Ja tenim feisbuc! https://www.facebook.com/johnsonijohnson.detectius J&J, detectius feisbuqueros -Que modernos ellos!

Els quatre Stones somrient, després de ser alliberats. L'interior desconegut d'aquest cas començà un avorrit diumenge a la tarda, quan a cals Johnson passaven la vetllada escoltant música i bevent cerveses. Sonava justament "Wild horses" dels Rolling, quan trucà el telèfon. -Johnson&Johnson? -preguntaren, amb un perfecte accent anglès del nou món. -Yes -contestà el JF -I am Mr Smith, general manager of Their Satanic Majesties -Dels Rolling? -Stones. -Bé, és el mateix. Però vaja... -no anava a discutir ara si havien de dir Stones si tota la vida havia dit Rolling-.Vostè dirà... El que va dir convertí aquell diumenge avorrit en el millor diumenge de la seva vida. I part de l'altra! Per a celebrar-ho passaren de la cervesa al gin-lemon i mogueren l'agulla del "Wild Horses" a la pista que iniciava el disc: "Brown Sugar". A veure qui era capaç de resistir-se al ritme dels Rolling (o dels Stones). Acabada la festa per odre dels ...

  El mil nou-cents vuitanta un aniversari de la mort d'un jueu anomenat Jesucrist ens ha portat la pèrdua d'un colombià anomenat Gabriel. I justament el mateix dia de la setmana: dijous (anomenat sant des d'aquells fets). El divendres (per unes indagacions d'un cas que portem i que ara no és moment d'explicar) vam assistir a la processó del Sant Enterrament que es fa a Tarragona. Era per Jesús, és clar,  no pas pel Gabriel. Però l'últim pas del seguici era justament "La soledat". Un senyal diví o una casualitat? Malgrat totes aquestes coincidències, no creiem pas que al tercer dia ressusciti. A més a mes, seria una decepció comprovar que era un déu, perquè això trauria valor a les seves dots com a escriptor. Gabriel Garcia Márquez encabí cent anys de soledat en una sola novel·la però és (sempre serà) molt més que això. Igual que J.Cortázar és més que "Rayuela" o Vargas Llosa és més que "La ciudad y los perros". Totes les seves...

Com cada any, el nostre padrí ha participat a la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, de la qual en surt una publicació que recull totes les participacions. Si voleu llegir els poemes ho podeu fer al blog de la mostra: Mostra Oberta de Poesia a Alcanar Segons ell és com una mena de "suite valenciana" que explica tres moments claus que ha viscut el País Valencià darrerament. El primer és la revolta dels estudiants a la primavera del 2012 contra la poca inversió del govern a l'escola, com un despertar esperançador de la societat. Els altres dos reflecteixen la resposta del govern, un al final del 2013, amb el tancament de la televisió valenciana, i l'altre a principi de 2014, amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio a València, que deixa el català pràcticament inexistent als mitjans i elimina tota esperança. Al peu teniu també el vídeo de la lectura. Johnson&Johnson, detectius catalans i poètics

Quan la trucada sonà al despatx dels Johnson no hi havia ningú en condicions d'agafar-la. La ressaca post-reis (post-reixos, que diuen ells) els tenia ben aplanats. I és que aquest any havien estat ben generosos. El Jota s'havia demanat una xiqueta del nou món i una altra del món vell i ara roncava com un tocino entremig d'una caribenca exhuberant i una cossaca més seriosa que un pal. Això si, l'havien deixat més eixut que el desert dels Monegros! El Joan Lluís jeia entre la guitarra i una noia clavadeta a la Yoko Ono, tal com havia descrit a la seva carta. L'Àlex, que volia una dona amb poders paranormals (en tots els sentits), ara dormia abraçat a una suposada bruixa de més de mil anys d'edat i esperava que d'un moment a l'altre els seus esperits ascendissin fins els més enllà celestial (sense que per això haguessin de renunciar al plaer físic, esclar). El Miquel havia pregat que la Margarita tingués compromís amb la família o fos enviada ben llun...

...i aquesta és una part de la història, la d’un grup de veïns del poble que un dia van decidir constituir un grup polític independent i van estar durant uns anys portant les regnes de l’ajuntament. Així comença el pròleg d'aquest llibre escrit pel nostre padrí ( Fede Cortés ), que s'ha tornat a ficar en la escriptura històrica. Es tracta d'una crònica del grup municipal INDEPENDENTS X FALSET, des dels antecedents que van gestar aquell moviment cívic i van cristal·litzar en la creació del grup fins que, després de quatre legislatures, perden les eleccions i queden en minoria i a les portes de la dissolució. El llibre és de gran format i conté nombroses fotografies i declaracions de tos els protagonistes. I a naltros que ens importa, podríeu pensar. Doncs bé, qui es penseu que ha fet la investigació i ha interrogat els culpables i els testimonis? Com és que hi ha algun episodi que alguns que ja l'han llegit diuen que sembla de gènere negre? Elemental Sr. W...

Estimats i estimades assassins i assassines, delinqüents i delinqüentes, lladres i lladros, malfactors i malfactores, estafadors i estafadores, segrestadors i segrestadores, mangants i mangantes, amics d'allò que no es seu i amigues d'allò que no és seva (no pas "cebolla"), companys i companyes detectius (i detectives), policies i policie(a)s?, jutges i jutgesses, polítics corruptes i polítiques (persones) corruptes, polítics honestes i polítiques(també persones, femenines) honestes... Tots i totes en general Per fi algú ha posat seny (i senya?). La filòloga Carme Junyent diu: 'Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení' . Ja era hora! Ara ja con cal discutir si és Castanyada o Castanyot. Llàstima que algú ja ho està canviant pel neutre halouin; totalment neutre. Per tots els sants, que coi és això!     J&J, detectius filòlegs   P.D.1 La mala qualitat del vídeo de la Fundación Tony Manero és deguda a les interferè...