Avui és un bon dia per a recordar Pere Joan Barceló (lloat sigui el Carrasclet!). La majoria de catalans es pensa que va ser un bandoler a l'estil del "Curro Jiménez" (amb el so de la guitarra flamenca de fons) quan en realitat va lluitar defensant la causa de Catalunya contra "V pileF" (noteu que l'escrivim al revés igual que a Xàtiva el pengen cap per avall) i va arribar al grau de coronel. És bo recordar que era una home que venia del poble, de Capçanes, concretament; casat a Marçà, empresonat al castell de Falset, coneixia pam a pam les muntanyes de Llebaria, de la Mola i el Montsant. I sobretot és bo recordar que va lluitar per la causa fins al final, no com altres, que es van acollir al perdó del borbó i van acabar aplicant, com advocats, el Decret de Nova Planta.  Malgrat tot, és el gran oblidat del poble català. Potser perquè era de la Catalunya Nova, del sud? En el nostre llibre " El català és un misteri poètic? " (gran títol i molt a...

Ara que la calor apreta (ni que sembli contradictori), naltros estem  hivernant. Sol, aigua, poca cosa a escriure, res a investigar,... L'únic esforç que ens hem permès ha estat anar el passat diumenge a la Trobada anual d'Autors del Matarranya i saludar alguns companys (sospitosos habituals i individus del "wild side", que diria el Lou Reed). Això ens ha fet recordar que hi ha altres coses fora del tema negre (i no estem parlant de la crisi - o Apocalipsi segons Sant Joan de Borbó, que diu el J.), que són més fàcils de llegir amb aquesta calitja. Com que suposem que a tothom li passa el mateix us recomanem unes lectures del nostre padrí on no cal que es mateu a descobrir qui és el criminal (o sigui, el que mata, valgui la redundància). Us les podeu descarregar en aquests links i, com que hi ha crisi, són DE FRANC!. EBANUS (prosa fantàstica) LA MAR (prosa no tan fantàstica) LES CANÇONS QUE ESCOLTÀVEM (poesia) Ens acomiadem fins que baixin les temperatures i com...

O era parole, parole, parole...? De fet és el mateix. El venedor que et persegueix, l'alumna que busca un aprovat del seu professor, la noia que busca novi desesperadament, el paio que pretén una paia que no li fot ni cas, el xiquet que vol guanyar-se el perdó del mestre, el lladre que diu que mai havia robat, el botiguer que promet que el seu producte és el millor, l'editor que havia de... Deixem-ho estar! Paraules. Paraules que de tant repetir-les al final es "deconstrueixen", com els ous ferrats del Ferran Adrià. Això vindria a ser el que explica aquest relat del nostre padrí, que no es podia dir d'altra manera que Promeses   i que acaba de publicar-se a la Biblioteca Tinet. Mentre el llegiu podeu escoltar Cock Robin, amb una altra historia de promeses: "The promise you made". J&J, detectius que no prometen res

"Del Montsant als Andes" ja corre per les muntanyes i les valls d'aquest món. També baixa pels rius; així ha arribat fins a Tortosa, on un prioratí exiliat se n'ha fet ressó (  Tens un racó dalt del món ) i, fins i tot, n'ha llegit un fragment. Heus aquí el moment: És que això de les muntanyes estira molt! J&J (detectius prioratins) P.D.: Tant corre aquest llibre que si voleu us pot arribar fins a casa mateix. Per exemple a traves de Serret Llibreria  o també de  La llar del llibre

Doncs si, després de les muntanyes baixem a la riba del riu. Serem a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre aquest cap de setmana. Si voleu que ens veiem les cares, el diumenge 3 de juny a les 6 de la tarda a la taula de presentacions. Adjuntem una foto de "Bassa La Papereria" que ens han posat costat ni més ni menys que de l'Estellés. J&J "casi ná"  

Toni Orensanz, autor del pròleg, Cisco Sánchez, editor, i Fede Cortés, padrí?  culpable? representant legal nostre?... Tots tres davant una gernació que s'apressà a acudir a la presentació de l'últim llibre que recull les nostres aventures. Com podeu comprovar per l'aspecte i per com vesteixen, pocs representants de la població andina. L'acte tingué lloc a la biblioteca pública Salavador Estrem i Fa i estava organitzat pel "Centre Quim Soler, la literatura i el vi" que, com és habitual, oferí una copa de vi als assistents (potser per això hi havia tanta gent?) . L'acte acabà sense cap incident remarcable; no en va el sargento Malaga havia desplegat un dispositiu de seguretat preparat per l'arribada dels criminals que l'endemà havien de presentar "Clio: musa i assassina". Per tancar aquest reportatge i en honor als andins que no van poder vindre, una versió d'una cançó de la seva terra que surt en un dels relats del llibr...

Tornem dels Andes al Montsant. Hem vingut amb la rumba del Gato Pérez, tot ballant. Hem trobat entre muntanyes el secret que estàvem buscant i ara convoquem la xusma perquè preparin les armes. Això serà una orgia de sang. Perquè en faci la crònica crua hem convidat el Toni Orensanz Cal que porteu armilla antibales ni ha que disparen trets mortals (i no és pas una burla) fent servir només les paraules. Entre la Miloquera i el Montsant, prop de la Mola i vora el Morral, els vostres detectius, lluny dels Andes, però armats, us estaran esperant. J&J, detectius lo qui avisa no és traïdor