dissabte, 1 de desembre de 2012

Intitulant(4) o Les muntanyes com a inspiració

El camí cap als Andes, des del Montsant, és una autopista elèctrica, tal com podeu veure a la imatge. I el viatge es fa sota la atenta vigilància de la lluna negra(un astre invisible a qui el fotògraf ha pogut desenmascarar).
Tot plegat collonades, que diria el Josep Pla. O sigui, literatura
Perquè el trajecte "Del Montsant als Andes", en realitat és un viatge imaginari, literari, virtual, mental, iniciàtic, somiat, mitificat i finalment escrit.
En aquest llibre els Johnson resolen dos casos, o ho intenten; el que sé és cert és que ho expliquen. En el primer ("La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona"), l'alcalde els contracta per esbrinar com és que s’han assecat tots els pous del poble d’un dia per l’altre. La població està mig revoltada: assalten els camions dels distribuïdors d’aigua mineral, denuncien judicialment el veí que els ha pres l’aigua del seu pou... L'aldalde es decideix a fer pous nous i contracta l'Evaristo, un saurí obsessionat amb una antiga cançó anomenada “Nunca llueve al sur de California”(així, en castellà, és coneixia en el seu moment “Never rain in sothern California” de l’Albert Hammond). El capellà, per la seva banda vol treure Santa Càndia en processó. Els Johnson acaben demanant consell  a Mma Ramotwe, fundadora de la primera agència de dones detectius, a Botswana (un personatge de l'Alexander McCall Smith). L'origen de tot, al final, és una trama obscura amb ramificacions en grups poderosos que l'alcalde renuncia a investigar. Curiosament, el Jota no fa cap conferència.
El segon cas és "Romeu i Julieta o La bruixa dels Andes". Es desenvolupa durant la fira de Sant Andreu, que com de costum sembla que no farà fred però quan arriba el dia fot un fred que pela. Els pares d'un noi desaparegut contracten els Johnson per a què el trobin. Sospiten que l'hagin atonyinat la família de la nòvia, per tal d'impedir que es casin, ja que ell és de Falset i ella de Marçà (una tragèdia anunciada). I si algú pensa que la rivalitat Barçà-Madrid, Sabadell-Terrassa o Reus-Tarragona és molt grossa, no sap pas la que hi havia fins fa pocs anys entre Falset i Marçà. El Jota ho explica en una conferència titulada Capulets i Montaguts (Capulets i Montescos serien els de Shakesperare). I a partir de determinat moment, el curs dels esdeveniments sembla seguir l'argument de l'obra d'aquest autor. Els Johnson compten, a més, amb l'ajuda d'una firarire molt lletja vinguda dels Andes que sembla tenir poders sobrenaturals. D'aquí el segon dels títols.
Entremig (entre muntanyes) els Johnson hi encabeixen una obra de la seva collita ("La serra d'or o Les muntanyes màgiques") amb pròleg de la Lucia, com és habitual. El primer títol fa referència a una revista cultural catalana de l’Abadia de Montserrat en la qual van publicar articles grans noms de la literatura catalana del segle XX. El nom de la revista es va agafar de la lletra del Virolai(“amb serra d’or els angelets tallaren eixos turons...”). El segon títol ve d'una novel.la de Thomas Mann que narra l’estada del protagonista en un sanatori d'una altra serralada: els Alps suïssos. Tot són muntanyes, doncs.

Heus aquí, diu
el nostre padrí,
perquè aquest llibre
es diu com es diu.
No es pot mentir.



J&J, detectius
la veritat i res més que la veritat

PS.- De propina una cançó dels Dire Straits que forma part de la banda sonora del llibre

1 comentari: