions a tenir en compte:
1.- No hi hagué cap mort.
2.- Quatre dels autors eren de Falset i una dotzena estaven implicats en Un riu de crims
3.- El tren no passa per aquella via.
4.- Montse Castellà i Santi Borrell no sabem si han arribat a casa. Això seria matèria per a un altre informe.

Suyos afectuosamente,
Johnson&Johnson, detectius


Fede Cortés i senyora en una nebulosa
(de vapors alcohòlics?) O és que al fotògraf Octavi Serret
li feia efecte el verí que li havien subministrat?
Una mostra gràfica de com va anar la cosa per il.lustrar
aquest informe tan eixut.


2 comentaris:

  1. Cal dir que la secció del País Valencià arribà a les terres del Xè! sense que les rampallades de maldeventre els afectaren la integritat. Per què? Doncs per l'actitud espartana que els mantingué ben allunyats de la càrnica agostada; i perquè la residència continuada a les terres del sud -flitades permanent pel compost de les gavines- hem generat anticossos que ens fan resistents a l'assejament permanent de les forces carpetovetòniques.
    Una abraçada als Johnsons, a l'escrivà Fede, a l'Octavi i al Cisco, i a tots els companys de ploma i lletra que assistiren a l'esdeveniment fronterer.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Com a testimoni directe puc afirmar que l'àpat estava en mal estat, només servir-lo ja feia pudor. Fins i tot l'amic que estava assegut al meu costat digué: "Ací fa olor de granja". Quan el vaig tenir davant m'entraren basques i tot: carn pàl·lida i blana, creïlles deshidratades... semblava que havia estat congelat i descongelat en condicions antihigièniques...
    En fi, em quede amb la bona companyia, especialment amb la breu estoneta que vam estar a la taula del fondo -jo diria que els més sospitosos de tots- amb la gent amant del crim.
    Una abraçada molt forta i a reveure.

    ResponElimina