Quant l'últim dia d'aquest mes d'octubre va trucar la senyora Trinitat, als Johnson els va fer un salt el cor. "No em digui que han tornat a segrestar el seu home per Tots Sants!", van exclamar. Ja es veien de nou amb el 4L carretera de Móra avall a veure si trobaven l'ambulància que portava el seu cadàver (llegiu el cas titulat " La gran castanya(da) o Li dien Trinitat ", del llibre " De Tots Sants a les rebaixes de gener "). Però esclar, això només podia ser si havia ressuscitat. Sinó és que la senyora Trinitat s'havia tornat a casar... "No home, no. Què diu? Si jo ara un dia vaig amb aquest, un dia vaig amb l'altre,...", va contestar. "Coi, s'ha tornat molt fresca, aquesta dona!", va dir el Jota. "Si els canvio sovint és perquè s'espatllen ràpid, no veu que a aquestes edats un dia et fa mal la cama, l'altre et fa mal la panxa... S'ha de viure al dia!". Mitja hora més tard van esbr...

No fa gaire ja vam explicar que el sud també és català. Ara per a confirmar-ho anirem més al sud encara, al país de l'arròs. Aquesta setmana s'hi celebren les Jornades de les Lletres Ebrenques, on l'any passat ja vam ser-hi, en una Taula Rodona sobre gènere negre. La gran quantitat d'escriptors que s'hi apleguen demostren que, efectivament, la vitalitat del català està garantida a la Catalunya Nova (potser és per l'arròs). Naltros baixarem de les muntanyes al riu i hi serem amb el nostre últim treball: " Del Montsant als Andes ". Esperem que no facin sopa amb les lletres ebrenques, ni ens donin gat per llebre, naltros som més d'arròs (si pot ser negre). J&J detectius arrossaires P.D.: Per tal d'animar-vos a llegir el nostre llibre us posem una cançó que hi surt en un dels casos. No és una jota, no. És una rumba i és del Gato.