Com cada any, el nostre padrí ha participat a la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, de la qual en surt una publicació que recull totes les participacions. Si voleu llegir els poemes ho podeu fer al blog de la mostra: Mostra Oberta de Poesia a Alcanar Segons ell és com una mena de "suite valenciana" que explica tres moments claus que ha viscut el País Valencià darrerament. El primer és la revolta dels estudiants a la primavera del 2012 contra la poca inversió del govern a l'escola, com un despertar esperançador de la societat. Els altres dos reflecteixen la resposta del govern, un al final del 2013, amb el tancament de la televisió valenciana, i l'altre a principi de 2014, amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio a València, que deixa el català pràcticament inexistent als mitjans i elimina tota esperança. Al peu teniu també el vídeo de la lectura. Johnson&Johnson, detectius catalans i poètics

Quan la trucada sonà al despatx dels Johnson no hi havia ningú en condicions d'agafar-la. La ressaca post-reis (post-reixos, que diuen ells) els tenia ben aplanats. I és que aquest any havien estat ben generosos. El Jota s'havia demanat una xiqueta del nou món i una altra del món vell i ara roncava com un tocino entremig d'una caribenca exhuberant i una cossaca més seriosa que un pal. Això si, l'havien deixat més eixut que el desert dels Monegros! El Joan Lluís jeia entre la guitarra i una noia clavadeta a la Yoko Ono, tal com havia descrit a la seva carta. L'Àlex, que volia una dona amb poders paranormals (en tots els sentits), ara dormia abraçat a una suposada bruixa de més de mil anys d'edat i esperava que d'un moment a l'altre els seus esperits ascendissin fins els més enllà celestial (sense que per això haguessin de renunciar al plaer físic, esclar). El Miquel havia pregat que la Margarita tingués compromís amb la família o fos enviada ben llun...

...i aquesta és una part de la història, la d’un grup de veïns del poble que un dia van decidir constituir un grup polític independent i van estar durant uns anys portant les regnes de l’ajuntament. Així comença el pròleg d'aquest llibre escrit pel nostre padrí ( Fede Cortés ), que s'ha tornat a ficar en la escriptura històrica. Es tracta d'una crònica del grup municipal INDEPENDENTS X FALSET, des dels antecedents que van gestar aquell moviment cívic i van cristal·litzar en la creació del grup fins que, després de quatre legislatures, perden les eleccions i queden en minoria i a les portes de la dissolució. El llibre és de gran format i conté nombroses fotografies i declaracions de tos els protagonistes. I a naltros que ens importa, podríeu pensar. Doncs bé, qui es penseu que ha fet la investigació i ha interrogat els culpables i els testimonis? Com és que hi ha algun episodi que alguns que ja l'han llegit diuen que sembla de gènere negre? Elemental Sr. W...

Estimats i estimades assassins i assassines, delinqüents i delinqüentes, lladres i lladros, malfactors i malfactores, estafadors i estafadores, segrestadors i segrestadores, mangants i mangantes, amics d'allò que no es seu i amigues d'allò que no és seva (no pas "cebolla"), companys i companyes detectius (i detectives), policies i policie(a)s?, jutges i jutgesses, polítics corruptes i polítiques (persones) corruptes, polítics honestes i polítiques(també persones, femenines) honestes... Tots i totes en general Per fi algú ha posat seny (i senya?). La filòloga Carme Junyent diu: 'Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení' . Ja era hora! Ara ja con cal discutir si és Castanyada o Castanyot. Llàstima que algú ja ho està canviant pel neutre halouin; totalment neutre. Per tots els sants, que coi és això!     J&J, detectius filòlegs   P.D.1 La mala qualitat del vídeo de la Fundación Tony Manero és deguda a les interferè...

-Johnson! ¿En Mallorca son catalanes? -Si, Lucia. D'idioma. -¡Maño! No sabia yo que llegaba tan lejos vuestra lengua. -També la parlen a València -digué el JF. -Ah! ¿Si? -A la Catalunya francesa... -¡Coño! Ay, perdón... -A Andorra... -¿De Teruel? -Principat d'Andorra -¡Ah! -A L'Alguer, Sardenya. A la comarca del Carxe, a Múrcia... I a la franja de ponent. -¿La franja de poniente? -A l'Aragó. Les comarques del Matarranya, la Llitera, Ribagorça, Baix Cinca i Baix Aragó. -Co... Ay! A mi nunca me habían contado que en Aragón se hablaba catalán. -En realitat ara es diu LAPAO. -¿Y porque le cambian el nombre? -Quan una cosa perd el nom per l'identitat. -Stat rosa pristine nomine, nomina nuda tenemus --sentencià el Jota ficant-se a la conversa. -És un frase que utilitza Umbeto Eco en un llibre seu -aclarí el JF-. Vol dir... -De la primitiva rosa solo nos queda el nombre. Conservamos nombres desnudos. O algo así -traduí la Lucia. -Bé, no està malamen...

clica aquí   per enllaçar amb el blog anterior AQUEST BLOG ESTÀ ADHERIT A LA INICIATIVA  “BLOG-VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA” clica aquí   per enllaçar amb el següent blog Aquest estiu un lector se'ns ha emportat cap a Mallorca. Des d'allí estant hem pogut contemplar (teòricament) la costa del domini lingüístic català: des de Salses -més amunt de Perpinyà, a França- fins a Guardamar -a la gola del riu Segura, província d'Alacant. Si la nostra vista fos de super-heroi haguéssim pogut allargar la mirada cap a l'interior, fins a Fraga, a la franja de Ponent, província d'Osca. I girant-nos cap a orient, fins a Maó, considerat el punt situat més a l'Est dels territoris de parla catalana. Si fóssim estrictes, dins d'aquests territoris també hauríem d'incloure la regió del Carxe, a Múrcia, i la població de l'Alguer, a Sardenya. O sigui, que els nostres llibres -apart de Catalunya- es poden llegir perfectament a València, Illes Balears, u...

Aquest nostre editor és una sorpresa contínua. Ara resulta que escriu coses sense tindre'ns en compte a naltros. I al damunt li donen premis! Veieu sinó aquest: Accèssit al 3er Premi de Narrativa Curta d'Amposta. Amb una història d'olors i perfums i dones i... "L'home que ensumava les dones" es diu, el relat en qüestió. Ja em direu com es pot triomfar amb un relat que només té un títol (en comptes de dos, com els nostres) i no és de gènere negre! No hi ha Déu que ho entengui! Per postres el jurat és de luxe: Teresa Bertran, Josep Igual, Rafael Haro i Joana Serret. Sort que algú l'hi ha passat al davant i ha guanyat el primer premi: Miquel Reverté. En fi, us deixem unes instantànies del moment i la "foto finish" (o sigui, el pont d'Amposta, lloc de sortida i última foto de l'esdeveniment). J&J, detectius emprenyats.