Objectiu Fuerteventura o El desterrament de la poesia

"Esta inafortunada isla de Fuerteventura, donde entre la apacible calma del cielo y del mar escribimos este comentario a la vida que pasa y a la que se queda, mide en lo más largo, de punta norte a punta sur, cien kilómetros, y en lo más ancho, veinticinco. En su extremo suroeste forma una península casi deshabitada, por donde vagan, entre soledades desnudas y desnudeces solitarias de la mísera tierra, algunos pastores. A esta península se la conoce por el nombre de Jandía o de la Pared. La pared, o mejor, muralla, que dio nombre a la península de Jandía, y de la que aún se conservan trechos, fue una muralla construida por los guanches para separar los dos reinos en los que la isla Majorata, la de los majoreros, o sea Fuerteventura, estaba dividida, y para impedir las incursiones de uno en otro reino. Y he aquí cómo este pedazo de África sahárica, lanzado en el Atlántico, se permitía tener una península y una muralla como la de China, en cuanto al sentido histórico". Miguel de Unamuno(1924)

Presentació de "Poesia a la frontera"

Aquesta va ser la proposta de la Lucia a l'encàrrec que ens van fer d'un informe detallat sobre la remota illa de Fuerteventura. I vam haver de reconèixer que no es podia millorar.

El nostre client sospitava que algun dels poetes participants a la presentació de "Poesia a la frontera" a Falset s'havia desterrat voluntàriament allí (bogeries de poetes!). L'endemà mateix, dissabte, ens contractava i el diumenge a la tarda ja érem allí. Es tractava d'evitar que eludis properes presentacions del llibre (ja se sap com son els editors!).

Però aquella illa és una illa misteriosa, i també una illa del tresor, i la illa del Dr. Moreau, illa Tortuga, la illa de Robinson, la illa del senyor del les mosques, la de Lost, la de "La invención de Morel", "La isla al mediodía", "La isla del día después", la que visita Gulliver, la ínsula Barataria o que em sé jo quina illa és.

Qui primer va quedar encisat per aquella illa no vam ser naltros però, sinó la Lucia ("¡Es que me recuerda a Los Monegros!").

Grup escultòric "Caminos"

Del poeta ni rastre.

A naltros ens fa l'impressió que no ha vingut aquí, tot i que potser està en camí. Al sud, a Morro Jable, una colla d'escultures de nens semblaven espererar-lo via aèria. 

També pot ser que s'hagi convertit en pols i visqui entre les dunes de Corralejo o en suspensió en l'aire formant part de la "calima" (l'arena del Sahara que el siroco arrossega des de l'Àfrica fins a les illes canàries més orientals).

O potser el seu esperit viu eternament a dins la montanya sagrada de Tindaya.

Hi ha qui diu que la inspiració arriba a l'exili. Deu ser que el poeta no ha trobat la frontera i encara està buscant. L'editor no s'ho empassa, però. 

Muntanya de Tindaya



Imatge per satèl.lit
de la "calima"



Informe sobre el poeta desaparegut.
Conclusió: Qualsevol troba algú en aquelles platges tan grans!
J&J, detectius

P.S.: Els topònims d'aquella illa són pura poesia

Erbania: Maxorata y Jandia.

Tetir, Tindaya, Tuineje,

Morro Jable, La Pared, Cofete,

Betancuria, Tefía,

La Ampuyenta, Toto, Antigua,

Triquivijate, Guisguey,

Tabaiba, Ugán, La Lajita,

Tarajalejo, Fayagua,

Pájara, Tamaretilla,

Teguital, Ajoy, Tiscamanita,
Tesejerague, Violante,
Tesjuates, Lajares, La Costilla.
Puerto del Rosario, La Asomada,
Casillas del Angel, La Entallada,

Puerto Lajas, La Oliva,

      Giniginámar,

           Gran Tarajal.