El retorn dels panellets o Tot recordant la Trinitat



Tornem a ser a Tots Sants. I aviat farà dos anys que el nostre primer llibre va sortir a la llum (del sol, que a l'artificial s'hi va estar uns dies).

Tot just el primer cas que contenia passava a Tots Sants. La senyora Trinitat havia perdut el seu difunt marit. O sigui, que havia perdut el seu marit difunt. Més ben dit, que el seu marit ja era difunt quan el va perdre. Precisament el dia de la Castanyada, l'ambulància que el portava (de manera clandestina) es va fúmer una castanya. Sort de naltros, que la vam trobar i vam fer companyia a la Trinitat aquella nit de difunts. No s'ho va passar poc bé ella, a la nostra Castanyada! (pot ser perquè el panellets portaven una mica de maria). L'endemà vam ser el seu consol a l'enterrament. Vaja, que aquell Tots Sants va ser complert.

Enguany esperem amb delit el retorn d'aquells panellets i recordarem la Trinitat, perquè no creiem que la seva edat li permeti repetir l'experiència.

A més celebrarem que el nou pont de l'Asmà, costat de l'antic, on vam trobar l'ambulància accidentada, ha estat finalment retolat pel Ministeri del Tormento (Fomento, dius? Fomento de què?). Curiosament ha estat batejat com a "Pont de l'ull de l'Asmà", nom que els de Guiamets ja em dèien que era el correcte. En fi,...

Per ambientar el record d'aquest cas havíem pensat incloure aquí algun element multimèdia. L'olor dels panellets i castanyes és impossible i el gust no cal ni dir-ho. Per això hem de limitar-nos al so. Com que la simfonia que produïa el somier del pis de dalt en la conferència del Jota és impossible reproduir-la us posem un video de la canço "Eres luz" de la Niña Pastori, que és un element important del relat.







La foto que ilustra el post és el més adient que hem trobat. De fet és la tomba del Jim Morrison al cementiri de Père-Lachaise. És evident que per a ell cada dia és Tots Sants, o això creuen els seus admiradors que, al cap dels anys, el continuen enyorant diariament.

J&J

Comentaris