IV Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar

El passat 23 de març es va commemorar a Alcanar el Dia Internacional de la Poesia. Un total de 31 poetes van participar en la mostra de la qual en va sortir un llibre recull (s'adjunta la imatge de la portada).
La participació del nostre padrí, Fede Cortés, s'anomena: Poemes Científics. Abans de recitar-los els presentà dient: "Aquesta nit ha mort Bebo Valdés, un gran músic cuba. I la música ja sabeu que és pura matemàtica. Matemàtica desbordada per la mateixa música. Com la poesia".

Poemes Científics.

Cada dia que passa és com un any.

Cada any és ben bé una dècada.

Tal com diu la teoria

de la relativitat és com si els altres

anessin en una nau espacial

i jo caminés sol enmig de la terra.

Veig les noies joves i fresques

I jo em sento vell i incapaç

de poder-les fer felices.

Si l’energia és la massa per

la velocitat de la llum al quadrat

potser hauria de menjar força per a

convertir-me en un home ben gras.

***

Quan la suma més senzilla no dóna

i després de repassar-la es generen

més enigmes,

és un consol poder recórrer

a la psicologia i trobar una excusa

per la poca traça.

Un trauma infantil que va provocar

un odi etern a les matemàtiques,

una mena de complex estrany

que és perfecte per a convertir

cada xifra en una lletra i poder enviar

missatges amenaçadors al professor.

La professora de biologia, en canvi,

és una demostració vivent

de la perfecció del cos humà.

***

Dono voltes i voltes al teu voltant,

cada vegada més i més de pressa,

però en comptes d’apropar-me

m’allunyo lluny i lluny i lluny.

La força centrífuga m’aparta de tu,

la molt perra, i jo corro i corro i corro

per vèncer-la. Però no puc.

No es pot anar contra les lleis de la física.

Espero no topar amb cap obstacle.

L’energia potencial es convertiria

en una simple bona trompada

i tu te’n riuries. I no hi ha cap fórmula

matemàtica que ho pugui descriure.

***

Et doblego per les articulacions.

Et plego en trossos cada vegada més minsos.

Premo bé els doblecs,

Per a que es mantinguin i no et despleguis

Així et vaig fent més a la meva mida,

que no em pugis a cavall

i em facis sentir un pobre home

incapaç de satisfer-te.

El meu únic dubte

és si la papiroflèxia

és una veritable ciència.

-Doncs, això.

-A estudiar!

-Que el saber no ocupa lloc.

-I els números (o eren les lletres?) amb sang entren.

J&J,

detectius poetes