La Cooperativa Falset-Marçà fa 100 anys. Fa cent anys que fa vi (entre d'altres el que incorpora la Trobada de Gènere Negre) Durant tot el 2012 ha anat organitzant tot un seguit d'actes per a celebrar-ho que van culminar aquesta setmana amb la inauguració de les obres de rehabilitació del seu celler modernista i la presentació del llibre " 100 anys fent vi ". El llibre és un exemplar de divulgació en què s’explica molt detalladament l’evolució econòmica i social del celler cooperatiu des dels seus orígens fins a l’actualitat. Els textos han estat treballats per diferents autors locals coordinats per Jaume Teixidó Montalà, director de l’Arxiu Comarcal. Els autors són Pere Audí Ferrer, Neus Rofes Ferré, Miquel Maria Ferré Martí, Maria Jesús Sánchez Soldevila, Marta Pelejà Muntané, Toni Orensanz i Jordi Soldevila i també el nostre padrí Fede Cortés Cortés. Però, qui es penseu que li ha fet la investigació? qui s'ha submergit entre documents, pap...

El proper lllibre de les nostres aventures, el que farà el número cinc, ja fa temps que està a punt, a la recerca i captura d'un editor. Justament, un dels casos que inclou està ambientat en un 3 de febrer: " L'enigma del coc de Sant Blai o La saga/fuga de J.J. " Pels qui no ho sàpiguen aquest coc té molts metres de llargària i, una vegada beneït, es passeja pel poble fins arribar al lloc on antigament hi havia el portal de Sant Blai. Allí, mentre es ballen sardanes, es mengen bunyols amb vi ranci i, a continuació, es rifa el coc. Però que passa quan ningú vol que li toqui, quan corre el rumor que provoca efectes secundaris (que són molt primaris),...? Està en perill la tradició?  I no només això. És veritat que el poble s'eleva pels aires aquest dia com passava a Castroforte del Baralla a la novel.la "La saga/fuga de JB" del Torrente Ballester? La investigació va a càrrec del Jota Efa i la Lucia en solitari, perquè els demes són al Marroc, però el ...

" La Quartera era plena de gom a gom. La gent s’amuntegava a les vores de la pujada esperant per a poder presenciar el pas de la comitiva. La banda, que acabava d’entrar a la plaça, s’anava a instal·lar ordenadament a les escales del mig. Des d’allí amenitzaria el moment àlgid de la festa, quan tots els carros, un rera l’altre, intenten salvar amb dignitat la forta pujada sota la mirada crítica d’un públic que coneix fins l’últim detall del terreny. Després d’aquestos, les cavalleries, a les ordres dels seus elegants genets, exhibirien orgulloses la seva bellesa fent créixer l’enveja entre els presents. Era el moment clau per als participants, que s’ho jugaven tot a una tirada: si l’animal es feia enrere no importava tota la resta d’encamisada que ja s’havia fet; era com si no s’hi hagués anat ." Aquesta és una de les descripcions de l'ambient vibrant de la festa l'Encamisada. Forma part del text del cas titulat "El misteri de l'Encamisada o Donde esta...

 Ara que venen festes, res més apropiat que una història real que va ocórrer en aquestes dates. La cosa començà minuts abans de la missa del gall. Qui trucà fou el mateix capellà. —Johnson&Johnson? — preguntà —Detectius —vam contestar els germans Johnson alhora. Com allò de “Visca Catalunya!”... “Lliure!”, m’enteneu? —Han segrestat Jesucrist! — va cridar, esverat —Coi, som a Nadal! No era a Setmana Santa, això? Una vegada desfet el malentès ens vam plantar a l’església parroquial, que romania amb les portes tancades per tal d’evitar que els creients descobrissin que el pessebre vivent no disposava de la peça fonamental que li donava sentit. El xiquet ros i blanquet que feia de nen Jesús havia desaparegut del bressol i la seva mare (o sigui, la marededéu), provinent de terres ucraïneses, plorava desconsolada. —No serà de Txernòbil? — digué el Jota. Bé podria ser que li hagués agafat un síncope. —Haurem d’interrogar a tots els participants —va afegir el Jota Efa, per ...

El camí cap als Andes, des del Montsant, és una autopista elèctrica, tal com podeu veure a la imatge. I el viatge es fa sota la atenta vigilància de la lluna negra(un astre invisible a qui el fotògraf ha pogut desenmascarar). Tot plegat collonades, que diria el Josep Pla. O sigui, literatura Perquè el trajecte " Del Montsant als Andes ", en realitat és un viatge imaginari, literari, virtual, mental, iniciàtic, somiat, mitificat i finalment escrit. En aquest llibre els Johnson resolen dos casos, o ho intenten; el que sé és cert és que ho expliquen. En el primer (" La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona "), l'alcalde els contracta per esbrinar com és que s’han assecat tots els pous del poble d’un dia per l’altre. La població està mig revoltada: assalten els camions dels distribuïdors d’aigua mineral, denuncien judicialment el veí que els ha pres l’aigua del seu pou... L'aldalde es decideix a fer pous nous i contracta l'Evaristo, un saurí ob...

Quant l'últim dia d'aquest mes d'octubre va trucar la senyora Trinitat, als Johnson els va fer un salt el cor. "No em digui que han tornat a segrestar el seu home per Tots Sants!", van exclamar. Ja es veien de nou amb el 4L carretera de Móra avall a veure si trobaven l'ambulància que portava el seu cadàver (llegiu el cas titulat " La gran castanya(da) o Li dien Trinitat ", del llibre " De Tots Sants a les rebaixes de gener "). Però esclar, això només podia ser si havia ressuscitat. Sinó és que la senyora Trinitat s'havia tornat a casar... "No home, no. Què diu? Si jo ara un dia vaig amb aquest, un dia vaig amb l'altre,...", va contestar. "Coi, s'ha tornat molt fresca, aquesta dona!", va dir el Jota. "Si els canvio sovint és perquè s'espatllen ràpid, no veu que a aquestes edats un dia et fa mal la cama, l'altre et fa mal la panxa... S'ha de viure al dia!". Mitja hora més tard van esbr...

No fa gaire ja vam explicar que el sud també és català. Ara per a confirmar-ho anirem més al sud encara, al país de l'arròs. Aquesta setmana s'hi celebren les Jornades de les Lletres Ebrenques, on l'any passat ja vam ser-hi, en una Taula Rodona sobre gènere negre. La gran quantitat d'escriptors que s'hi apleguen demostren que, efectivament, la vitalitat del català està garantida a la Catalunya Nova (potser és per l'arròs). Naltros baixarem de les muntanyes al riu i hi serem amb el nostre últim treball: " Del Montsant als Andes ". Esperem que no facin sopa amb les lletres ebrenques, ni ens donin gat per llebre, naltros som més d'arròs (si pot ser negre). J&J detectius arrossaires P.D.: Per tal d'animar-vos a llegir el nostre llibre us posem una cançó que hi surt en un dels casos. No és una jota, no. És una rumba i és del Gato.